Carta a qui em manarà a l'ajuntament

Benvolgut regidor,

Ja sé que encara esteu de pactes entre grups polítics per fitxar el nou govern local. Entre els rumors de l’ajuntament tot apunta que seràs tu el responsable de l’àrea que anomenem de serveis a les persones. No ens coneixem, però espero no triguis gaire a voler saber dels i de les professionals (Soc un dels de serveis socials) que hauran de fer reals les polítiques amb què els grups de govern es van presentar a les eleccions. Mentre arriba el moment, com que ja tinc alguns triennis i he treballat per a tres governs municipals, em disculparàs si et faig arribar una carta de desitjos abans de la trobada.

Sé que és la meva obligació explicar a qui ara haurà de governar què estem fem i, especialment, per què ho estem fent. Llevat que tot sigui un desastre, hauríem de pactar alguna mena de continuïtat o, si més no, de transició. Agrairem que vinguis amb entusiasme, ganes de millorar i visions de futur envers la comunitat. També seria interessant que la teva actitud fos la de qui té criteris per saber quines polítiques ha d’aplicar, però escolta les maneres professionals, rigoroses, de fer-ho. Intenta escoltar a qui en sap perquè és la seva professió (Educar, acompanyar, millorar les condicions de vida o reduir els malestars són pràctiques professionals i no voluntarismes). Recorda que no val qualsevol resposta i que algunes actuacions provoquen danys evitables. Et posaré un exemple: les beques de menjador que he sentit que vols augmentar no són beneficència, sinó formes de garantir drets. Vigila com penses fer-ho. A vegades, els infants s’estimen passar gana abans que anar a segons quins menjadors o haver de reconèixer que a casa són pobres.

També és ben cert que entre els professionals et trobaràs qui té criteris discutibles o que no pensa en la dimensió política de les seves actuacions. No mira les persones que atén o té una visió tecnocràtica del que s’ha de fer, oblidant que es tracta de “polítiques” socials i no de tractaments. Igualment, també et trobaràs qui tracta de guanyar punts apuntant-se al teu grup polític. Procura que, en canviar el regidor, cap professional hagi de canviar d’americana. Reclama tan sols rigor i dedicació.

I, ara, ve la part més difícil. Ni jo treballo ni tu manaràs en una àrea d’obra pública, ni en hisenda, ni en festes, ni... Estarem junts en la part final de la política que toca amb la pell de les persones. Fent de petit altaveu de les seves paraules, deixa’m reclamar una mica de determinada política, tot i no saber si és la teva o no. No, no t’he votat, però no crec que importi. Tots dos, finalment, hem de servir als mateixos ciutadans i ciutadanes.

Si et sembla bé, podríem començar per aparcar l’expressió política tan de moda d’ocupar-se de “la gent”. No deixa de ser una manera d’afirmar, enganyant, que estareu tot el mandat en mig d’esbroncades ideològiques buides de contingut vital. Ens ocuparem de persones concretes, de grups, de comunitats, de sectors exclosos, persones de cara i ulls que viuen, eduquen, suren, pateixen, fan barri. La manera com tots entenem la vida té molt a veure amb qui vivim i molts dels teus companys mai han trepitjat els barris de què parlen. Per saber com senten, pensen i viuen les persones cal, com deia Machado, “beure el mateix vi a les tavernes”. Arreu hi ha barris “de dalt” i “de baix”, els del poble de sempre i els eternament forans, molt o poc assimilats. Intenta descobrir les raons vitals (o la manca de raons) de les persones per a les quals faràs política. No posis etiquetes abans d’hora.

Sé perfectament que les polítiques es fan a favor d’uns i no d’uns altres. Tens tot el dret a afavorir uns i no uns altres. I tens l’obligació de descobrir a qui aniràs deixant de costat perquè no és la teva prioritat. Ni que siguin poques persones i no formin part de les teves preocupacions, recorda que abans de fer política de partit estàs obligat a fer possibles drets ciutadans (sobreviure, formar part, tenir una vida digna, poder expressar-se, accedir en condicions d’igualtat a l’educació, etc.). Ni per ser conservador pots excloure, ni per ser progre pots atendre sense dignitat.

Que tinguis bon mandat.