Plataformes pel dret a l’habitatge carreguen contra el decret del Govern, “fet a traïció”

Les entitats es queixen que el Decret 5/2019, que s'ha dur a votació per validar o derogar el proper 8 d'abril, obre la porta a una liberalització dels preus d'habitatge protegit

Diverses organitzacions que representen els grups promotors de la ILP d’habitatge han carregat contra el Decret llei 5/2019 de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, aprovat per la Generalitat a principis de març, perquè entenen que creua “una serie de línies vermelles” i aposten per “començar de nou”.

El Decret 5/2019 serà votat el proper dia 3 d'abril, al Parlament. I caldrà veure si s'accepta tal i com està ara o si es rebutja. Les organitzacions en defensa de l’habitatge volen que no s’aprovi perquè consideren que cal fer una llei “més valenta i compromesa” i demanen als grups polítics que no donin suport al text.

Així, els representats de diverses entitats s'han reunit aquests dimarts a les portes del Parlament, perquè consideren que, tot i que aquest decret suposa una “reforma profunda” de les lleis actuals, podria haver anat “molt més enllà”.

Unes lleis que, segons ha explicat Daniel Pardo, portaveu de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) a Barcelona, s'han aprovat després de ser debatudes, en part, per les organitzacions a favor de l'habitatge, “que ara veuen com aquestes mateixes lleis, d'alguna manera, són modificades des dels despatxos”.

Així, les entitats entenen que aquest decret podria anar molt més enllà pel que fa, sobretot, a la regulació dels preus de lloguer; i consideren que no tenir en compte el teixit associatiu que ha vetllat pel dret a l’habitatge demostra “una miopia i un menypreu” per part del Govern.

Des del grup promotor de la ILP d'habitatge, encaminat a cobrir els casos d'emergència habitacional i els desallotjaments, es mostren preocupats perquè el Decret 5/2019 no aborda “amb valentia i es retalla la protecció respecte la Llei 24/2015 que s’havia aconseguit aixecar i que és vigent”. Entenen que el decret “dona problemes” a les famílies que han ocupat per necessitat.

A més, per aquesta via, es poden realitzar reallotjaments en equipaments comunitaris, que entenen com a “provisionals” que, a la llarga, “no estan regulats i acaben sent cronificats” i, per tant, “va en contra de l’habitatge digne”.

Per altra banda, s’insisteix en un índex de preus dels lloguers que no és més que un reflex dels preus de mercat i de la bombolla ja que no recull les condicions socio-econòmiques reals de la població, no té en compte elements claus com els ingressos familiars o la taxa d’atur, de manera que l’índex pogués garantir que els preus del lloguer s’adaptin a l’economia real de les famílies.

Habitatge en municipis petits

A més, les entitats estan preocupades també perquè, d'alguna manera, amb aquest decret es dona molta importància i molta força a què siguin els ajuntaments els que expropiin habitatges dels bancs i fons voltors i això fa que en ajuntaments petits sigui “molt difícil” de portar a terme, perquè s'han de fer una sèrie de tràmits que alenteixen tot el procés.

A més, les entitats han denunciat també que la Mesa d'emergència està “totalment colapsada” i amb moltes famílies que han estat desnonades i viuen en precari. També entenen les entitats que el decret obre la porta a una “liberalització dels preus de l'habitatge protegit” que, segons diuen, pujarà, i farà que un habitatge protegit pugui ser més car depenent dels barris. Aquest fet, consideren, “contribueix a la segregació”.

Per aquest motiu, les organitzacions demanen tornar a “la casella de sortida” perquè, segons ha dit la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, “la ciutadania ha aconseguit uns avenços que la política ha rebaixat”. Delgado ha considerat que amb aquest decret s’han creuat “algunes línies vermelles” com per exemple que no obliga als municipis a destinar el 30% de nova construcció a habitatge protegit, tal com estava previst.

A Catalunya hi ha més de 125.000 persones sol·licitants d’habitatge protegit, aquesta sol·licitud caduca d’aquí a un any: “Això ho fan per buidar la llista de demandants d’habitatge però aquesta no és la solució. La solució és ampliar el parc d’habitatge que ara és de l’1% quan hauria de ser del 15%”, ha dit Delgado. 

La portaveu de la PAH Barcelona també ha considerat que “som davant un intent de buidar artificialment la llista de demandants d’habitatge protegit, en un dels moments on hi ha més demanda -125.426 persones- i quan sabem que moltes persones, directament ni s’hi inscriuen, perquè saben que n’hi ha poquíssim i és una “loteria”.

Així, les entitats demanen que el dret a l’habitatge sigui “sense condicionants” i convoquen una manifestació per al proper dissabte dia 6 d’abril a Barcelona.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article