La infància marca

La infància deixa marques que duren per sempre. Com es desenvolupin els primers anys de vida d’un infant repercutirà en el seu futur. Són empremtes que perduraran i que forjaran l’actitud dels nens i les nenes, no només cap a ells mateixos sinó també cap als altres.

El que realment els marca és el tipus de llar on viuen, el tipus de persones que els envolten, el nivell econòmic dels seus pares, la infància que viuen i les oportunitats que tenen. En aquest sentit, viure situacions de pobresa durant la infància afecta la seva trajectòria vital i el seu desenvolupament. A més, té uns efectes devastadors en totes les esferes de la vida dels infants, cosa que no només perjudica el seu present i el seu futur, sinó també el present i el futur de tota la societat. Avui dia, algú que neix en una família amb baixos ingressos tarda quatre generacions en prosperar, és a dir, uns 120 anys, segons dades de Save the Children.

A Catalunya, un de cada quatre infants viu en situació de pobresa o exclusió social, en total 385.600 nens i nenes que viuen en famílies que no poden garantir-los el seu correcte desenvolupament ni cobrir totes les seves necessitats. La taxa de pobresa infantil del 27,7 per cent segueix sent molt més alta que la de la resta de la població, en concret gairebé sis punts més. Els qui ho viuen encara amb més cruesa són els nens i nenes que viuen en llars de mares soles, d’origen estranger o amb escassos estudis.

Tot i les xifres, Catalunya inverteix molt poc en infància, només el 0,8 per cent del seu PIB, molt lluny de la mitjana europea que se situa en el 2,4 per cent. Si no fem res al respecte, en el futur seguirem tenint les mateixes taxes de pobresa infantil que tenim ara. La pobresa és hereditària, es transmet de pares a fills, i tot indica que en el futur no serem capaços de canviar aquesta deriva d’injustícia social: un de cada quatre infants seguirà sent pobre el 2030 si no es fa res. La realitat és doncs que si neixes pobre el més probable és que segueixis sent pobre la resta de la teva vida. I no només tu, sinó també els teus fills i filles.

Però no només la pobresa marca la vida dels nens i nenes sinó que malauradament, també ho fa la violència. El maltractament infantil, l’assetjament escolar o l’abús sexual deixen seqüeles en la infància que es poden arrossegar fins a l’edat adulta. Algunes dades ens mostren aquesta crua realitat: a Catalunya, una de cada dues víctimes d’abús sexual és un nen o una nena; l’any 2018 hi va haver 1.269 denuncies als Mossos d’Esquadra per violència domèstica en menors d’edat; 16.000 adolescents catalans asseguren haver patit assetjament escolar i 12.500 ciberassetjament. Tots aquests tipus de violència tenen conseqüències molt greus per a la salut física i mental dels nens i les nenes.

Aquestes dades no són perquè sí, sinó que vénen de molts anys ençà i de com s’ha tractat la infància. Ho hem pogut constatar en l’anàlisi sobre els drets dels infants durant els darrers 100 anys d’història arreu de l’Estat que hem dut a terme des de Save the Children amb motiu del nostre centenari. Un exercici de revisió històrica per destacar quina ha estat la situació de la infància al llarg de les últimes dècades amb temes com la demografia, l’educació, les migracions o la violència. Si la situació de la infància actualment és poc visible encara ho era menys durant el segle passat ja que sense registres exhaustius, escassa documentació oficial, el relat històric s’ha limitat als fets viscuts i relatats per uns quants. Malgrat que els nens i les nenes no han protagonitzat les grans fites del darrer segle, si que n’han patit les conseqüències i per això cal que els prestem l’atenció que es mereixen.

El resultat és que tot i els avenços que hi ha hagut durant el darrers 100 anys, la violència contra la infància no disminueix: l’any passat hi va haver més de 1.000 denúncies als Mossos d’Esquadra per abusos i agressions sexuals a menors d’edat i la taxa de pobresa infantil és 10 punts major que fa dues dècades.

La infància marca. I molt. I com a societat no podem permetre que la pobresa i la violència deixin una empremta tan gran als infants que els acompanyi tota la vida. Per això és necessari demanar un compromís polític i social per posar al centre del debat les mesures encaminades a treballar pel benestar dels nens i les nenes més vulnerables. Perquè sinó prenem mesures urgents estem condemnant les futures generacions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article