Sis de cada deu famílies no veu necessari controlar l'ús que fan d'internet els seus fills majors de 12 anys

El ‘grooming’, el ‘ciberbullying’ i l'accés a pornografia són les principals preocupacions dels pares i mares

Un estudi de Qustodio, una plataforma de seguretat i benestar digital, xifra en sis de cada deu les famílies que no consideren necessari controlar l'ús que els seus fills i filles fan d'internet. Només el 26% dels pares espanyols fan servir alguna eina de control parental, i les mesures que més prenen són la limitació temporal de connexió i la copresència. Entre les preocupacions dels progenitors, destaca el ‘grooming’, l'entrada en contacte amb adults desconeguts a través de la xarxa, pels pares d'adolescents a partir de 12 anys.

En el cas dels infants d'entre 5 i 11 anys, l'assetjament a través de la xarxa, el ciberbullying, és un dels aspectes que més amoïna a les famílies, i l'accés als continguts pornogràfics, és la principal preocupació a partir dels 9 anys. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el 90% dels menors d'entre 4 i 10 anys tenen accés a internet, principalment a través de la plataforma de vídeos Youtube, i un de cada deu té mòbil. Així, l'accés a la xarxa està generalitzat però la majoria de famílies no ho veu com un perill sinó com una oportunitat. Per això, segons ha explicat l'autor de l'estudi, Manuel Bruscas, molts pares tenen la sensació que és un espai on els nens “aprendran i faran coses” i no hi ha percepció el perill perquè no són conscients dels casos de grooming o bullying i per tant, hi interpreten com un espai “sense riscos”.

Per això, diu Bruscas, només el 26% de les famílies admet utilitzar eines de control parental, una xifra que als Estats Units és del 34%. Les famílies que si que prenen mesures per vigilar el consum d'internet, principalment fan una limitació temporal o miren conjuntament els continguts que visualitzen els fills. Per Bruscas, el fet que la majoria de famílies no prengui mesures respon a diferents causes. La principal és la ''barrera tecnològica'' que hi pot haver entre les dues generacions i el desconeixement dels progenitors al funcionament de les diferents xarxes socials i dels mecanismes que es poden establir per controlar-ho.

Però Bruscas també destaca que una gran part dels pares i mares confien que els seus fills els ho expliquen tot i per tant, no veuen necessari fer aquest control. Per Bruscas, cal posar-se a la pell dels fills per comprovar que aquesta premissa no sempre es complirà, com per exemple, en casos de ciberassetjament o de grooming, quan adults desconeguts hi entren en contacte; un fenomen que precisament ha crescut un 410% els darrers anys i s'ha convertit en la major preocupació pels pares, seguit del ciberassetjament i la pornografia, en funció de la franja d'edat. L'accés als continguts violents preocupa menys, però sobretot als pares de nens d'entre 5 i 8 anys. Els responsables de l'estudi també alerten de l'augment de les addiccions a les noves tecnologies. Bruscas considera que s'està creant un “ecosistema” en què els nens es tornen “ciberadictes” i es presenten quadres d'ansietat quan no es poden connectar o no tenen el mòbil disponible.

Per tots aquests motius, Bruscas aposta per una millor formació dels pares en matèria digital i en potenciar l'acompanyament als menors com un branca més de l'educació. i tractar l'entorn digital i les xarxes com un hàbit més educatiu. Per Bruscas cal no caure “en la prohibició o en un ús excessivament restrictiu” i aposta per “predicar amb l'exemple” o compartir aquestes estones, per exemple, amb el joc dels videojocs. En aquesta línia, des de Qustodio també es destaca que cal una estratègia compartida entre les famílies i les escoles a l'hora d'acostar o generalitzar l'ús de les xarxes entre els menors per no entrar en contradiccions.

L'estudi ‘Menors i Internet: l'assignatura pendents dels pares espanyols’, s'ha realitzat amb entrevistes a més de 2.000 pares i mares de tot l'Estat, i també dels Estats Units, amb fills d'entre 5 i 17 anys, per la qual cosa s'han posat de manifest diferències a l'hora de tractar aquest fenomen.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article