Trencar amb la cultura de la violació

Què s'entén com a cultura de la violació? Per què avui en dia segueix sent un concepte poc reconegut o passa desapercebut? La cultura de la violació, té per definició, les pràctiques socials que normalitzen conductes que tenen a veure amb la violació i refermen les seves bases, sense que aquestes conductes siguin ni semblin una violació, és per això que estan "dissimulades", però existeixen i més del que ens imaginem. Juga amb elements com el desig, el sexe i l'amor per tapar pràctiques que són responsables de les violacions i aconsegueixen que quedin invisibilitzades.

Exemples com culpabilitzar a la víctima ("ho anava buscant"), fer acudits sexualment explícits, inflar les xifres de denúncies de violació falses, definir la masculinitat com a dominant i sexualment agressiva i la feminitat com submisa i sexualment passiva, ensenyar a les dones com no ser violades en comptes d'ensenyar als homes a no violar o la violència de gènere gratuïta en pel·lícules, televisió, cançons i pornografia. I vull fer especial èmfasi en aquest últim.

La pornografia ha orientat el model sexual cap a la violència contra la dona, i això es converteix fàcilment en el manual perfecte del violador. Citant a la feminista Robin Morgan “la pornografia és la teoria, i la violació és la pràctica”. Escenes de porno en què les dones són insultades, agredides i humiliades, normalitzant la brutalitat del sexe i aplaudint les violacions. El pitjor de tot això, és la influència que té sobre els adolescents. Cada vegada s'accedeix a la pornografia més d'hora (el seu consum comença als 10 anys), i és el primer acostament al sexe per a molts joves, el que s'acaba convertint a la llarga en un exemple per a molts, definint així relacions d'abús de poder, control i toxicitat, ja que és la principal educació sexual que reben.

Des de sempre ens han mostrat una imatge de l'home ideal que és un home invencible, que sempre aconsegueix el que vol, que triomfa i és un conquistador... i que les dones depenen de la mirada i l'aprovació de l'home, de si són desitjades o no, d'estar constantment pendents d'estar a l'altura d'aquest desig, on és l'únic que preval, i que elles per construcció social han d'acceptar submisament. A més d'això, la nostra societat no està acostumada al rebuig i no tolera la frustració. Es té associat que el no és un “encara no”, quan realment és un missatge clar i concís que molts homes són incapaços d'entendre o acceptar. S'ha d'abandonar definitivament aquesta idea errònia que un no és un principi d'un sí, perquè tota aquesta construcció tant de la masculinitat com de la feminitat està fent que paguem un preu molt alt.

És sorprenent com els delictes sexuals van augmentar més l'any passat, que eleva la xifra amb un 22,7% segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior. Al nostre país es comptabilitza una violació cada vuit hores, el que es tradueix com més de mil violacions a l'any, afegint aquelles que no són denunciades, que aproximadament són cinc de cada sis.

Ara bé, com podem trencar amb aquesta cultura de la violació? Per començar i com apuntava abans, entendre el missatge del no és el primer pas, no podem estar donant missatges contradictoris respecte a això. Evitar el llenguatge que degradi a les dones i mantenir un pensament crític sobretot el que ens arriba d'aquest tema per molts mitjans, com internet. També que els nostres límits són un dret que ningú ens pot qüestionar, són el nostre espai de seguretat i confort, per tant s'han d'acceptar i respectar. Lluitar contra això no pot recaure sobre les víctimes que han patit una violació, i és una obligació que ens correspon a tots assumir com a societat. Per molt que es condemna la cultura de la violació, si no comencem a fer-nos preguntes sobre allò que es perpetua i es justifica, no podrem avançar completament. Desmantellar les estructures que ho permeten i corregir les actituds que ho toleren és essencial en tot aquest procés d'actuació.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article