La xarxa d’atenció a les drogodependències es va crear des d’una perspectiva androcèntrica, atenent a la norma estadística basada en estudis epidemiològics que diuen que el consum de drogues és més prevalent entre els homes. Aquest fet ha comportat una invisibilització de les dones.
Com a conseqüència d’aquesta infrarepresentació, no s’han tingut en compte les especificitats i necessitats diferencials de les expressions de gènere comportant obstacles tant en l’accés als tractaments com en la permanència en els mateixos.
Un estudi sobre l’aplicació de la perspectiva de gènere en les entitats de la Federació Catalana de Drogodependències, corealitzat per la mateixa entitat i la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat, al llarg de l’any 2018 va demostrar que el 80% de les persones entrevistades explicaven que “els homes viuen millor i més fàcil els processos de tractament en addiccions respecte a les dones o persones LGTBIQ+”, ja que aquestes últimes són estigmatitzades, discriminades i mal vistes socialment, podent ser maltractades social, familiar, legal i/o econòmicament.
Així, segons la federació, quan la persona usuària de drogues és una dona rep un doble estigma, com a persona amb problemes d’addiccions i com a dona, “ja que se la considera una mala mare, filla o esposa, i que no pot complir els rols de cura que li imposa la socialització patriarcal”. Aquest fet dificulta que demanin ajuda i retarda l’arribada al tractament.
El doble estigma social, les responsabilitats familiars i les limitacions econòmiques dificulten l’accés de les dones als programes de tractament d’addiccions, fent que quan aquestes finalment hi accedeixen, es troben en un estat important de deteriorament físic i psicològic.
Cal destacar que només una de cada quatre persones que arriben a la xarxa d’atenció a les drogodependències són dones i per tant el seu consum és “invisibilitzat” davant la societat.
Per aquest motiu, des d’aquesta entitat alerten que “és necessari que els abordatges preventius i assistencials contemplin de manera específica i transversal el aspectes diferencials derivats de la socialització de gènere, i es tingui en compte la diversitat de les persones considerant altres factors socials: identitat de gènere, sexualitat, raça, classe social i cultural”.
A més, la federació assenyala que cal incloure la perspectiva de gènere en totes les fases de les intervencions: “Les necessitats específiques han d’estar contemplades des del diagnòstic i definició d'un projecte preventiu o assistencial, i ser acompanyat en tot moment de mesures específiques per a la seva aplicació.També és necessària la formació en perspectiva de gènere dels equips professionals”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari