Ciutadans de segona per les eleccions europees

S’apropa una nova convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu. Aquest mes centenars de milions de ciutadans de la Unió Europea estem cridats a les urnes per escollir els nostres representants durant els propers cinc anys.

La UE té competències limitades en l'àmbit social, el que vol dir que la responsabilitat de l'ocupació i les polítiques socials recau principalment en els governs nacionals. Tot i així, la dimensió social de la unió s'ha anat desenvolupant gradualment al llarg del procés d'integració europea i ha elaborat una sèrie d'instruments en el sector social. Aquests inclouen lleis, fons o eines per coordinar i supervisar millor les polítiques nacionals. A més, la UE també encoratja als Estats membres a compartir les millors pràctiques en sectors com la inclusió, la pobresa i les pensions.

Les decisions del Parlament Europeu tenen un impacte clar en la legislació dels seus estats membres, també en l’àmbit de la diversitat funcional. Iniciatives com l’Estratègia Europea per la Discapacitat 2020-2030, aprovada el 30 de novembre de 2017, o la Llei Europea d’Accessibilitat, ratificada pels eurodiputats el passat mes de març per millorar l’accessibilitat de productes i serveis com caixers automàtics, telèfons mòbils o llibres digitals, en són exemple.

En total, hi ha més de 80 milions d’europeus amb discapacitat que es veuran afectats, d’una manera més o menys directa, per les polítiques socials que es desenvolupin des del Parlament Europeu, però tenen dret a decidir a través del seu vot tots el ciutadans amb diversitat funcional de la UE? La resposta és “no”, la situació és desigual segons els país. A Espanya, durant les passades eleccions generals celebràvem que 100.000 persones, majoritàriament amb discapacitat intel·lectual, fins ara incapacitades judicialment per exercir el seu dret a vot, podien fer-ho per primera vegada gràcies a l’aprovació de la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). El país entrava així en el club europeu de països on totes les persones amb diversitat funcional tenen dret a vot, integrat també per França, Regne Unit, Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Letònia, Itàlia, Àustria i Croàcia. No obstant, les persones amb discapacitat que estan tutelades han de ser avaluades per poder votar a altres països europeus com Bèlgica, República Txeca, Eslovènia o Hongria, mentre que a referents con Alemanya, Polònia o Grècia directament no poden fer-ho.

Tot i que durant els últims anys s’ha avançat molt a nivell internacional en els drets de les persones amb discapacitat, encara no s’ha assolit una sèrie d’aspectes fonamentals ni una uniformitat a tota la unió. Encarem doncs unes eleccions europees on queda mota feina per fer per construir una societat més justa i igualitària per tothom i on les polítiques i l’economia social encara tenen un llarg camí per recórrer.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article