Accions socials i sostenibles a tot el territori metropolità

L’AMB articula el relat metropolità a través de la seva àrea de Planificació Estratègica, amb projectes d’estratègia d’economia circular, agricultura metropolitana, transició energètica i a la mobilitat sostenible

En el territori metropolità és on té lloc l’acció quotidiana, allà on passa la vida en comú. Amb l’objectiu d’establir unes polítiques estratègiques que permetin aterrar les accions destinades a millorar la vida dels diferents barris i, en conseqüència, de les persones, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aposta per “passar a l’acció”.

“Volem fer un pas endavant en la definició d’uns eixos de polítiques metropolitanes, a partir del relat del Pla d’Acció Metropolitana tenint en compte les especificitats de cada territori”, assegura Janet Sanz vicepresidenta de l'Àrea de Planificació Estratègica de l’AMB.

Per fer-ho, assegura Sanz, treballen amb les diferents àrees per articular un relat. Un relat com a estratègia per definir les accions necessàries en cada barri, a través del projecte DREAM, acrònim de Diagnosi, Reflexió, Estratègia i Accions Metropolitanes. “Volem crear un laboratori de resiliència”, explica la vicepresidenta, qui destaca la transversalitat dels temes de l’organització. “Amb el projecte DREAM hem fet una lectura de tots els riscos”, a partir d’aquest projecte, “elaboren uns relats que parteixen d’una diagnosi resilient des d’aquests riscos” i s’encaren les accions destinades als diferents barris.

Mirada als barris

Però, com evolucionen els barris metropolitans? Per saber-ho i avaluar-ho, l’AMB desenvoluparà uns indicadors de barri en base a cinc temàtiques: el desenvolupament econòmic, la cohesió social, la igualtat de gènere, la sostenibilitat ambiental i la qualitat de vida.

Segons Francesc Magrinyà, director de l’àrea de Planificació Estratègica,“aquests indicadors es determinen de comú acord amb els diferents serveis de l’AMB i de les institucions que generen dades, com l’IERMB, Barcelona Regional, Observatori Metropolità d’Habitatge, etc...”.

Concretament, l’entitat s’ha treballat en quatre estratègies; la que fa referència a l’economia circular, en l’estratègia d’agricultura metropolitana, en la transició energètica i, finalment, en l’estratègia de la transició a la mobilitat sostenible. “Cada una d’aquestes estratègies ha comptat amb programes específics. Hem passat de la mirada global al cas concret”.

Cap a una Mobilitat sostenible amb mirada de gènere

Restringir el vehicle privat i millorar les infraestructures ferroviàries. Aquestes són dues accions que han resultat de l’estratègia dissenyada cap a una mobilitat sostenible.

A més, s’ha creat una nova metodologia per avaluar la manca d’accessibilitat en transport segons gènere i tipologia d’usuaris. Així, segons aquesta metodologia s’han avaluat les inaccessibilitats pels diferents corredors metropolitans (R4, N-150, C-31, C-245) per tal d’avaluar la priorització d’inversions en infraestructures.

Aproximació a dades socioeconòmiques

L’aposta per una aproximació a dades socioeconòmiques mitjançant un conveni amb l’IDESCAT ha estat un dels aspectes que “facilitarà la informació dels ciutadans a través de l’Enquesta de Condicions de Vida i poder disposar-ne anualment, abans era quinquenal”, destaca Magrinyà.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article