Demostren que els antibiòtics poden reduir el creixement d'un tumor

Investigadors del VHIR aconsegueixen disminuir la formació tumoral en un model animal de càncer de mama triple negatiu, molt agressiu

El grup de Recerca Biomèdica amb Cèl·lules Mare de Càncer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat per primer cop en un organisme viu que els antibiòtics bactericides en combinació amb bloquejadors de l'autofàgia (procés regeneratiu cel·lular que, en el cas de càncer, n'afavoreixen el creixement i la metàstasi) redueixen la formació del tumor. Ho han aconseguit en un model animal de càncer de mama triple negatiu, particularment agressiu. “Davant d'això, un clínic es pot posar les mans al cap perquè en principi els antibiòtics no poden curar el càncer, ja que fins ara s'han fet servir per tractar malalties infeccioses. Però creiem que sí, que amb l'ajuda d'alters fàrmacs, poden tenir un efecte terapèutic”, afirma la doctora Matilde Lleonart, que lidera el grup. Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista Molecular & Cellular Proteomics.

El principal obstacle per curar el càncer és l'aparició de metàstasi i la resistència als tractaments. Les cèl·lules mare de càncer (CSC, de l'anglès ‘cancer stem cells’) són les responsables del creixement del tumor, se'ls atribueix una major resistència als tractaments actuals i també estan implicades en l'aparició de les metàstasis. També hi ha les cèl·lules resistents, aquelles que han desenvolupat un cert grau d'immunitat als tractaments i que són responsables del manteniment i disseminació del tumor.

Amb la idea de descobrir les proteïnes involucrades en l'adquisició d'aquesta resistència, els investigadors del VHIR van realitzar anàlisis proteòmiques i metabolòmiques de cèl·lules generades al laboratori a les quals es va induir resistència als principals fàrmacs contra el càncer de mama triple negatiu (ciclofosfamida, cisplatí, doxorrubicina).

“Volíem comprovar si les cèl·lules resistents o quimiorresistents tenien similituds amb les cèl·lules mare de càncer quant a fenotip i també comprovar si les dues poblacions són dependents de la mitocòndria, tal com apunten les últimes hipòtesis”, assenyala la doctora Lleonart. Els investigadors van descobrir que totes dues poblacions (cèl·lules resistents i CSCs) comparteixen moltes característiques i rutes moleculars i que moltes d'aquestes vies estan relacionades amb la mitocòndria.

Un cop confirmat que les cèl·lules CSC i les quimiorresistents derivades de cèl·lules del càncer de mama triple negatiu eren dependents de les mitocòndries per sobreviure, el grup del VHIR va voler anar un pas més enllà en l'estudi i va seleccionar un antibiòtic, el linezolid, per la seva capacitat d'induir disfunció mitocondrial.

Els investigadors, liderats per la doctora Lleonart i el doctor Alex Lyakhovich, han proporcionat la primera evidència in vivo que el linezolid suprimeix la taxa de creixement del tumor i que va acompanyada per un augment de l'autofàgia, que és un procés regeneratiu que controla la supervivència cel·lular i, en el cas del càncer, n'afavoreix el creixement i metàstasi.

Els investigadors es van guiar per un estudi previ del grup de recerca que suggeria que el tractament simultani amb antibiòtics específics i bloquejadors d'autofàgia podia tenir un gran valor terapèutic. “Com que la major part dels antibiòtics ataquen i bloquegen la mitocòndria, ens hem adonat que aquest tractament, juntament amb altres agents quimioteràpics, és capaç de reduir la formació del tumor”, afirma la doctora que lidera el grup del VHIR.

L'estudi situa els antibiòtics “en el punt de mira”

La doctora Lleonart recalca que l'estudi situa “les mitocòndries en el punt de mira de les teràpies contra el càncer i els antibiòtics com agents efectius per combatre les CSCs i les cèl·lules resistents”. D'aquesta manera, els investigadors proposen l'administració combinada d'un antibiòtic i un inhibidor de l'autofàgia per aturar el creixement tumoral i eliminar la població específica de cèl·lules resistents.

L'estudi demostra que els antibiòtics poden convertir-se en una nova estratègia contra el càncer. Actualment, explica la doctora Lleonart, hi ha almenys un parell de grups forts a nivell internacional que hi estan treballant. Un dels següents passos, apunta, serà convèncer els clínics d'aquest efecte terapèutic. “Ens trobem amb una barrera. En biologia molecular, sembla que hi ha dogmes establerts i és difícil sortir-ne encara que hi hagi un resultat. Potser els clínics voldran reproduir el resultat en tumors de pacients”, afirma.

Eliminar aquestes cèl·lules que fins ara s'escapen dels tractaments existents és molt important, tant des del punt de vista clínic com de la progressió de la malaltia, i poder fer-ho amb antibiòtics ja comercialitzats, i dels que se'n coneixen la posologia i toxicitat, obre la porta a un nou ús d'aquests fàrmacs en el tractament del càncer. L'estudi ha comptat amb finançament del Ministeri de Sanitat a través de l'Instituto de Salud Carlos III i el suport de la Fundació de l'Associació Espanyola contra el Càncer.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article