Barcelona es planteja implantar el model nòrdic d’atenció als menors abusats

ACN

Una jutgessa d'Islàndia ha volgut convèncer juristes i experts catalans sobre l'èxit del model nòrdic d'atenció als menors víctimes d'abusos sexuals, en el que es coneix com les 'Barnahus', que significa 'casa dels infants' en islandès. Consisteix en un espai on la víctima pot ser atesa mèdicament i psicològicament per tots els especialistes, a més de ser interrogada una sola vegada amb presència de totes les parts del procés judicial. D'aquesta manera, en un entorn amable i adaptat, s'evita la revictimització dels infants, que en un període de temps breu són atesos i poden explicar la seva experiència una sola vegada, i no haver de repetir-la diverses vegades durant mesos i anys fins al judici.

El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), de la Conselleria de Justícia, va organitzat aquest divendres a Barcelona una jornada titulada ‘Com millorar l’atenció als infants víctimes d’abús sexual a través del model Barnahus’, amb presència de juristes, metges, educadors, criminalistes i altres experts en la matèria, que han debatut sobre l'adaptació d'aquest sistema a Catalunya, que podria implantar una prova pilot de ‘barnahus’ a Tarragona.

La jutgessa del tribunal de districte a Reykjavík, Barbara Björnsdóttir, ha fet una ponència sobre els avantatges d'aquest model per al sistema judicial. Ha explicat que el sistema es va implantar el 1998 a Islàndia, però no va ser fins el 2015 que va ser obligatori que l'apliquessin tots els jutges.

Björnsdóttir ha explicat que tant bon punt es coneixen els abusos el menor es atès per especialistes en una ‘barnahus’, que sol ser una casa unifamiliar normal i corrent, en una zona tranquil·la, i on els espais estan adaptats als menors. Allà, en diversos dies, se'ls fan les exploracions i tractaments pertinents, mentre segueixen vivint a casa seva o en un altre domicili, segons les circumstàncies. La família també rep assessorament psicològic i legal.

Pros i contres del model nòrdic

Un dels moments més importants és l'entrevista que se li fa per al procés judicial. Li sol fer un psicòleg forense en base a l'acord de totes les parts del procés, com la policia, la fiscalia, l'acusació particular, la defensa de l'investigat, la família o tutors del menor i els serveis socials.

El jutge instructor intervé en l'elaboració final de l'interrogatori i acaba participant en el judici i dictant sentència. Psicòleg i víctima s'estan en una sala petita, còmoda, amb sofàs i joguines, mentre l'escena és gravada en àudio i vídeo i vista en directe per totes les parts des d'una altra habitació.

La jutgessa diu que el sistema s'ha demostrat que és molt positiu per les víctimes, però admet que també genera crítiques i dubtes jurídics. Així, se li critica que l'ambient no és imparcial i que els investigadors estan massa involucrats amb la víctima.

Per això, Dinamarca i Noruega, que també tenen aquest sistema, igual que Suècia, han fet algunes modificacions, com el fet que l'acusat no pugui intervenir en l'interrogatori inicial, cosa que provoca sovint que s'hagi de repetir l'interrogatori en la fase de judici. Tant una via com l'altra generen dubtes a la jurisprudència europea.

A preguntes dels participants a l'acte, la jutgessa islandesa ha explicat que el sistema de moment no s'ha adaptat, per exemple, als infants que han patit abusos físics, o als adults amb discapacitat que han estat víctimes de delictes sexuals.

Passos ja fets en la bona direcció

Carme Guil, magistrada de l'Audiència de Barcelona, ha presentat un document sobre la prova preconstituïda, que són els interrogatoris gravats durant la fase d'instrucció judicial que es reprodueixen durant el judici oral sense haver de tornar a interrogar la víctima. Ha explicat el sistema actual a Catalunya, on els menors abusats poden optar, sempre que el jutge ho autoritzi, a que l'entrevista inicial amb un forense sigui gravada i posteriorment reproduïda en el judici.

La trobada es fa en una sala tipus Gesell, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, on un vidre separa l'habitació perquè fiscal, investigat, advocat defensor, advocat de l'acusació i pares o tutors del menor la pugin seguir en directe. Aquest sistema s'hauria d'adaptar a un entorn menys fred i antinatural per als infants.

El problema és que quan el menor fa aquesta entrevista ja ha explicat els fets més d'un cop. A més, si l'abusador és un parent directe, la víctima té el dret de no declarar contra l'investigat. Aquest precepte legal és difícil d'entendre pels menors d'edat. A més, la gravació de l'entrevista no dispensa sempre de tornar a declarar durant el judici, com ha establert recentment el Suprem. Guil espera que la llei de protecció a les víctimes menors d'edat, que s'està tramitant al Congrés de Diputats, aclareixi aquests punts.

En tot cas, Guil ha admès que cal un canvi profund de la cultura del poder judicial, però ha alertat que la prova preconstituïda no pot malmetre les garanties processals dels investigats. De fet, ha instat els investigadors a buscar més proves a banda de la declaració de la víctima.

El 40% de les nenes de 10 anys tutelades van dir haver patit abusos sexuals

Noemí Pereda Beltran, doctora en psicologia i professora de victimologia a la Universitat de Barcelona, ha explicat els efectes de la victimització secundària sobre els infants víctimes d'abús sexual. Ha explicat que en una enquesta el 10% dels infants de 10 anys van dir haver patit abusos sexuals, percentatge que augmenta al 15% en els menors tutelats (40% si són nenes) i al 16% si tenen problemes de salut mental.

Segons Pereda, els abusos sexuals danyen l'autoconfiança, la confiança en els altres i la confiança en el futur. Per això, ha demanat més formació en la matèria a les carreres universitàries de medicina, psicologia i dret. Durant la jornada, Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de Save the Children a Catalunya, ha explicat les conclusions de l'informe ‘Sota el mateix sostre’, que l'ONG ha realitzat per impulsar la creació de les 'barnahus' a Catalunya.

També s'ha fet un debat sobre els obstacles i oportunitats a Catalunya per implantar aquest model nòrdic, moderat pel catedràtic de dret penal Josep Maria Tamarit, autor d'un dels pocs estudis sobre sentències d'abusos sexuals infantils, i en el qual han participat Guil, la fiscal de menors de Barcelona Sara Gómez, i la cap de l'Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima de la Conselleria de Justícia, Lídia Serratusell.

Gómez ha lamentat la saturació dels serveis de protecció a la infància, ja que els informes pericials triguen un any en elaborar-se. Durant el debat ha sorgit la proposta d'adaptar les possibles futures 'cases dels infants', als fills de mares maltractades pels seus pares.

Serratusell ha admès la falta de mitjans però ha dit que Catalunya està molt millor que altres autonomies i s'ha guanyat en eficàcia els últims anys. Així, per exemple, l'única sala Gesell està a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Per no fer desplaçar totes les parts, ja que hi ha unes 14 exploracions setmanals, bona part de les entrevistes es fan per videoconferència.

També ha lamentat que el sistema de la prova preconstituïda no sigui obligatòria d'aplicar per part de tots els jutges, i ha demanat que hi hagi una major rotació entre els professionals que atenen els menors víctimes, ja que poden acabar "cremats".