‘Xerrem Junts’: parlar per viure, conversar per conviure

En l'era global, les relacions socials es dirimeixen cada cop més a través del llenguatge virtual, on el cabal d'informació esdevé fugaç i sense modulació possible. Aquelles reunions a peu d'escala o en rotllana al portal d'una plaça pública han acabat comprimits al Whatsapp, el Telegram i a la resta d'aplicacions que han irromput en el marc de l'última revolució tecnològica.

Això ha fet que l'oralitat, tal com l'havien concebut fins ara, hagi quedat relegada a situacions fugisseres, cosa que evidencia el predomini d'un món en què la productivitat i la rapidesa eclipsa el coneixement pausat i la part més afectiva dels nostres actes. Els missatges han esdevingut breus, efímers i despullats dels matisos necessaris per assolir una interacció enriquidora.

També l'educació participa d'un esquema basat en les classes magistrals i les avaluacions escrites, arraconant la conversa a un paper succedani, tot i la seva importància en vista a adquirir coneixements i construir vincles emocionals. No oblidem que, a través de la parla, flueixen les preocupacions, els neguits i les inquietuds que ens acompanyen cada dia. Així s'hi refereix l'autora nord-americana Sherry Turkle, per qui la manca de conversa ens porta a la pèrdua d'empatia amb qui ens envolta i, de retruc, a transitar de la indiferència cap a la perillosa pendent de la solitud comunicativa. André Maurois, pseudònim del novel·lista francès Emile Herzog, també ho recordava quan deia que “les paraules apropen, mentre els silencis destrueixen”.

L'acció de conversar, doncs, no sols assegura la nostra existència en subjectes vius sinó que ens permet explicar-nos i, gràcies a l'escolta, compartir experiències, gustos, comportaments i opinions de qualsevol índole. Quan parlem ens reconeixem i posem en solfa un retaule continuat de preguntes, respostes, comentaris, discrepàncies i coincidències... En definitiva, modulem les idees a còpia de revisar-les i contrastar-les amb qui establim un diàleg, sobretot si s'assenta en els valors de l'assertivitat i la comprensió mútua. Diuen que dues persones no s'entenen si una no vol, però també és cert que, només parlant, la gent s'entén.

D'acord amb aquestes consideracions, cal convenir que la conversa té un valor cabdal per a l'adquisició d'eines amb què desenvolupar-nos, entre les quals la llengua, el vehicle que ens acosta a un univers cultural i de coneixements únic. I és que, lluny del principi segons el qual només serveix per comunicar-nos, la pràctica demostra que la llengua ens ajuda a interpretar el món i els referents culturals i simbòlics que hi van associats. Utilitzar-la ens connecta amb la comunitat d'acollida, hi teixim una relació de fraternitat i, a mesura que integrem els seus matisos, ens hi sentim vinculats i arrelats socialment.

En aquesta perspectiva és important el 'Xerrem Junts', un programa de grups de conversa de català que la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) promou des de l'any 2007. Destinat a persones que no saben parlar l'idioma o que volen millorar-ne l'ús per ser competents en el seu entorn diari, segueix la metodologia del pedagog brasiler Paulo Freire, per qui el diàleg té un evident efecte alliberador, d'aquí que potenciï les cinc fonts de la comunicació humana: exterioritzar, descriure, narrar, explicar i opinar. Cinc fases amb què les persones participants -la majoria provinents de cultures o orígens forans- aprenen i són competents amb l'idioma que desitgen parlar.

Aquest procés d'adquisició lingüística suposa una evident palanca d'apoderament, pel fet que els usuaris se senten membres de la nostra comunitat i, a la vegada, de la cultura i el país que els acull. Com assenyala Jordi Esteban, director del 'Xerrem Junts', "con-versant donem voltes junts, tan lluny del “vèncer sols” (obtenir victòria) i del “ser vençut sols” (ser víctimes) a què estem tan tràgicament acostumats". Conversar, doncs, com un antídot davant la deshumanització i el vehicle a través del qual podem aprendre a conviure.