La soledat no desitjada: com es combat?

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

La soledat és un fenomen complex que afecta diferents etapes de la vida. L’entitat Amics de la Gent Gran ha presentat, aquest dimecres, l’estudi ‘La soledat no té edat. Explorant vivències multigeneracionals’ que recull les reflexions sobre la soledat no desitjada de ciutadans de diferents grups d’edat, des de l’adolescència fins a la vellesa. L’objectiu d’aquesta publicació és posar en relleu les vivències, les estratègies d’afrontament i les propostes d’acció de diferents generacions, amb la finalitat d’incloure les seves veus i visions a l’hora de plantejar reptes i camins en la lluita contra la soledat.

A l’acte van participar-hi més d’una norantena de persones, i es van tractar algunes qüestions presentades a la publicació: com la soledat pot aparèixer en diferents etapes del cicle vital, les estratègies d’afrontament personals i les propostes d’acció a nivell col·lectiu. Durant el debat, es va remarcar la importància de la prevenció, la lluita contra l’estigma de la soledat i la necessitat de combatre l’edatisme, la discriminació per qüestions d’edat, que també desencadena la soledat no desitjada.

Amb tot, l’estudi mostra les cares de la soledat en moltes etapes de la vida. En aquesta línia, assenyala com moltes dones experimenten un sentiment de soledat derivat de les primeres setmanes de maternitat.

“L’evidència que la maternitat no és tan idíl·lica com semblava, el fet de fer front a sentiments ambivalents i a vegades negatius sobre la recent maternitat i el fet de no poder compartir aquests sentiments amb altres persones per la pressió social que associa maternitat a felicitat, fa que hi hagi dones que se sentin soles i amb poc suport durant aquest inici”, destaca l’informe.

De fet, segons assenyala aquesta publicació, moltes dones passen el que s’anomena “tristesa postpart”, situació en què es troben símptomes com ara plor fàcil, fatiga, irritabilitat i dubtes sobre la capacitat per ser una bona mare.

Amb tot, la soledat en persones grans esdevé la franja d’edat més estudiada per l’observatori ja que és una problemàtica de pes, cada cop més reconeguda en diferents àmbits de la nostra societat.

Encara que l’envelliment no s’ha de concebre de forma totalment negativa, és cert que l’edat porta vinculats una sèrie de factors de risc que poden condicionar l’aparició d’una soledat no desitjada que es cronifica i que té conseqüències importants en la qualitat de vida i la salut de la persona gran.

Estratègies i propostes

Amb quines estratègies es pot comptar? l’estudi distingeix entre les estratègies que es donen eminentment en l’esfera individual i les que es desenvolupen en l’esfera social. Dins d’aquestes es reconeixen les estratègies centrades en el pensar i en el fer.

Pel que fa a les estratègies en l’àmbit individual, tant els adolescents, com els adults, com els adults grans, coincideixen en l’acceptació de la soledat. A més, la desestigmatització de la soledat sorgeix com una estratègia que pot ajudar a no viure la situació amb angoixa.

Entre les estratègies relacionades amb el fer, els adolescents indiquen activitats com llegir, escoltar música o “fer una volta a soles” per promoure la distracció. En general, la majoria d’estratègies centrades en el fer tenen com a objectiu l’entreteniment i la distracció. En el cas dels adolescents assenyalen “recórrer a vídeos de Youtube” i en el cas dels grans “escoltar la ràdio”.

En aquesta línia, activitats com llegir o passejar són coincidents en els grups d’edat més allunyats generacionalment. En l’esfera social, tots els grups d’edat, excepte el d’adults grans, esmenten tenir com a estratègia el fet de recórrer als amics i fer activitats plegats. Per als adolescents, és important no sentir-se diferent, fet que mostra el pes del grup d’iguals.

Els adults joves i els adults parlen de crear noves amistats i de recuperar-ne d’antigues, fet que mostra la influència dels itineraris vitals per configurar respostes. La família com a font de suport social l’esmenten tots els grups excepte el d’adults grans.

L’únic grup que esmenta les relacions sexeafectives per combatre la soledat és el d’adults joves. Aquest fet es pot relacionar, segons l’informe, amb la “fase de construcció del projecte vital”.

Com a propostes destacades per combatre la soledat en adults grans hi ha els programes que augmenten les habilitats socials o els programes que donen companyia a través d’una persona voluntària. En aquesta línia, l’entitat Amics de la Gent Gran compta amb més de 1.500 voluntaris distribuïts arreu de 34 municipis.