El Síndic proposa mesures concretes per reduir a la meitat la factura domèstica de la llum

L'impost sobre la generació elèctrica podria fer incrementar un 4% el rebut de la llum a partir del proper mes d'abril


El Síndic de Greuges de Catalunya ha suggerit que es prenguin les mesures legals i polítiques necessàries que permetin materialitzar una proposta de rebaixa del 50% en la factura de la llum per a usos domèstics, és a dir, en els contractes de subministrament d’electricitat per al consum de la llar.

La proposta, inclosa en un nou informe del Síndic, se centra principalment a repartir de manera proporcional i més justa entre totes les tipologies o usos de consum (domèstic, industrial, serveis, etc.) els càrrecs no relacionats amb les despeses directament imputables al subministrament o consum. “Són conceptes aliens al servei contractat, com ara el compromís de retribució de les energies renovables i la cogeneració o el dèficit de tarifa, i suposen prop del 70% del total que s’ha de pagar”, destaca el síndic en un comunicat.

Aquest també és el cas de l’impost sobre la generació elèctrica, que el pròxim mes d’abril, després de sis mesos d’exempció decretada pel Govern espanyol per esmorteir l’increment del preu de l'electricitat, es tornarà a repercutir en el rebut de la llum.

En aquest sentit, i més enllà que podria incrementar la factura en un 4%, el síndic, Rafael Ribó, ha alertat que “aquesta mesura va en la direcció contrària de les recomanacions que s’inclouen en l’Informe”.

L’Informe, lliurat al Parlament aquest dimecres, fa una diagnosi de la situació actual a partir d’analitzar el cost de l’energia elèctrica basant-se en els tres components que contribueixen, amb un pes relatiu similar, en l’import final de la factura final, l’energia elèctrica que es consumeix pròpiament, el cost de la qual es deriva del preu resultant en el mercat majorista, en què generadors i comercialitzadores negocien la compravenda d’energia diàriament; el segon component, que són els peatges d’accés que serveixen per pagar, d’una banda, els costos regulats del sistema com ara el transport i la distribució de l’energia, però també altres despeses no relacionades amb el subministrament, com ara els ajuts a la generació renovable o el finançament del dèficit de tarifa (decisions de política energètica), i, finalment, els impostos que suporta la persona consumidora (com ara l'impost electricitat i IVA).

“Pel que fa la fiscalitat, es proposa reduir les càrregues impositives que ja no estan justificades, com ara l’impost elèctric, i apropar l’IVA del 21% a un tipus reduït, similar al que apliquen els països del nostre entorn”, destaquen en el comunicat.

Altres mesures que es proposen és treure el concepte de lloguer del comptador de la factura, atès que no es justifica econòmicament (manca d’anàlisi de cost-benefici) i al fet que la persona consumidora ja ho paga per mitjà dels peatges en concepte de retribució a l’activitat de distribució.

Els reptes de les energies renovables

Més enllà de la diagnosi de la situació actual, l’estudi analitza els reptes que el sector té plantejats en un futur immediat, com ara la formació del preu del mercat majorista en un escenari d’alta penetració d’energies renovables cap a l’any 2030, “atès l’efecte previsible de baixar el preu pel fet de ser tecnologies de baixos costos d’operació i de manteniment”.

Es proposa, d’una banda, aportar senyals de preu a llarg termini per a les renovables, com ara els contractes bilaterals entre productors i consumidors; i, de l’altra, s’apunta la “necessària reforma del mercat elèctric amb vista dels reptes esmentats”.

Segons Ribó, aquest informe tracta altres qüestions que poden ser considerades “obstacles” per al dret al subministrament d’electricitat. Així, pel que fa al bo social elèctric, es proposa que l’Administració de l’Estat redefineixi profundament el procediment establert per a la sol·licitud i la renovació del bo social i adopti les mesures que siguin necessàries per minimitzar en la màxima dimensió possible la complexitat del procediment actualment establert, “tenint presents els drets de les persones vulnerables i els principis de simplificació administrativa”, ha destacat.

Així mateix, segons ha apuntat Ribó, la Generalitat hauria d’afrontar amb la “màxima celeritat” les mesures adequades per al desplegament reglamentari de la Llei 24/2015, que hauria d’incloure l’establiment d’un model d’informe dels serveis socials municipals per determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d’exclusió residencial determinades per la Llei.

L’informe presentat pel Síndic també recorda l’obligació de les administracions públiques d’actuar contra les “conductes delictives” amb relació a les xarxes d’electricitat i de les empreses distribuïdores de posar en coneixement de les administracions les irregularitats que detectin.

En darrer lloc, i per als casos d’ocupacions sense títol habilitant d’habitatges desocupats, l’Administració “hauria de fer un estudi socioeconòmic sobre la situació d’exclusió residencial en què es troben les persones ocupants per determinar si l’ocupació ha estat motivada per raons de necessitat i, si escau, donar-hi la solució adequada", ha assenyalat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article