Vall d'Hebron implanta tumors d'infants al mateix òrgan d'un ratolí per personalitzar les teràpies

Un programa innovador obre portes per a infants i adolescents que recauen en la malaltia o que reben un mal pronòstic

Extreure una petita part del tumor d'un infant i implantar-lo en un ratolí en el mateix òrgan o zona que el tumor original. Es tracta d'una tècnica que l'Hospital Universitari Vall d'Hebron utilitza en un programa pioner a l'estat espanyol i que permet que aquest ‘tumor mirall’ evolucioni en el ratolí d'una manera molt similar que en l'infant. D'aquesta manera, es poden testar de forma més fidedigna en l'animal tractaments personalitzats per al pacient.

El programa Comik, que es va posar en marxa el 2016, és un projecte de medicina personalitzada en tumors sòlids infantils que es focalitza en nenes, nens i adolescents amb càncer de mal pronòstic o que han tingut una recaiguda. “Un programa com aquest pretén obrir portes per a pacients que fins ara no tenien cap altre tipus de rescat”, afirma la doctora Gabriela Guillén, de la Unitat de Cirurgia Oncològica Pediàtrica de Vall d'Hebron.

En el programa Comik (Cancer Omics for Kids -Medicina Òmica en Infants-), els professionals analitzen el tumor de cada pacient per obtenir-ne la signatura molecular. "Sabem que hi ha pacients que presenten la mateixa patologia, però que la seva evolució és molt diferent. Amb la seqüenciació, identifiquem les mutacions i altres anomalies moleculars pròpies, el que anomenem la firma molecular del tumor", ha afirmat la doctora Raquel Hladun, del Servei d'Oncologia Pediàtrica de Vall d'Hebron, en una roda de premsa aquest dimecres per explicar el programa Comik. El 15 de febrer, divendres, és el Dia Internacional del Càncer Infantil.

Però el programa de Vall d'Hebron no s'acaba aquí. Aprofitant que s'ha extret un part de teixit tumoral de l'infant, s'implanta en el mateix òrgan o zona del ratolí. Aquesta tècnica ja s'utilitza en altres centres, encara que, en la majoria dels casos, la implantació del tumor es realitza en el teixit subcutani de l'animal. La tècnica que utilitza Vall d'Hebron permet crear el que les doctores Guillén i Hladun s'han referit com a 'tumors mirall', que tenen una "evolució paral·lela" a la del pacient. Els experts proven diferents tractaments en els ratolins en funció de les dianes que s'hagin identificat en l'anàlisi molecular prèvia. Si un tractament és eficaç i no ofereix efectes secundaris greus, es planteja utilitzar-lo en pacients. També s'evita evitar l'exposició del pacient a teràpies que no són efectives.

El càncer pediàtric és considerat una malaltia estranya ja que afecta 1 de cada 7.000 menors de 15 anys (230 nous casos per any a Catalunya i 1.400 a Espanya). Malgrat els avanços en la supervivència del càncer infantil i que es pot curar en un 75% dels casos, fins a un 25% dels tumors pediàtrics no tenen curació actualment. "Una de les motivacions més importants de l'estudi és que els pacients pediàtrics estan molt orfes de noves teràpies. Fins fa molt poc, un de cada deu pacients que estaven en recaiguda tenia accés a una teràpia nova", ha manifestat Guillén. "S'ha avançat molt més en el càncer de l'adult que en el càncer infantil. En bona part, perquè el càncer pediàtric és una malaltia minoritària. És necessari dedicar més recursos a la recerca", destaca Hladun.

24 ‘tumors mirall’

Més de 40 infants i adolescents han estat inclosos en el programa Comik des que es va posar en marxa el 2016. Les dianes moleculars que s'han identificat han permès l'ús de teràpies personalitzades en el 35% dels casos. De moment han aconseguit establir 24 models de PDX ortotòpics, el nom científic per a aquests 'tumors mirall' en ratolins, que representen fins a onze tipus diferents de tumors pediàtrics, entre ells, neuroblastomes, sarcomes de parts toves i ossis, nefroblastomes o tumors hepàtics.

Els pacients inclosos en el programa són infants i adolescents amb sarcomes ossis (osteosarcoma, sarcoma d'Ewing i condrosarcoma); rabdomiosarcomes; sarcomes de parts toves no rabdomiosarcoma (incloent-hi pacients amb tumors rabdoide maligne, tumor desmoplàsic de cèl·lules petites, sarcoma alveolar de parts toves i sarcoma indiferenciat); neuroblastomes; tumors hepàtics (hepatoblastoma i hepatocarcinoma); carcinoma de tiroides; gliomes d'alt grau i tumors difusos de tronc.

Un banc per testar noves teràpies en el futur

Guillén ha assenyalat que la generació de 'tumors mirall' també permet crear un banc per testar les noves teràpies que apareguin en el futur. "Potser ara no hi ha una teràpia per a un tumor en concret, però potser existirà en uns mesos i podrem reactivar el model de tumor per provar-la", ha apuntat.

El programa Comik es duu a terme gràcies al treball en equip d'oncòlegs pediàtrics, cirurgians pediàtrics, anatomo-patòlegs pediàtrics, radiòlegs pediàtrics i investigadors bàsics i traslacionals. "Estem portant la investigació bàsica al llit del pacient", ha recalcat la doctora Guillén. "El tractament del càncer passa per la medicina personalitzada i per això treballem per trobar vies per a aplicar en la pràctica clínica els avantatges de la medicina personalitzada", ha assenyalat la doctora Hladun.

El programa està impulsat i dirigit des del Servei d'Oncologia Pediàtrica de Vall d'Hebron i és una de les línies de recerca prioritàries del Grup de Recerca Traslacional en Càncer en la Infància i l'Adolescència, dirigit per la doctora Soledad Gallego, del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i es realitza en col·laboració amb el doctor Alberto Villanueva, de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell). El programa s'integrarà en un gran estudi europeu de medicina personalitzada.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article