Supervisió als serveis socials: on som i cap on anem?

Els resultats d’un estudi sobre la supervisió als Serveis Socials Bàsics de Catalunya presentat aquesta setmana corroboren la seva utilitat i la conveniència de convertir-lo en un suport integrat en l’estructura dels serveis, i no pas com un complement. La supervisió és un espai de revisió-reflexió sobre el quefer professional conduït per un professional extern a la institució que, segons recull l’estudi, és percebut pels professionals i els responsables dels equips com el recurs de suport més necessari, molt per sobre d’altres tipus d’assessoraments. Gairebé el 90% dels coordinadors la valoren com a molt satisfactòria.

La supervisió és una pràctica comuna, acceptada i reconeguda en l’àmbit de la formació permanent. La Llei de serveis socials de Catalunya la preveu com una eina per garantir una resposta adequada a les necessitats i les demandes de la població, i a la pràctica són majoria les institucions que la promouen, si bé l’estudi –realitzat per la Universitat Rovira i Virgili per encàrrec del Col·legi de Treball Social (TSCAT) amb el suport de la Generalitat de Catalunya— posa de manifest que encara hi ha professionals que se supervisen al marge de la institució i es financen l’activitat per voluntat i compromís propi.

A l’Estat espanyol la supervisió no està regulada i no hi ha estàndards de formació ni del seu exercici amb caràcter oficial, però en l’àmbit europeu sí que existeixen associacions referents que disposen de comitès d’avaluació sobre la qualitat de la supervisió. A Catalunya, el TSCAT la promociona des de fa més de vint anys, compta amb una comissió especifica de supervisió i forma part del debat sobre l’oportunitat de la supervisió en els equips de Serveis Socials Bàsics. Una de les recomanacions del dictamen del mateix Col·legi sobre els Serveis Socials Bàsics de la província de Barcelona és, precisament, la de generar espais de supervisió i de cura per tractar els impactes de les intervencions i les situacions amb què es troben els professionals. A dia d’avui, però, no disposem de prou professionals que puguin exercir la supervisió de manera acreditada.

L’estudi recent presentat conclou amb una proposta d’estructura tipus o model d’organització de la supervisió amb l’objectiu d’unificar una estratègia per al conjunt de Catalunya que faciliti la pràctica de la supervisió en les mateixes condicions a tot el territori. Parteix de la constatació dels beneficis que reporta –tant en clau de la qualitat de l’atenció que es presta a la ciutadania com de cura dels professionals— i recull les valoracions aportades mitjançant enquestes i grups de discussió qualitatius. Entre les principals millores que aporta la supervisió s’hi inclouen l’anàlisi compartida, la reflexió al voltant dels casos, les relacions dins l’equip, l’establiment de límits professionals, la construcció de coneixement, la millora de les competències, l’autonomia en la praxi laboral i el suport emocional.

Pel que fa a les característiques del model, es tractaria de supervisió en grups de 10 a 15 persones (fonamentalment professionals del treball social i l’educació social, però també de la psicologia i el treball familiar, així com personal tècnic o auxiliar). Les sessions s’haurien de dur a terme amb confidencialitat, en espais preservats i sense interrupcions, amb una periodicitat mensual (9-10 sessions anuals de dues hores) durant un període de 3-4 anys amb la mateixa persona supervisora, que ha de ser una professional externa a la institució. L’estratègia per a la implementació i continuïtat de la supervisió passaria per la col·laboració interinstitucional; la mediació de col·legis i universitats; i el finançament públic mitjançant contracte programa de la Generalitat amb una partida específica per a la supervisió, que podria ser cofinançada pels ens locals i els supramunicipals (Diputació, Consells Comarcals).

L’estructura inclouria l’elaboració de paràmetres i metodologies que puguin contribuir a la avaluació, la recerca i la transferència de coneixement en relació a la supervisió, amb flexibilitat i respectant en tot cas la diversitat dels equips i les formes organitzatives. Confiem que els bons resultats i l’estudi sistematitzat que s’ha dut a terme impulsin ben aviat el desplegament de la proposta.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Araceli Lázaro Aparicio BARCELONA
1.

Felicitats per l'estudi.
Ara toca la implementació. La necessitat és recurrent.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article