Gairebé el 10% de les 65.300 persones migrades a l'Estat el 2018 són joves que arriben sols

Redacció

L’Estat espanyol és ja la principal porta d’entrada a Europa per a les persones migrades. En concret, aquest 2018 van arribar 65.300 persones, 6.063 de les quals eren joves migrants sols, el que suposa el 10% de la població migrada que arriba a l’Estat. La xifra d’adolescents estrangers no acompanyats ha crescut un 150% en tan sols dos anys. Així ho recull el darrer informe d’Unicef, ‘Els drets dels nens i les nenes migrants no acompanyats a la frontera sud espanyola’, que recopila els cinc grans reptes que encara manquen per protegir els drets d’aquests joves.

L’estudi recull la investigació que l’ONG ha dut a terme a Melilla, Ceuta i Andalusia i analitza un fenomen que el Comitè dels Drets dels Nens ha qualificat “d’urgent”. “Un cop hem observat la realitat de primera mà, comprovem que hi ha múltiples problemes, contradiccions i carències, de vegades molt rellevants, que porten a la desprotecció dels drets de molts d’aquests infants”, ha assenyalat el president de l’ONG, Gustavo Suárez Pertierra.

El resultat és un informe que intenta recollir els cinc grans reptes que encara manquen per poder protegir amb totes les garanties els infants. “Són nens i nens que no poden comunicar-se amb ningú, ni per informar les famílies que estan vius. Alguns tenen una salut cada vegada més afectada i abandonen els centres sols o en mans de màfies. No suporten viure arreplegats, sense fer res, sense estudiar”, ha relatat Maite Pachecho, directora de Sensibilització i Polítiques d’Infància de l’ONG.

Així, l’ONG destaca la necessitat que existeixin mecanismes de coordinació, “basats en dades de qualitat i accessibles”, i que siguin comuns per a tots els territoris de l’Estat. També demana l’ONG que els procediments a què són sotmesos els infants quan arriben estiguin realment guiats per la Convenció sobre Drets del Nen (CDN). Consideren, per exemple, que el procediment per determinar l’edat a partir del canell té “un ampli marge d’error i es realitza sovint sense totes les garanties jurídiques”.

Així mateix, reclama un model d’atenció en centres de protecció que s’adapti a les necessitats dels joves. “Als centres de la frontera sud hi ha sovint sobresaturació i manca de professionals especialitzats, nens que acaben vivint al carrer, amb greus retards en l’escolarització i falta d’enfocament de gènere”, reconeix l’ONG.

Alhora, Unicef també reclama enfortir els mecanismes per supervisar el compliment dels drets dels infants no acompanyats, sobretot la supervisió que realitzen les fiscalies. També l’ONG reclama aconseguir la integració real d’aquests infants més enllà de la majoria d’edat. Per tot plegat, Unicef fa una crida a tots els partits polítics perquè contribueixin a l’adopció d’un pla nacional d’acció que garanteixi una “protecció total i efectiva” i la plena integració social dels nens i nenes.