Els centres sanitaris utilitzen cada cop més les TIC per millorar l'eficiència

ACN

Els centres sanitaris utilitzen cada cop més les noves tecnologies per millorar l'eficiència dels seus professionals i procediments, adaptar-se als usuaris i millorar l'atenció mèdica als pacients. És la principal conclusió del dotzè Mapa de Tendències 2019, un estudi del Departament de Salut, amb l’objectiu de conèixer la implantació i ús de les TIC en els centres de salut i hospitals del Sistema Públic de Salut Català (SISCAT) i que enguany, per primera vegada i, com a novetat, ha incorporat la visió dels seus responsables de Recerca i Innovació.

En aquesta dotzena edició s’analitza la implementació de tres grans àrees: Sistemes d'informació (Interoperabilitat, Intercanvi Electrònic de Dades, HC3, IS3, eCAP, Imatge Mèdica Digital i Ciberseguretat); Atenció a la ciutadania (La Meva Salut i Participació del ciutadà i relació amb les TIC); i Innovació (Realitat Virtual, Robòtica, Intel·ligència Artificial).

Segons les dades recollides, el 53% dels enquestats han assenyalat que el lideratge de la Transformació Digital dins dels centres de salut ha de ser del seu CIO, el responsable de les Tecnologies de la Informació. De fet, un 29% ha confirmat que ja l’està liderant.

En els darrers anys el mercat de la Realitat Virtual (RV) (sistema que representa mitjançant la tecnologia informàtica entorns reals), Realitat Augmentada (RA) (visió directa o indirecta d’un entorn físic del món real) i Realitat Mixta (RM) (combinació de RV+RA) s’ha vist incrementat exponencialment i s’espera que continuï creixent entorn a un 198% fins al 2020. Els resultats de l’enquesta mostren una clara intenció dels centres per tal d’impulsar projectes en l’àmbit d’aquesta tecnologia, concretament al voltant d’un 25% en RV, 14,2% en RA i un 8,9% de RM.

S’espera així que en els propers anys la RV/RA/RM pugui revolucionar l’àmbit de la salut i ajudin a millorar la qualitat assistencial al pacient. De fet, actualment, les àrees on es troba present aquesta tecnologia són: el tractament i millora de les fòbies, aprenentatge, neurorehabilitació virtual, distracció pediàtrica i gestió del dolor.

La telemedicina és una eina cada vegada més estesa que fomenta la comunicació interactiva i en temps real entre pacients i professionals de la salut. Actualment, 3 de cada 4 centres en fan ús com una pràctica habitual i el 67% declaren haver tingut un descens de l’atenció presencial des de que l’utilitzen com a eina assistencial.

La robòtica ha tingut un creixement considerable al sector salut als últims anys però no suficient, segons l'estudi, ja que només ha tingut una implantació del 20% en els centres enquestats. Tot i així, s’ha introduït un nombre rellevant d’innovacions relacionades amb aquesta tecnologia aplicada a la salut, per tal de millorar la qualitat de l’atenció al pacient, l’assistència en determinats procediments mèdics, tasques rutinàries (monitorització) i teràpies.

Tot i que les àrees assistencials amb un major ús de robòtica és l’àrea quirúrgica. L’ús de robots també és present en l’emmagatzematge i distribució de medicaments, en pròtesis (robòtiques), exosquelets i la robòtica terapèutica.

Pel que fa a la imatge mèdica, clau en entorns no radiològics, intel·ligència artificial (deep learning) i diagnòstic predictiu només un 5% de les entitats indiquen disposar d’una impressora 3D, que utilitzen principalment per a la formació i planificació quirúrgica, i per la fabricació de pròtesis.

Un 28% dels centres pensen incorporar una impressora 3D en un futur, mentre un 14% dels centres enquestats indiquen haver participat en algun projecte d’innovació relacionat amb la imatge digital. nLes entitats proveïdores incorporen amb un ritme prudent l’ús de les apps que ofereixen serveis als ciutadans: un 12% de les entitats enquestades, declara disposar d’apps de salut corporatives.

El 80% de les entitats proveïdores que han participat comenten que han reduït la utilització de paper. D’aquest percentatge anterior, entre el 50% i el 70%, respon que es tracta principalment de gestions administratives com consultes assistencials per telèfon o recordatori de cites per SMS a la seva entitat gràcies a haver augmentat el volum o la possibilitat de fer gestions per internet.

De fet, una de les conclusions de l’estudi és que el 21% dels centres han comentat que desenvolupen programes d’incentivació d’eines tecnològiques tant entre els propis professionals dels centres com entre els ciutadans.

Cada vegada més centres van adoptant la computació al 'núvol' per la provisió de serveis informàtics tant pels seus professionals com pels usuaris. Del tipus d’estructura en Cloud, destaca l’ús de serveis privats enfront dels públics, fet que es pot explicar per la necessitat de garantir els requisits de seguretat de les aplicacions, mantenint els recursos en un entorn privat (Cloud privat). A més, els programaris més estesos dins del Cloud per ordre de priorització són: correu electrònic (47%), programaris de salut (45%), programaris específics de negoci (41%), còpies de seguretat (31%) i ofimàtica (21%).

Pel que fa a seguretat, Davant la creixent exposició a ciberatacs per la presència digital i l’eclosió de tecnologies com la Internet de les Coses (IoT), el 86% de les entitats proveïdores afirmen que estan protegides contra hipotètics atacs cibernètics.

El 95% de les entitats han realitzat l’auditoria biennal obligatòria de compliment de la Llei de Protecció de Dades en els darrers quatre anys. En aquesta línia, totes les entitats treballen en l’àmbit de la ciberseguretat com una línia prioritària en l’àmbit de la transformació digital dels centres de salut.

També el 95% de les entitats han comentat que guarden les còpies de seguretat fora dels centres de processament de dades; un 79% realitza, cada sis mesos, proves de recuperació dels medis que emmagatzemen còpies de seguretat per garantir la integritat de les dades; i un 74% disposa d’un pla de contingència de negoci davant d’una caiguda greu del sistema.