La importància de la formació continuada en l’atenció a les persones més vulnerables

Qualsevol persona, i encara més aquelles que es troben en situacions vulnerables, mereixen rebre una atenció de la màxima categoria i el més acurada possible.

Una societat madura i que es consideri justa socialment hauria de vetllar per oferir la millor atenció –i prioritzar els recursos dedicats–a les persones que la conformen. A totes elles, però amb especial atenció a la cura d’aquelles persones que es troben en situacions de vulnerabilitat, ja siguin temporals o de llarga durada. És de justícia social i d’acord als drets universals.

Així, els professionals que desenvolupen la seva acció en el camp sociocomunitari –tot i que no només ells- tenen un compromís elevat cap al progrés en el dia a dia de la seva tasca per garantir la millora en l’atenció a les persones. Tot i aquesta part de responsabilitat, en la majoria dels casos realitzen tasques amb ben poca o nul·la valoració social i, consegüentment, molt poc reconegudes laboralment. Per aquest motiu, sovint també, aquestes tasques les assumeixen persones amb una baixa qualificació professional. I les conseqüències recauen finalment i de manera directa en la qualitat de l’atenció cap a les persones en situacions de més fragilitat.

Actualment, parlar de desenvolupament professional va lligat indiscutiblement a la necessitat de formació continuada per tal d’adaptar-se als canvis del mercat laboral i poder optar a millores, ja siguin salarials o d’ascens en el propi lloc de treball. Tot i aquesta evidència, els darrers informes de l’OCDE constaten que els treballadors amb més poca formació i que ocupen llocs de treball més precaris són els que menys es formen i també són els que tenen menor percepció de la necessitat de formar-se. Amb el que, si no es prenen mesures urgents, tenen alta probabilitat de quedar exclosos del sistema en pocs anys, donada l’evolució i transformació radical del mercat de treball. Un mercat laboral exigent que demanda no només el desenvolupament de les competències tècniques pròpies de cada ofici sinó també competències transversals diverses (flexibilitat, creativitat, habilitats comunicatives o treball en equip, entre d’altres) per poder adaptar-se a les demandes laborals actuals i, sobretot, les d'un futur més o menys immediat.

Ens trobem, doncs, davant un repte important en general, però sobretot si volem garantir la millora de l’atenció a les persones que es troben en situacions vulnerables. D’una banda, cal oferir oportunitats de formació continuada que engresquin a persones que no perceben com a imprescindible la necessitat de formar-se i, de l’altra, incidir clarament en la qualitat de la formació per tal que aquesta sigui percebuda com a indispensable pels treballadors que l’hauran de realitzar.

Cal tenir present que el més probable és que la formació realitzada i no percebuda com a útil desmotiva els treballadors i els predisposa a desestimar-la per a futures situacions, ja que enlloc de veure’s com una oportunitat de creixement es percep com una pèrdua de temps i, en segons quins casos, de diners; sense revertir, la majoria de vegades, en la millora de les pròpies condicions laborals.

És evident que hem d’afavorir que aquestes persones puguin optar amb més facilitat a propostes de formació que els permetrien avançar i evolucionar professionalment i, de passada, transcendir, segurament, la seva posició laboral. Per això caldria promoure sistemes d’orientació i acompanyament adequats de manera que es garantís l’accessibilitat d’aquests treballadors i els permetessin augmentar les oportunitats de fer formació continuada. Una formació continuada centrada en el desenvolupament de les competències transversals, sobretot i de manera inicial, d’aquelles necessàries per apropiar-se d’eines i estratègies per a la detecció i regulació de les pròpies necessitats formatives. Sense oblidar les competències tècniques inherents al lloc de treball més demandades en el mercat laboral, òbviament.

Un segon aspecte que hem de tenir en compte: la importància de la qualitat de la formació. Garantir que l’oferta de formació continuada coincideixi amb les demandes reals del mercat laboral és un primer pas, però no l’únic. També cal promoure formacions útils i amb el màxim rigor i excel·lència, que incideixin directament a fer canvis reals i sostenibles en les pròpies pràctiques professionals. Per això serà imprescindible fer propostes de formació de qualitat que s’ajustin a les necessitats detectades dels treballadors –no només al mercat laboral-, afavorir la participació i consolidació de comunitats de pràctica o promoure l’aprenentatge entre iguals, entre d’altres propostes metodològiques eficients per a garantir el progrés i la millora professional. Propostes totes elles que garanteixen l’adquisició de les competències transversals que destacàvem anteriorment i que s’han evidenciat com a imprescindibles, no només per poder optar a millores laborals, sinó també com a competències necessàries a disposar en el tracte i la cura de les persones.

Cal seguir avançant doncs cap al posicionament de la formació continuada en el tercer sector social com a eina de creixement i desenvolupament professional i com a aspecte clau per a l’enfortiment i la valoració del sector. Això sí, ha de ser una formació continuada que aposti pel rigor i la qualitat, promogui el talent de les persones, millori l’ocupabilitat i així poder garantir l’excel·lència en l’atenció a les persones en situacions de risc i vulnerabilitat.