L'Hospital Sant Joan de Déu practica una ablació cardíaca a la pacient “més petita del món”

La nena prematura en el moment de la intervenció pesava 1.310 grams i patia una taquicàrdia incessant resistent als medicaments

La Unitat d'Arrítmies de l'Hospital Sant Joan de Déu ha practicat amb èxit una ablació cardíaca a una nena prematura, de només 32 setmanes i 1.310 grams de pes. Es tracta de la pacient més petita del món a qui se li fa aquesta operació. Els metges van detectar que la nena patia una “taquicàrdia incessant” que feia que el seu cor bategués a 200 pulsacions per minut, quan es trobava a la setmana 28 de gestació. Tot i que van subministrar medicació a la mare durant l'embaràs i a la nena un cop va néixer, la situació no va millorar i finalment van decidir tirar endavant la complexa intervenció el 4 de gener.

La principal dificultat del procediment residia en el fet que el cor de la petita només mesurava dos centímetres. La nena ja ha estat donada d'alta i es troba en perfecte estat de salut. El malson de la família de la petita María –que resideix a Saragossa- va començar quan l'equip mèdic de l'Hospital Universitario Miguel Servet que seguia a la mare durant l'embaràs va detectar durant la setmana 28 de gestació que el fetus patia una taquicàrdia incessant que feia que el seu cor bategués fins a 200 pulsacions, el doble del que és habitua. Els cardiòlegs del centre aragonès van intentar combatre la taquicàrdia en un primer moment subministrant diversos fàrmacs antiarrítmics a la gestant, amb l'objectiu d'allargar l'embaràs el màxim possible.

Finalment la petita va néixer a la setmana 32, a través d'una cesària i amb un pes de 1.310 grams. Des d'aquest moment els metges van intentar revertir l'arrítmia amb diversos medicaments que malauradament no van sortir efecte. “Malgrat els múltiples esforços i fer servir tot l'arsenal terapèutic del que es disposava, ella es resistia, i es per això que es va plantejar anar més enllà i fer una ablació cardíaca”, ha comentat la doctora Geòrgia Sarquella, responsable de la Unitat d'Arrítmies de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Així va ser com deu dies després del naixement, la nena va ser traslladada a l'Hospital Sant Joan de Déu. “El cor és una bomba i necessita un sistema elèctric per funcionar que es basa en un marcapassos que va emetent impulsos elèctrics i aquests es distribueixen al llarg d'aquest òrgan per una mena de cablejat elèctric”, explica Josep Brugada, també responsable de la Unitat d'Arrítmies del centre català que detalla que a banda d'aquest circuit la nadó tenia “una via accessòria”. Segons el metge “tenia una connexió que no havia de ser-hi i el fet de tenir dues vies provocava que visqués en un curtcircuit permanent”.

Per Brugada, una de les principals complexitats del procediment residia en el fet que per dur a terme la intervenció era necessari introduir un catèter per una vena que en el cas de la María tenia un diàmetre de menys d'un mil·límetre. Alhora indica que el cor de la nadó en el moment de l'operació mesurava només dos centímetres i que no existeixen catèters dissents per pacients tan petits.

“El que vam fer va ser posar un catèter guia molt petit i un dilatador, i després un altre i poc a poc vam anar eixamplant la vena per fer entrar el nostre catèter”, ha comentat el metge. En accedir al cor els metges van poder cremar la via accessòria causant de la taquicàrdia.

El procediment es va dur a terme en una sala d'intervencionisme dotada amb tecnologia d'última generació. Cada any es duen a terme en aquests espai al voltant de 550 procediments electrofisiològics com ablacions cardíaques, col·locació de marcapassos i desfibril·ladors. Un terç dels pacients que els reben són menors d'un any i la taxa d'efectivitat és d'un 96%.

La Unitat d'Arrítmies d'aquest hospital ha operat en els darrers quatre anys 36 nens de menys de deu quilos de pes. L'única experiència similar a la de la Maria va tenir lloc l'any 2003 amb un nadó de 1.540 grams que avui en dia és un adolescent de quinze anys i 1,75 metres d'alçada.

Una nena “perfecta”

La Raquel Sancho, la mare de la pacient, ha afirmat amb un somriure d'orella a orella que la nena està “perfecta” i que el seu cor batega com el de qualsevol altra criatura. Alhora s'ha mostrat molt agraïda amb els professionals de Sant Joan de Déu.

Amb tot, ha reconegut que tot el procediment “ha estat molt dur” i ha dit que espera que donar a conèixer la seva experiència serveixi per ajudar altres famílies que es trobin en una situació similar. “Quan ens van dir d'operar-la vam sentir terror i pànic”, reconeix Sancho que recorda que ella i el seu marit desitjaven que algú que hagués passat per una intervenció com aquella els digués que tot podia anar bé. “Jo el que he aprés és a ser positiu i a creure que tot pot anar bé”, indica.

Per la seva banda, Alfonso Ortas, pare de la petita, adverteix que quan els van dir que havien de portar la nena cap a Barcelona ja sabien que era “la seva darrera oportunitat”.

A partir d'ara, la Maria haurà de passar controls periòdics, si bé els doctors han explicat que no necessita cap medicació i que les complicacions tardanes són molt poc probables en aquests casos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article