Sufragi universal de veritat

El proper 28 d’abril estem cridats novament a les urnes. Aquesta vegada, però, serà diferent. 100.000 persones, majoritàriament amb discapacitat intel·lectual fins ara incapacitades judicialment per exercir el seu dret a vot podran fer-ho per primera vegada gràcies a l’aprovació de la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Es tracta de l’única llei orgànica votada unànimement durant la present legislatura, una modificació que es va recollir en el BOE el passat 6 de desembre, tres dies després del Dia Internacional de la Discapacitat.

La nova legislació demostra que l’agenda política de la discapacitat avança, encara que ho fa més lentament del que voldríem. El moviment social lligat a la diversitat funcional va aplaudir aquesta reforma, que conquistava per fi el veritable sufragi universal i que acabava amb anys de discriminació envers les persones amb discapacitat, però queden encara molts temes sobre la taula per aconseguir una societat plenament justa i igualitària.

Després de l’aclamada aprovació de la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, la Junta Electoral Central (JEC) va voler fer una puntualització en forma d’instrucció proposant que els membres de la mesa, interventors i apoderats poguessin fer constar en acta les identitats de les persones amb discapacitat si consideraven que no està exercint el dret a vot de forma lliure i conscient, el que vulnerava novament el sufragi electoral sense excepcions. Malauradament estem acostumats a posar en dubte les capacitats i, per tant, els drets fonamentals de les persones amb discapacitat, però de vegades cal fer-se la pregunta al revés: què passaria si tothom, tingui diversitat funcional o no, hagués de passar un filtre per valorar la legitimitat o nivell de conscienciació del seu vot? Què en pensaríem?

En la mateixa línia, una altra assignatura pendent que ens demostra que el nostre país encara vulnera alguns dels drets fonamentals de les persones amb diversitat funcional és l’esterilització forçosa no consentida de persones discapacitades, principalment dones, una qüestió sobre la qual l’ONU ha cridat l’atenció al nostre país. D’altra banda, com recordava el diputat d’Unión del Pueblo Navarro al Congrés Iñigo Alli recentment en una entrevista a la revista de Grupo SIFU Somos capaces, també cal recordar que l’article 49 de la Constitució Espanyola encara declara “disminuïts” a les persones amb diversitat funcional.

Així doncs, tot i valorar positivament els avenços en matèria d’igualtat, hem de tenir present que queden encara molts temes per resoldre abans de poder afirmar que la nostra societat no discrimina a les persones amb diferents capacitats. Continuem avançant en aquest camí, que només podrem recórrer si ho fem de la mà polítics, moviments socials i sector privat.