A Barcelona s’aturen 2.500 desnonaments l’any. Un dia com avui de fa deu anys, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH, aterrava a Barcelona. Què ha fet l’organització en aquesta dècada? Santi Mas de Xaxàs, portaveu de la PAH Barcelona, destaca deu de les fites aconseguides.
No va ver un aterratge forçat ni tampoc sobtat, la PAH naixia fruit del descontent del moment. Com a resposta i per plantar cara als abusos immobiliaris perpetrats per entitats bancàries, emparades per la legislació vigent. Les últimes xifres de desnonaments a nivell estatal situen Catalunya en el pitjor lloc. Concretament, 4.170 desnonaments registrats en el segon trimestre del 2018.
Deu de les fites aconseguides en una dècada
1. Aturar 2.500 desnonaments l’any a la ciutat. Una de les fites de la plataforma que explica, amb números, les conseqüències més directes de la seva acció a peu de carrer.
2. Crear pisos socials. L’organització ha creat la campanya Obra social la PAH, que persegueix la reapropiació ciutadana d'aquells habitatges buits en mans d'entitats financeres fruit d'execucions hipotecàries. De manera que en aquells casos en què les concentracions ciutadanes no aconsegueixin paralitzar els desallotjaments la PAH dona suport i cobertura a les famílies perquè no es quedin al carrer.
3. Trencar la narrativa de la culpabilitat. “Abans sempre es deia que si algú s’havia embarcat en una hipoteca i no la podia pagar s’havia de fer responsable. Ara ja hem tret aquest sentiment de culpa, hem canviat el discurs”.
4. Capacitat d’apoderar la gent. “Un cop hem trencat amb el discurs de culpabilitat, hem aconseguit que la gent perdi la por i surti al carrer, que sàpiguen els drets que tenen i de quina manera han d’evitar que es segueixin vulnerant”.
5. Capacitat de promoure lleis. “Una de les lleis més importants que hem aconseguit promoure ha estat la 24/2015”. La llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, coneguda com a "llei contra els desnonaments" que va ser aprovada el 2015 al Parlament. Una llei que va impugnar parcialment el govern del Partit Popular i que tot just ara el Tribunat Constitucional ha desestimat el recurs del PP, fet que significa que torna a estar vigent.
6. Canvi de paradigma. La plataforma ha coordinat estudis en els que ha relacionant, per exemple, l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes des d’una perspectiva de gènere i radiografiant i relacionant la situació d’exclusió social i el seu impacte en la salut, entre d’altres.
7. 30% destinat a parc d’habitatge protegit. El passat mes de setembre, el consistori barceloní aprovava la mesura que obliga a tots els edificis de nova construcció a reservar un 30% a habitatge protegit, una mesura que va sorgir d’una iniciativa ciutadana, promoguda per les diverses plataformes que vetllen pel dret a l’habitatge. “Amb aquesta mesura hem aconseguit que el sector privat prengui consciència de la necessitat d’habitatge protegit”.
8. Polítiques al carrer. ”Hem demostrat que es poden fer polítiques des del carrer, que tenen recorregut i que, amb molt d’esforç, arriben a la institució i canvien la situació”.
9. Inspiració i mobilització. “Quan vam començar estàvem soles i actualment hi ha moltes organitzacions que vetllen pel dret a l’habitatge. Barcelona és molt sensible en aquest aspecte”.
10. La ILP del 2013 per a la dació en pagament. A nivell estatal, la PAH va coordinar, juntament amb altres entitats socials, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social.“Aquesta va ser una de les grans fites aconseguides a nivell estatal”.
“Pensava que ja no existiríem, tot i que hem aconseguit fites molt fortes ”, assegura Mas de Xaxàs. Per aquest motiu, un dels reptes pendents, segons el portaveu és “deixar d’existir”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari