Educació duplicarà els instituts escola el curs vinent amb el desplegament d'almenys 25 centres

ACN

El proper curs, Educació desplegarà com a mínim 25 nous instituts escoles, que se sumaran als 28 actuals i que oferiran 1.500 places en un model que redueix l'absentisme i el fracàs escolar dels alumnes i millora la convivència als centres. El conseller d'Educació, Josep Bargalló ha especificat que en 22 dels 25 centres s'amplien les escoles per implantar el 1r d'ESO i en tres es fusionen centres ja existents. Així, no s'invertirà en noves infraestructures, sinó que s'aprofitaran les existents fent obres i adequacions dels espais.

Per tirar endavant la mesura, després de prop de 200 peticions rebudes, el Departament ha prioritzat les necessitats d'escolarització i el projecte educatiu, i s'han evitat els “danys colaterals” com pot ser la segregació escolar. La mesura, que vol donar continuïtat a una línia oberta el curs 2004-2005, amb la creació dels primers instituts escoles. Des d'aleshores, se n'han desplegat fins a 28, i el Departament vol donar-hi un nou impuls el curs vinent, amb 25 centres més, l'increment més gran fet fins ara.

Segons el conseller Bargalló, s'han rebut moltes peticions, una setantena de formals i un centenar d'informals, per tirar endavant aquest model en diferents escoles, però el Departament, a través dels serveis territorials n'ha fet l'anàlisi per tirar-los endavant en funció de la cobertura de les necessitats d'escolarització, per l'augment de la secundària a un territori concret, en funció també de la seva utilitat com a mesura contra la segregació escolar.

Per a Bargalló, la segregació escolar ha estat “el cotó fluix” que s'ha utilitzat per decidir en molts casos, si el projecte educatiu d'institut escola podia prosperar per evitar “danys colaterals en l'ecosistema educatiu del territori”. En aquests exemples, s'ha posat “en reserva” per continuar treballant-hi, per evitar que un model d'èxit s'influenciï negativament a tot el sistema.

Així, al Baix Llobregat, funcionarà com a institut escola el centre Pepa Colomer, d'El Prat de Llobregat. A les comarques de Barcelona, es convertiran en aquest nou model les escoles Rafael Alberti, Baldomé Solà i Sant Jordi, de Badalona, Pere Lliscart de l'Hospitalet, Sant Quintí de Mediona, de Sant Quintí de Mediona, per fusió, i la Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet. De Barcelona ciutat, en serà l'escola ARTS, fruit de la conversió a pública d'una escola religiosa concertada tancada.

A la Catalunya Central, serà institut escola l'escola Pompeu Fabra, del Pont de Vilomara i la Barnola d'Avinyó. A les comarques de Lleida, només es desplega l'institut escola Magraners, de Lleida, mentre que a Girona, la fusió de l'escola i l'institut donarà fruit a l'institut escola Empuriabrava. Al camp de Tarragona, es desplegarà la fusió de l'escola i l'institut de Cornudella de Montsant, i s'impulsarà el Teresina Martorell d'El Vendrell. A les terres de l'Ebre, l'institut escola serà l'Agustí Barberà d'Amposta.

Al Vallès Occidental fins a set municipis creixeran en instituts escoles com són Ripollet, amb el Martinet i els Pinetons, Montcada, Barberà, Terrassa i Rubí. Als serveis territorials del Maresme–Vallès Oriental, s'hi sumen els centres Montagut de Santa Susanna, Pla de l'Avellà de Cabrera de Mar i la Pallerola de Sant Celoni.

Model d'èxit

Bargalló ha explicat que en els 28 centres que ja són institut escola s'ha reduït l'absentisme escolar, s'ha disminuït el fracàs escolar i per tant, s'ha incrementat l'èxit educatiu del centre en comparació a l'època anterior a convertir-se en institut escola i s'ha millorat també la convivència, amb una reducció de la conflictivitat.

Per això considera que és un “model d'èxit”, que s'ha implantat sobretot en zones econòmicament desfavorides, però que també han funcionat en altres àrees. Així, el Departament vol potenciar sense oblidar però, el model més estès d'escola i institut separats.

Els instituts escola permeten que una sola direcció i un sol claustre atengui infants d'entre tres i 16 anys amb un projecte educatiu de continuïtat, malgrat que se separi clarament la Primària i la Secundària. De fet, Bargalló ha explicat que les dotacions de professorat seran les que requereixin cadascun dels nivells educatius.

Per tirar endavant aquesta mesura, no es faran, de moment, edificis nous, sinó que en tots els casos s'aprofitaran les infraestructures actuals, amb obres d'adequació o reformes petites. Bargalló ha recalcat doncs que és una iniciativa que es pot impulsar amb pressupostos però també amb pròrroga pressupostària, i assenyala que si s'aprovessin els comptes, haguessin pogut ser “més agosarats”. Així, de moment, els instituts escola començaran amb 1r d'ESO i les obres d'ampliació i millora progressiva s'aniran fent més endavant.

Millorar el trànsit a la secundària

Un dels aspectes claus per l'èxit dels institut escola és la millora del trànsit dels alumnes cap a la secundària. Bargalló ha reconegut que l'extensió del model pot crear “dos tipus de transició”, la garantida a l'institut escola i la que està en suspens, en escoles i instituts separats.

Per això, ha defensat la necessitat de millorar les xarxes que treballen aquesta transició i ha especificat que hi ha alguns serveis educatius que tenen ''seminaris de coordinació'' entre la Primària i la Secundària que, dirigits per un inspecció, tenen molt bon resultats. Per Bargalló, la creació d'instituts escola obliga a millorar aquesta transició.