Alfabetitzar-nos en sentiments, un procés constant

Farà cosa d'un any, em van explicar la història de Phineas Gage, un treballador dels Estats Units, que el 1848 una barra de ferro va travessar-li el crani mentre treballava en la construcció d'unes vies de ferrocarril. Gage no va perdre la consciència durant l’accident i miraculosament va sortir-ne il·lès, encara que “il·lès” no és la definició més exacta. La barra havia danyat una part del lòbul frontal del cervell i va començar a comportar-se de manera estranya. El caràcter li va canviar, va tornar-se amarg i no mostrava empatia cap als seus companys, va perdre la feina i va entrar en una inestabilitat laboral que va durar fins que es va morir al cap 12 anys a causa de l'epilèpsia. Actualment es pot trobar el seu crani a la Universitat de Harvard, on es va estudiar profundament el seu cas.

La història de Gage va demostrar que hi ha una relació directa entre les emocions i el cervell. Més tard, als anys 90 es va evidenciar encara més aquesta vinculació amb el descobriment de les neurones mirall que, com el seu nom indica, tenen la funció fer-nos imitar allò que experimentem i de comprendre allò que estem vivint. Tal com diu un dels seus descobridors, Giacomo Rizzolatti, “les neurones mirall permeten al nostre cervell correlacionar els moviments observats amb els nostres propis i reconèixer així el seu significat”. Aquestes cèl·lules s'activen quan reben un estímul extern. Per exemple, quan veiem que una cullera serveix per prendre el menjar del plat, portar-lo a boca i alimentar-nos, cada vegada que veiem una acció similar podem intuir perquè passa i passarà, i fins i tot podrem abstreure la idea per associar-la a la forquilla, a les mans o portar-la a terme nosaltres. Passa el mateix amb el so i altres estímuls. Per tant, les neurones mirall tenen molt a veure amb la comprensió de l'entorn, de les accions i reaccions de les persones.

La nostra subjectivitat és indissociable dels altres, no descobrim res de nou quan diem que no existeix un jo sense un nosaltres, ni un tu sense un vosaltres, ni un jo sense tu. Ens necessitem per existir, no hi ha res més humà que el reconeixement i si, a més, és positiu i d'acceptació l'existència es torna plaent. No és casual que el dret a la lliure associació formi part dels drets humans. Tenim dret a agrupar-nos entre semblants (sigui quina sigui la semblança) perquè aquest fet comporta l'acceptació d'alguna part de la nostra persona. Tampoc és casual que en tècniques de venda s'utilitzi “l'efecte mirall” o “postura congruent” que consisteix en imitar la posició física de l’altre per fer sentir a l'interlocutor que coincidim amb ell/a. Aquesta tècnica apareix al llibre Body Language d’Allan Pease. En l’època que el vaig llegir vaig tenir un professor que ens va dir que “estudiar la teoria del màrqueting és posar per escrit el que ja té lloc a la pràctica”. La postura “efecte mirall” o “congruent” la fem tots i totes de manera subconscient i genuïna en la nostra quotidianitat.

Conviure significa assumir que hi ha persones que disten dels nostres estils de vida, idees i valors. Això és normal i sempre serà així. La diferència entre persones ve donada per l'experiència individual i també per infinites variables com ara l'edat, el gènere, la classe social, la raça, l'ètnia, les capacitats, l'entorn, etc. Arribats a aquest punt, cal dir que la interacció amb els altres generarà sempre una situació de conflicte potencial, obviar-ho seria excessivament naïf. No obstant això, hem d'acceptar que el món és divers i que només tenim un planeta on viure –de moment– i, per aquesta raó, no ens queda altre remei que entendre'ns.

Una bona manera per bastir ponts entre nosaltres és posar en valor allò que ens apropa i no allò que ens allunya. Com més coneguem l'altre, més bé ens coneixerem a nosaltres i més possibilitats de trobar allò comú tindrem. Relacionar-nos pot donar lloc a experimentar noves sensacions que faran funcionar les neurones mirall i comprendrem millor la complexitat en la qual ens trobem immersos.

Com podem intuir, entendre el món és un procés constant que té a veure amb trobar-se amb situacions noves i aprendre a reaccionar en el moment immediat i en situacions futures. La vida i les relacions humanes ens alfabetitzen en la comprensió dels sentiments dels altres i els propis, cal estar amatent a aquestes lliçons espontànies. Tot això porta a pensar que l'empatia és una habilitat que s'aprèn i es millora, i això ens ha de donar esperança com a individus i com a societat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francisca
Totalment d’acord Júlia. Per això és tant important l’educació constant i permanent en les emocions.
En resposta a Francisca
Júlia Cubarsí Girona
2.

Exacte Francisca, en les emocions pròpies i externes. I com bé dius, l'educació juga un paper clau. Gràcies pel comentari!

  • 0
  • 0
Francisca Abrera
1.

Totalment d’acord Júlia. Per això és tant important l’educació constant i permanent en les emocions.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article