El tercer sector llança un “crit d’alerta” per revertir una “dècada perduda” i repensar el model d’atenció a les persones

La Confederació denuncia un infrafinançament endèmic, que es tradueix en preus de serveis congelats, precarietat laboral i altres greuges

Són mil i un els greuges que el tercer sector pateix des de fa almenys una dècada i La Confederació, que representa la patronal i es troba immersa en plena negociació del conveni col·lectiu, ha dit prou davant del que considera un “infrafinançament” endèmic de l’Administració. “Llancem un crit d’alerta als representants polítics i a la societat. Hem arribat a un punt sense retorn. Ens trobem davant d’una dècada perduda en el model d’atenció a les persones”, ha etzibat el president de la federació, Joan Segarra.

L’entitat denuncia que els diversos governs que s’ha succeït des del 2009 s’han negat a actualitzar la cartera de serveis públics. Així que els preus amb què l’Administració paga a les entitats perquè puguin oferir serveis tan bàsics com les residències de gent gran, els centres del sistema de protecció a la infància o l’ajuda a persones amb discapacitat estan congelats des d’aleshores.

I ho estan malgrat l’increment de l’IPC o l’IVA, malgrat l’augment del cost de la vida, malgrat que els sous dels treballadors també han augmentat –“Tot i que no tant com desitjaríem”, ha assegurat Segarra–, i malgrat que la crisi econòmica i diverses “situacions sobrevingudes”, com ara l’arribada inesperada de joves migrants sols, han fet augmentar any rere any el nombre de persones ateses.

Les conseqüències, denuncia La Confederació, són dramàtiques per al tercer sector i “tensionen” financerament les entitats, fins al punt d’haver d’assumir el sobrecost en el preu dels serveis i no poder acomplir les millores laborals que, segons Sagarra, són “essencials i imprescindibles”.

El president ha xifrat entre 600 i 800 milions d’euros la quantitat que caldria per poder revertir tota la inversió que el tercer sector ha assumit de l’Administració durant una dècada. A aquesta quantitat, caldria sumar-hi, segons la federació, un pressupost adient a les necessitats del país, més partides concretes per a situacions imprevistes.

“Els sindicats ens reclamen una millora de les condicions laborals que compartim, però sense un esforç de l’Administració és inassumible”, ha reiterat en diverses ocasions el president de La Confederació, que alerta que amb el Govern actual, i amb els que l’han precedit, “hi ha hagut diàleg i voluntat, però cap concreció”.

Per això, La Confederació ha reclamat per instància escrita al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que faciliti la memòria econòmica amb tota la cartera de serveis públics, per saber si els preus cobreixen els costos, tal com obliga la llei. Alhora, està estudiant accions legals per denunciar casos de serveis públics deficitaris.

Així mateix, la federació demana a entitats i sindicats una “campanya col·lectiva” per reclamar a l’Administració un “pla urgent” de millora en el finançament, que consideren que hauria d’implementar-se a partir d’aquest any i que, entén la federació, s’hauria de poder allargar almenys durant tres anys. “La pròrroga pressupostària d’aquesta legislatura entenem que no ha d’impedir actuar per revertir la situació”, ha assegurat Segarra.

Fins a 120 dies per cobrar i un sistema de licitacions obsolet

A la congelació dels preus de la cartera de serveis s’hi sumen els retards habituals de l’Administració a l’hora de pagar. Segons la llei, els pagaments s’haurien de facturar en no més de 30 dies, però de mitjana en són ja 60, “quan no 90 0 120 dies, de vegades fins i tot mig any o un any sencer”, ha admès Segarra. “Les entitats socials no som multinacionals, vam sorgir de la necessitat de moltes famílies quan ni tan sols l’Administració se’n feia càrrec, i moltes acaben endeutades”, ha dit el president.

També alerta La Confederació que el sistema de licitacions i concursos està obsolet i sovint sembla “una subhasta” per saber qui ofereix el preu més baix, quan les directives europees obliguen a prioritzar la concertació davant la contractació, les entitats socials davant les empreses privades i l’atenció adequada a les persones davant el preu més barat. Per això, la federació reclama que no es demori més l’aprovació de la nova Llei de concertació social que el Govern fa anys que arrossega. “L’atenció a les persones no pot ser objecte de negoci!”, ha reblat Segarra.

Mentre no s’aprova la Llei, però, moltes entitats ja s’estan acreditant per poder optar a convenis de concertació, en comptes de fer-ho a través de concursos de contractació. Mentre es tramita aquesta acreditació, però, La Confederació avisa que l’entitat queda en buit legal, motiu pel qual, malgrat que segueix atenent les persones, l’Administració no pot pagar per a aquests serveis.

Això ha ocasionat que, durant mesos, entitats d’atenció a les violències de gènere, a les persones amb discapacitat i a la infància no hagin pogut cobrar i s’hagin hagut d’endeutar per pagar els treballadors, quan no han hagut d’endarrerir el pagament dels sous.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article