L'exdirector de la DGAIA diu que va ocupar-se de les adjudicacions “indelegables” i que desconeixia que es podia abstenir

Afers socials inicia els tràmits per personar-se com a acusació particular en la causa contra Ricard Calvo

L'exdirector de la DGAIA, Ricard Calvo s'ha defensat aquest dimecres davant la comissió d'Afers Socials de les acusacions d'irregularitats en les adjudicacions a entitats amb les quals hi havia tingut relació. Calvo ha assegurat que no va participar a les meses d'adjudicacions, que només va assumir allò “indelegable” i que ningú no li va dir que podia abstenir-se d'aquests tràmits.

L'acusació ha acusat Calvo de “falta d'ètica” en considerar que s'hagués hagut d'abstenir en signar els contractes a les fundacions o associacions on havia treballat. El secretari del Departament, Josep Ginesta, ha anunciat que s'ha iniciat els tràmits per personar-se com a acusació particular en la causa contra l'exdirector de la DGAIA.

Ricard Calvo ha assegurat que no sabia que es podia abstenir en determinats tràmits que poguessin generar “conflicte d'interessos”, en signar adjudicacions a entitats per les quals havia treballat en la seva etapa anterior a la DGAIA. Calvo ha insistit en què no havia participat en cap mesa d'adjudicació ni en cap decisió al voltant del canvi de criteris d'avaluació, i ha limitat la seva intervenció en un “vistiplau” que haguessin tirat endavant independentment de la seva signatura.

Pel que fa a les incompatibilitats amb què pot haver concorregut Calvo en funció d'on ha anat a treballar després de la dimissió, l'exdirector de la DGAIA no ha aclarit aquest detall en seu parlamentària, malgrat que l'oposició li ha preguntat en diferents ocasions. Fonts properes a Calvo han assegurat que treballa a Maina i no a Plataforma Educativa com havien apuntat els diputats de l'oposició.

Calvo ha recalcat que, un cop havia pres la decisió de dimitir, va demanar un dictamen a la direcció general de Funció Pública per saber les possibilitats que tenia per no incomplir la llei que regula aquestes incompatibilitats i que preveu dos anys entre la cessió d'un càrrec públic i el retorn a les entitats amb què hagi pogut tenir contacte.

Calvo ha assegurat que tant aquest primer informe com un segon que va demanar posteriorment, el dictamen resol que pot generar activitats sempre que no sigui en entitats desvinculades dels expedients que hagi tractat com a càrrec. Calvo ha explicat que tenia “molt clar” que quan sortís del món polític “se l'observaria amb lupa”.

L’oposició posa en dubte “l’ètica” de Calvo

L'oposició ha posat en dubte “l'ètica” de Calvo en signar aquestes adjudicacions. Des de Cs, Noemí de la Calle ha carregat contra Calvo i ha posat en dubte la dimissió de l'exdirector de la DGAIA. L'ha acusat de ser “el Fèlix Millet d'ERC” i de ser “el cap de turc” de la consellera Bassa, que ha insinuat que el va cessar. De la Calle ha criticat que ERC hagi protagonitzat un nou “entramat de corrupció” i ha lamentat que ho hagi fet, no amb adjudicacions a l'obra pública, sinó “traient els recursos als més vulnerables”.

El diputat del PSC, Raúl Moreno, ha coincidit amb Marta Ribas, diputada de Catalunya en Comú, i Maria Sirvent, diputada de la CUP, sobre la falta “d'ètica” en l'acció de Calvo. Moreno ha qüestionat que no pensés en no participar en aquests processos, signant les adjudicacions a les empreses per les quals havia treballat. Ribas Ha posat en qüestió que “estèticament” Calvo no es plantegés si hi havia “una altra manera de fer-ho” per no “embrutar” un servei sensible com el de la DGAIA.

Sirvent, per la seva banda, ha demanat a Calvo explicacions més concretes del “paper” de l'exdirector en aquestes adjudicacions. Per a Sirvent, Calvo ha explicat una història “activista social”, tal com s'ha qualificat el mateix exdirector, i en canvi ha participat en una història d'entitats que han funcionat “com autèntiques mercantils, perseguint l'ànim de lucre en una qüestió sensible com és l'atenció als nens”. Per la seva banda, el diputat del PP, Santi Rodríguez, ha insistit en la possibilitat que Calvo “s'abstingués” en aquetes signatures.

La compareixença de Calvo, que arriba un any i mig després de la seva dimissió l'agost de 2017 quan havien sortit a la llum possibles irregularitats, un fet que ha estat retret per l'oposició i que Calvo ha rebatut amb què no havia estat citat, ni pel Parlament, ni per cap instància judicial, en qualitat d'investigat, malgrat els procediments oberts. De fet, Calvo ha insistit en la necessitat d'aclarir els fets per perjudici personal que li ha suposat tot aquest afer.

També li han reclamat la seva trajectòria professional després de la dimissió i les possibles incompatibilitats legals d'aquesta feina. Calvo ha especificat que va demanar dos informes de funció pública que avalen el seu retorn al sector.

Afers socials es personarà contra l’exdirector

La comissió parlamentària d'Afers Socials també ha comptat aquest dimecres amb la compareixença dels dos secretaris del Departament, Josep Ginesta i Francesc Iglesias. Ginesta ha anunciat que el Departament ha iniciat els tràmits per personar-se contra Ricard Calvo en una de les causes judicials obertes, al jutjat 24 de Barcelona. Ginesta ha detallat que han rebut requeriments d'informació d'un jutjat del Vendrell i de l'Oficina Antifrau, a banda de tenir coneixement que s'havia obert la causa també a Barcelona. La col·laboració del Departament, segons Ginesta, és “absoluta”.

Ginesta ha respost així després que l'oposició li hagi reclamat ser més contundent amb el cas de Calvo. Marta Ribas, de Catalunya en comú, ha demanat actuar “políticament” i “desmarcar-se” dels fets, i a més, ha lamentat que no s'hagi fet fins ara tenint en compta que és un afer que “embruta”.

Per la seva banda, Raúl Moreno, ha demanat “responsabilitats” al Departament per la falta de fiscalització dels diners que reben aquestes entitats privades. Ha criticat que hi hagi “sous estratosfèrics” entre els gerents i directius i a la vegada que es paguin lloguers alts per les entitats i en canvi, els treballadors tinguin sous baixos i condicions precàries. Per Moreno hi ha la sensació que “no s'ha pogut ni volgut posar solució”.

Per a Ginesta hi ha hagut “missatges molt clars” que hi ha pogut haver “conflicte d'interessos i d'incompatibilitat”, però no “favoritismes”. Considera que aquest darrer punt s'hauria de debatre i que seran els jutjats qui hauran de determinat “l'abast” de tot el conflicte. Per Ginesta, la interpretació de les incompatibilitats porta “llums i ombres” i que, per tant, no és fàcil determinar si s'ha contravingut la normativa.

El secretari també ha explicat que un alt càrrec té el deure d'abstenció perquè signa el “codi de conducta” on hi ha un punt ”taxatiu” al voltant d'aquesta qüestió i per tant, aquest deure és “inherent” amb el càrrec. Amb el deure d'abstenció, ha dit Ginesta, se suposa que davant del dubte, t'has d'abstenir i derivar-ho al superior.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francesc Cátrdenas Barcelona
1.
Aquest és el director general de la DGAIA que va ser defensat a ultrança per la consellera Dolors Bassa. Ara caigut en desgràcia davant l'evidència de les seves irregularitats. Però per molt greu que siguin les acusacions hi ha una altra encara pitjor: era el director d'un sistema cada vegada més qüestionat. Recentment, a La Vanguardia, el propfesor R.J. Moles parlava de maltractament institucional. Ho subscrivim moltes famílies. A mi també em va enganyar i marejar en una reunió amb la directora de l'ICAA Agnès Russiñol. Ho explico tot a www.eslamevafilla.cat
En la seva compareixença al Parlament de Catalunya es va tornar a evidenciar la necessitat de reformar en profunditat el sistema.
No volem (només) caps de turc. Volem un altre sistema de protecció.
  • 3
  • 0

Comenta aquest article