Escoltar i seduir

En el meu procés de formació com a professor de secundària tinc la sort de poder coincidir amb persones amb molta experiència i èxits a les aules. El camí que elles i ells han recorregut és extraordinari i acostumen a ser molt generosos amb els novells. És de lectura obligatòria la “Carta a un professor novell” de l’Anton Aubanell (@AntonAubanell). Un text que ho té tot (o gairebé).

Quan tinc l’oportunitat de parlar amb un mestre de mestres procuro demanar un únic consell, el realment fonamental que haig de tenir present, i de nou van sortint els consells de la carta de l’Anton Aubanell: escoltar als i les estudiants, gaudir a classe, no perdre la il·lusió, trobar l’equilibri entre la connexió amb els alumnes i els objectius d’aprenentatge, estimar als alumnes...

“Escoltar” ha estat un dels que més m’han dit i que més m’ha fet pensar. Sé escoltar? Sé escoltar a classe? Sé escoltar als passadissos? Sé escoltar a les xarxes socials? Entenent escoltar com captar, deduir o intuir tant allò que es diu com allò que se sent.

I anant més enllà, què en faig d’aquesta escolta? Com la transformo en accions o inaccions que potenciïn l’autonomia i el desenvolupament de les persones? Quines connexions estableixo i contribueixo a establir tant de continguts i competències de la meva assignatura com transversals? Com reacciono davant de situacions inesperades i/o que no entenc?

Potser voler ser mestre és, entre altres coses, la cerca de respostes a molts d’aquests dubtes. I aquest també podria ser-ne un.

Permeteu-me que posi un exemple de fora de l’aula, d’un tema que d’entrada té molt poc a veure. El passat dia 22 de març el director general del Bank of International Settlements (BIS), Agustín Carstens, va oferir una conferència al Banc Central d’Irlanda sota el títol “The future of Money and Payments”. Quan un llegeix, o escolta, al voltant d’un tema el primer que fa és basar-se en allò que sap sobre el tema, quins són els seus fonaments que inclouen tant els coneixements teòrics, com les experiències prèvies, etc.

Al llegir la conferència apel·lo a tot el meu bagatge. Molt telegràficament, que el BIS és el banc central dels bancs centrals, enfocat principalment a l’estabilitat financera i monetària, que és un lloc de construcció d’estàndards de relació interbancària, un dels nuclis de poder més desconeguts, etc.

L’Agustín Carsten ens diu que el 80% dels bancs centrals estan explorant la possibilitat de crear monedes digitals dels bancs centrals (repeteixo bancs centrals, perquè és un matís important, no són monedes digitals qualssevol) tant per ús entre bancs com per accés directe dels ciutadans, i a mi se m’encenen les alarmes. No per la proposta interbancària sinó per l’impacte que tindria una moneda digital dels bancs centrals accessible als ciutadans, el que escolto és que un ciutadà podria obrir i operar directament amb un banc central. I l’alarma és on han anat a parar els bancs? Què preveuen els bancs centrals que pot passar amb el sistema bancari mundial? I una mica més tard, ja com a professor de matemàtiques, em dic a mi mateix “adeu als problemes i exercicis d’aritmètica amb monedes”. Les futures generacions ja no sabran què és un bitllet o una moneda física de metall de la mateixa manera que les actuals mai han vist pessetes.

Aquesta escolta molt condicionada per qui soc, pels meus fonaments, ja comença a engegar mecanismes de transformació i connexió davant de la contingència.

Segurament estic fent un mal ús del marc que ens ofereix Tim Rowland als professors de matemàtiques per millorar l’ensenyament gràcies al Knowledge Quartet. Però em serveix com a exemple que l’escolta està molt condicionada per qui soc, per la interpretació que faig d’allò que rebo. De la mateixa manera, quan escolto a un adolescent, per molt que m’esforci a posar-me al seu lloc, ho faig des del meu. I també potser és una escolta quàntica en el sentit que la meva observació modifica a l’emissor, quan posem els ulls en un alumne no “actua” per nosaltres?

Per escoltar millor sembla que necessito molts fonaments dels significats que atorguen els alumnes, molta experiència d’escolta i la contínua humilitat que cada un és diferent i puc estar completament equivocat amb la meva interpretació. Així que haig d’estar preparat pel meu error i per saber gestionar-lo a continuació.

I tot això en una aula amb un grup de persones amb experiències i visions diferents, que escolten al mestre i als seus companys i companyes. Necessitaria doncs que algú m’ajudes a escoltar millor, a aprendre a escoltar. Potser que em donés feedback de manera honesta, amable, específica i útil com a la “Papallona d’Austin”.

Afortunadament, durant uns mesos el professor de professors Abraham de la Fuente (@srdelafu) i la companya de màster Laia Vilaplana m’acompanyen en les primeres passes de l’aprenentatge d’escoltar a les i els alumnes. A vegades és difícil i dur aprendre a escoltar doncs demana modificar alguns fonaments, algunes parts de tu mateix. Segurament no ho podria fer si no tingués il·lusió, si no estimés, si no gaudís... potser tots els consells són diferents aspectes d’un mateix?

I alhora tinc la sensació que, a més d’escoltar, també estic rebent formació en seducció. Crec que els bons professors (encara busco una paraula nova) són grans seductors. Troben la manera que cada alumne tingui el seu moment de goig, d’èxit, un somriure, una satisfacció. A partir d’aquesta escolta proposen activitats d’aprenentatge significatiu que sedueixen als estudiants. Presenten un producte atractiu que, a més, compleix amb les seves expectatives (o les superen).

Escoltar i seduir. Cada dia! Cada hora de classe! Com ho feu? M’agradaria que compartíssiu els vostres #consellsperunprofenovell tant a les xarxes socials com als comentaris a aquest article. Exemples específics i útils d’escolta i seducció a l’aula. Gràcies per endavant.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article