L'apoderament de les famílies en els projectes d'atenció a la infància


Des de fa molts anys, les entitats socials que ens dediquem a acompanyar als infants en els seus processos socioeducatius de desenvolupament personal, tenim molt clara la importància de la implicació de les famílies, perquè elles són el principal referent i el pal de paller més immediat dels seus fills i filles.

Però hi ha moltes famílies en situació de vulnerabilitat que, precisament, una de les dificultats i limitacions que tenen és la mancança d'eines personals i familiars per a poder desenvolupar aquesta responsabilitat d'una manera positiva, per la qual cosa, també és necessari el nostre suport i acompanyament familiar.

Crec que en els processos d'acompanyament familiar és imprescindible la participació de les famílies per diversos motius, entre els quals en destaco alguns a continuació.

Les famílies no són simples receptores dels projectes o serveis que desenvolupem, sinó que poden implicar-se, participar activament, aportar idees i propostes. Es tracta de què no ens vegin a les entitats com a suplents de la seva mancança, sinó com a acompanyants en el seu compromís cap als seus fills i filles.

Hi ha coincidència en afirmar que la participació pot ser considerat un dret. És un dret de les persones, un dret democràtic, que comporta una acció positiva i que, automàticament, també comporta una obligació.

La participació suposa un compromís personal i una corresponsabilitat. L'objectiu fonamental de les entitats socials d'atenció a la infància és la millora de la qualitat de vida i la lluita pels drets dels infants més vulnerables i, des d'aquest punt de vista, la participació de les famílies ha de fomentar i potenciar el compromís dels pares i mares en la seva responsabilitat en vers als seus fills i filles (el que s'anomena avui dia com a parentalitat/marentalitat positiva). La seva implicació pot ser molt positiva pel benestar dels seus infants així com pot afavorir la millora del funcionament de les entitats per a incrementar la qualitat en l'atenció i l'acompanyament.

De cara a les famílies, la participació comporta apoderament. En la mesura en què puguin aportar idees, opinions o propostes, en la mesura que puguin ser proactives, aquestes famílies guanyaran en dignitat i autoestima que, necessàriament, es traduirà en apoderament. Per tant, hem de fugir de l'anul·lació de l'altre, com un subjecte passiu i receptor de serveis, sinó que hem de valorar a l'altre com a persona amb moltes qualitats, amb punts de vista més o menys similars o divergents, però que suposen un reconeixement i un creixement personal per ambdues parts, amb l'objectiu de construir junts, de transformar i de millorar.

Per tant, des d'aquesta òptica, entenc que la participació és, no només necessària i desitjable, sinó imprescindible. Negar aquesta visió suposaria viure en un tancament en nosaltres mateixos impermeable al nostre entorn, així com una negació de la vàlua de cada persona i de les seves capacitats. Tothom pot aportar idees, propostes, visions o opinions enriquidores, que ens faran créixer i desenvolupar-nos individualment i grupal com a entitats, tant des de la vessant personal com professional.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article