Els col·lectius feministes animen a “consensuar un protocol de mínims” contra la violència masclista a les xarxes

Redacció

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat aquest dimarts als col·lectius feministes “consensuar un protocol de mínims” per determinar quina ha de ser la resposta davant la violència masclista a les xarxes socials. Ho ha fet durant l'acte 'Les violències de gènere en línia' que s'ha celebrat al CCCB, organitzat per Calala, Píkara Magazine i Front Line Defenders, on l’han acompanyat les activistes feministes Alicia Murillo i Silvia Agüero, la periodista Cristina Fallarás i la comunicadora Miriam Hatibi, totes elles víctimes de violència masclista en línia, davant d’una sala amb més de 200 persones. Totes elles també han estat d’acord que cal aquest protocol.

L'alcaldessa de Barcelona ha explicat que ha adoptat diverses estratègies a l'hora de respondre els comentaris masclistes que rep a través de les xarxes. Ha apuntat que va denunciar les amenaces que va rebre el seu fill, però que altres vegades ha optat per ignorar els comentaris. Colau ha dit que el fet d'estar en una “posició de poder” li dona “més protecció”. Tot i així, l'alcaldessa ha criticat que pel fet de ser dona es “qüestiona més” el seu discurs i rep més comentaris sobre el seu aspecte físic que no pas si fos un home. És per aquest motiu que ha demanat als col·lectius feministes “consensuar” un “protocol” per fixar una estratègia en aquestes situacions.

En aquesta mateixa línia, l'activista feminista Silvia Agüero, impulsora del blog 'Pretendemos gitanizar el mundo', ha defensat la necessitat que les dones estiguin unides contra les violències masclistes a la xarxa perquè d'aquesta manera s'està “identificant l'agressor”. “No només m'ataquen a mi, ens ataquen a totes”, ha remarcat. Ha afegit que la utilització del sarcasme per ella ha estat una eina “per contrarestar-los” i ha animat a la sala a utilitzar-lo.

Per la seva banda, l’activista feminista Alicia Murillo ha explicat que rep amenaces i insults constantment, però això no ha estat motiu per deixar les xarxes socials. “Utilitzo l’humor. Jo ni educo ni discuteixo amb cap machitroll”, ha dit, encara que ha reconegut que “hi ha moments durs”.

També la consultora de comunicació, Míriam Hatibi, ha reconegut que ha patit ciberviolència pel fet de ser dona, musulmana i activista. A més, ha lamentat que hi ha dones racialitzades que han decidit no sumar-se a la manifestació del 8 de març perquè l'any passat s'hi van sentir “violentades” per comentaris racistes que van rebre.

La unió fa la força

“Les xarxes són nostres, les estratègies són seves”. Així ha començat la seva intervenció la periodista i escriptora Cristina Fallarás, que ha apuntat que els atacs masclistes que reben són de persones que volen “protegir-se del que les dones estan creant”.

Fallarás, impulsora de l'etiqueta #Cuéntalo a través de la qual milers de dones van explicar les agressions masclistes que havien viscut al llarg de la seva vida, ha destacat el “poder del testimoni” i l'important paper de les xarxes socials a l'hora de transmetre les experiències de dones que difícilment tindrien lloc als mitjans de comunicació tradicionals. La periodista ha dit que “la violència ja no és abstracta”. “Identifiquem els agressors i creem una memòria col·lectiva. Quan aquesta existeix, és una arma que no té fi”, ha asseverat.

Una legislació “de superfície plana”

Calala, Píkara Magazine i Front Line Defenders també han aprofitat l’esdeveniment per presentar públicament l’informe Las violencias de género en línea que el passat 4 de desembre van registrar al Congrés, i que ha estat liderat per l’advocada Laia Serra. Es tracta d’un informe que, a banda de fer un anàlisi de les violències masclistes en línia, inclou recomanacions per complir amb els drets humans que el mateix govern ha ratificat.

“Les violències digitals són les violències de tota la vida, però vehiculades a través de la tecnologia. Busquen perpetuar l'statu quo”, ha explicat Serra. De fet, ha assegurat que la majoria de les violències en línia també es produeixen fora de la línia i només es denuncien el 40% de les ciberviolències. En canvi, les conseqüències poden ser irreversibles. Serra ha explicat el cas d’una noia a qui la seva exparella havia publicat fotografies seves sense el seu consentiment. La noia va iniciar un procediment inicial i al final es va acabar suïcidant. “Ella ha mort i el pitjor és que aquests continguts segueixen allotjats a la xarxa”, ha subratllat l’advocada.

“Tenim una legislació de superfície plana i una realitat legal esbiaixada i que fa una fractura entre les violències online i offline”, ha lamentat. “Les violències en línia no s’estan registrant. Estem davant d’un incompliment olímpic dels deures que tenen els Estats”, ha etzibat. En aquesta mateixa línia, el document suggereix al govern la necessitat de crear polítiques públiques tenint en compte les dones i adoptar mesures dirigides a les empreses que hi ha al darrera d’aquestes xarxes socials.