Amnistia Internacional creu que les agressions a joves migrants demostren la manca de polítiques antiracistes

Amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, els treballadors socials demanen a l'administració que garanteixi els “drets i llibertats” de tota la població

Amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, que es commemora aquest dijous, en record de la matança de Sharpeville a Sudàfrica el 1960, diverses entitats, com Amnistia Internacional, reclamen una legislació general “que combati el racisme i la xenofòbia” a l'Estat. Per la seva banda, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya s’ha sumat a aquest reclam i demana polítiques migratòries orientades a “l'acollida i la integració”.

Amnistia Internacional ha subratllat que, tot i que no hi ha dades oficials que ho demostrin, el racisme existeix a l’Estat espanyol. Bona mostra d’això, segons l’organització, són els atacs als centres de joves migrants sols que s’han viscut darrerament a Canet de Mar i Castelldefels.

Així, l’entitat ha denunciat la invisibilitat d'aquest problema, i ha mostrat la seva preocupació per la “manca de prioritat” de les administracions a l'hora d'adoptar mesures polítiques que previnguin i combatin el racisme i la xenofòbia, especialment contra grups vulnerables com els joves migrants sols, ha dit Esteban Beltrán, director de l'ONG.

L'entitat també ha alertat sobre els discursos polítics “irresponsables” que relacionen immigració i criminalitat, i ha remarcat que les autoritats “han de condemnar públicament qualsevol atac racista i deixar clar que no es tolerarà cap atac basat en la discriminació”.

També ha reclamat que el codi penal inclogui expressament en la definició dels delictes d'odi els motivats per la raça, el color, l'idioma, la nacionalitat i la identitat de gènere. Amnistia ha defensat que totes les investigacions es facin d'ofici, sense que la víctima hagi de denunciar.

“La manca de dades i d'investigacions sobre aquesta qüestió, així com l'absència d'una política activa contra el racisme i la xenofòbia fan que hi hagi una opacitat absoluta pel que fa als atacs racistes a Espanya”, ha constatat Beltrán.

L'ECRI (Comissió Europea contra el Racisme i la Xenofòbia, per les seves sigles en anglès) assegura en el seu darrer informe que segueix tenint dificultats per obtenir una visió fiable de l'abast de la violència motivada per l'odi a Espanya i de l'efectivitat de les investigacions empreses per les autoritats encarregades de fer complir la llei.

Els treballadors socials, “preocupats”

Com a professionals que acompanyen les persones en situació de vulnerabilitat i vetllen per al compliment dels drets socials i de ciutadania, els treballadores socials ha expressat a través d’un comunicat, que “viuen amb preocupació les actituds racistes, xenòfobes i discriminatòries, i pateixen especialment quan són les mateixes institucions les que no respecten els principis bàsics d'igualtat i dignitat de totes les persones”.

Les treballadores socials consideren que cap persona és il·legal i exigeixen posar fi a les polítiques migratòries de l'Europa-fortalesa que han convertit el mar Mediterrani “en una fossa comú on moren milers de persones cada any”. 

Per aquest motiu, segons assenyalen en el comunicat el Col·legi de Treball Social exigeix “un gir contundent” que acabi amb aquesta tragèdia i reclama polítiques socials orientades a l'acollida i la integració que abordin el fenomen migratori de manera planificada i des de la perspectiva dels drets.

Potenciar les relacions entre països

Segons el col·legi, cal potenciar les relacions de cooperació i codesenvolupament amb els països d'origen i treballar amb previsió, des del coneixement de la realitat, “per planificar i dotar les actuacions dels recursos adequats”. “L'atenció als adolescents i joves migrats sols al llarg del darrer és un exemple de manca de previsió i planificació que no es pot repetir i cal reconduir amb urgència”, alerten.

A més, les professionals del treball social reivindiquen el valor de la diversitat i la interculturalitat i, davant els discursos de l'odi i la intolerància, aposten per “reconèixer i potenciar l'enriquiment que representa ser una societat d'acollida, així com aprofitar l'oportunitat que això representa per al desenvolupament social i cultural”. “Tota persona té dret a viure lliure de violències i com a comunitat tots som corresponsables de construir una societat respectuosa i fraternal, començant pels poders públics”.

L’entitat considera que des dels col·lectius que treballen en l'àmbit de les migracions i la diversitat s'ha de contribuir a aquesta mirada “inclusiva i integradora”, posant en valor la formació especialitzada i els serveis de qualitat en totes les fases de l'atenció i l'acompanyament a les persones nouvingudes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article