Milers de persones reclamen a Barcelona “punxar la bombolla del lloguer”

ACN

Unes 5.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat aquest dissabte a la tarda pel centre de Barcelona per reclamar que es “punxi la bombolla del lloguer” d'habitatge. Els manifestants volen que es límit el preu màxim del lloguer, que es reguli la fiscalitat dels grans propietaris i que es limiti l'especulació immobiliària. A més, demanen a les administracions que facin més habitatge públic i s'apliqui plenament la llei 24/2015 d'emergència habitacional. També hi ha hagut pancartes contra els apartaments turístics, els fons voltor i els bancs. A la mobilització s'hi ha pogut veure l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

En el seu manifest, les entitats asseguren que els “especuladors escanyen apujant els preus”, provocant cada cop més problemes per arribar a finals de mes a molta gent ja que els sous no pugen tant, un “drama social davant la mirada impassiva dels governs i els poders públics”. “L'habitatge no és una mercaderia, és un dret amb el qual no s'hauria de poder especular”, afegeixen. “Mentre el govern espanyol va regalar a la banca més de 60.000 milions d'euros de la nostra butxaca, aquests no han fet altra cosa que fer fora de casa seva a persones sense donar cap alternativa habitacional”, critiquen. De fet, asseguren que els propietaris d'habitatges de lloguer “gaudeixen de mesures d'elusió fiscal a mida des de fa dècades, mentre els llogaters suporten pressió fiscal fins més del 30%”. Segons les entitats, els desnonaments tornen a estar en els pitjors nivells de la crisi, als quals hi sumen totes les famílies que han de deixar el seu barri o poble per les pujades “impossibles d'assumir” del lloguer.

Per tot això, proposen substituir la LAU per una llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals controlats per l'estat i les ciutats, que haurien de gaudir de més autonomia municipal. De fet, consideren que el nou decret del govern espanyol és “insuficient” i reclamen adequar els lloguers a la renda familiar disponible, que els contractes no puguin acabar-se de forma injustificada i unilateralment, que es renovin automàticament excepte si l'amo demostri que necessita l'habitatge per a ús personal o familiar, que els contractes estiguin gestionats per les oficines municipals d'habitatge, que s'eliminin les deduccions fiscals als grans propietaris, que es limitin els pisos turístics, que augmenti la construcció d'habitatge social i que es converteixin en públics els pisos dels bancs i els fons voltor, i gravar els habitatges buits i la venda especulativa. Per últim, volen que es faci una aplicació integral de la llei 24/2015. “Hem arribat a un punt asfixiant de la bombolla del lloguer i volem punxar-la, per totes bandes i des de tots els fronts”, conclouen.

Jaime Palomera, del Sindicat de Llogaters, lamenta que Espanya sigui el país europeu on més percentatge d'ingressos representa el lloguer, i creu que els preus haurien de baixar un 60% per complir les recomanacions de l'ONU de no dedicar més del 30% dels ingressos familiars. Culpa de la bombolla de preus als governs estatals, per haver perdonat 60.000 euros als bancs a canvi de res i haver-los deixat “especular” primer amb les hipoteques i ara amb els lloguers. Per això, demana més recursos i competències dels ajuntaments en matèria d'habitatge.

La manifestació, convocada també en altres ciutats de l'estat i d'Europa, ha anat des dels Jardinets de Gràcia a la plaça de Catalunya, passant per la Diagonal, el carrer Pau Claris i la Gran Via. La manifestació ha estat convocada per entitats veïnals de l'Eixample i el Sindicat de Llogaters, entre altres, amb el suport d'una setantena d'entitats com la FAVB, els sindicats CGT, IAC, Intersindical-CSC i CCOO, els 'comuns', la CUP, diversos ateneus populars, entitats veïnals, feministes i anticapitalistes, l'SEPC, sindicats de barri i d'habitatge, la PAH, la Xarxa per la sobirania Energètica, FridaysforFuture Barcelona, o Ecologistes en Acció, entre altres.

A banda de la manifestació de Barcelona, se n'han fet en una quarantena de ciutats de l'estat com València, Palma o Madrid, i europees com Amsterdam, Brussel·les, Lisboa, Londres, París, Viena o Burnaby (Canadà), entre altres.