La FaPaC acusa Educació de “manca de transparència i fiabilitat” en l'oferta de places escolars

ACN

La Federació d'Associacions de Mares i Pares d’Alumnat de Catalunya (FaPaC) ha acusat aquest dimecres el Departament d'Educació de “manca de transparència i fiabilitat” en el procés de preinscripció i en la publicació de l'oferta de places. La presidenta de l'entitat, Belén Tascón, ha assegurat que s'ofereixen dades “contradictòries” i sèries “no homogènies i amb universos diferents” que fa impossible conèixer l'oferta real de places públiques a P3 i a l'ESO.

Així, la FaPaC calcula que s'ofereixen 15 grups menys que els que es van obrir l'any passat a P3 i que a l'ESO, tot i haver-hi l'oferta corresponent a l'alumnat de 6è de Primària que estudia a la pública, manquen un centenar de grups per absorbir la matrícula viva al llarg del curs.

La FaPaC sustenta la crítica al Departament en considerar que s'ha xifrat en 2.156 grups de P3 a l'escola pública en la publicació de l'oferta final del 2018-2019 i que en canvi, les dades que ha obtingut la federació a través del Portal de Transparència redueixen aquesta oferta final a 2.131. A més, l'entitat critica que anys enrere, l'oferta inicial incloïa les Zones Escolars Rurals i que enguany el Departament ho ha exclòs, i per tant, les dades no són comparables.

Així doncs, tenint en compte que l'oferta inicial és un grup més que el curs passat, de 2.115 a 2.116, la FaPaC calcula que arreu del territori es tanquen o es deixen d'obrir 15 grups. En canvi, des de la Federació també es critica que l'escola concertada, que té en concert 942 grups tot oferir-ne 987 el curs passat, manté l'oferta inicial als 986 i per tant, se n'ofereixen 44 grups més que els que han omplert el darrer curs.

Des del Departament d'Educació s'ha assenyalat que la diferència de dades, a banda de la inclusió o no de les ZER, es pot donar en funció de l'època de l'any en què s'ha extret la dada, però ha assegurat que l'oferta final a P3 va ser de 2.156 grups com ha anunciat en època de preinscripció.

Per a la presidenta de la FaPaC, Belén Tascón, aquestes dades mostren ''clarament'' la intenció del Departament de fer ''un traspàs'' d'alumnes de P3 de la pública a l'educació privada concertada. De fet, critiquen també que sigui la xarxa pública qui hagi assumit el descens de natalitat.

Així, calculen que des del 2011 hi ha 20.050 infants menys per començar a P3, és a dir, un 22,5%, i que l'escola pública ha reduït en 545 (tenint en compte l'oferta inicial del curs 2019-2020), un 20,48% els grups oberts, mentre que la concertada només ha patit un 11,25 de disminució de grups.

Per a Tascón, aquest fet demostra que el Departament prefereix “infrautilitzar” els grups de la pública i “concertar”, com un element més dels que sempre van “en la mateixa direcció de potenciar l'escola concertada”. En aquest sentit, la FaPaC ha alertat que la tendència a la baixa natalitat no es dona a Barcelona i lamenta que no tots els grups oferts l'any passat, després d'un període de preinscripció “dur” amb moltes reivindicacions de les famílies, no siguin consolidats enguany i la planificació es faci “al límit”.

Pel que fa als grups d'ESO, les dades que ha recollit la FaPaC i les que ha publicat el Departament i que aquesta oferta, que és de 1963 grups, concorda amb les necessitats d'escolarització dels 54.914 alumnes que cursen 6è de Primària a la pública.

Tot i això, la FaPaC alerta que el Departament no té en compte que els instituts incrementen la matrícula al llarg de curs. Segons les estadístiques del Departament, el curs passat els instituts van assumir 2.780 alumnes més, un 3,5%, cosa que suposa, amb dades d'enguany, uns 2.849 alumnes més, pels quals son necessaris fins a 102 grups més dels que s'han ofert inicialment, i per tant, xifren en 141 els grups que hauria d'obrir Educació el curs vinent. En canvi, consideren que a la concertada, són necessaris 906 grups i en canvi l'oferta inicial és de 965.

Per a la FaPaC també és rellevant que la majoria de grups nous a ESO siguin a instituts escola i ha mostrat cert recel amb aquesta nova organització. Per a Tascón, l'entitat no està en contra d'aquests instituts escola però creu que és una nova política que genera “interrogants” sobre els efectes que té en la planificació i els resultats educatius.

Per a Tascón, durant molt de temps ha estat una demanda i en canvi no s'han impulsat fins ara, i per això, posa en dubte que no sigui per “assemblar-se” a la concertada, per una millor evolució dels infants o per una qüestió de recursos. Tascón també ha posat sobre la taula si no és una política que pot “perpetuar” la segregació escolar.