On són els homes? Les masculinitats davant els reptes dels feministes

Fa pocs dies que a l’Institut Català de les Dones hem organitzat una jornada sota el títol ‘Les masculinitats davant els reptes dels feministes’ adreçada a personal públic que dissenya polítiques de gènere. El nostre objectiu era visibilitzar i aprendre de les estratègies dels homes que treballen per a la igualtat i contra la violència masclista. Pensem que és imprescindible escoltar la veu dels homes que des de l’acadèmia i l’activisme estan treballant en aquest camp dia a dia.

El sistema sexe-gènere comença a qüestionar-se gràcies a la visibilitat d’altres experiències de viure el gènere, com el de les persones trans, o les que no conflueixen amb el binarisme, o les que presenten realitats biològiques diverses, com les persones intersexuals. Però tot i aquesta visibilització, aquests mandats segueixen presents, ja sigui en la seva normalització com en la seva dissidència.

Gràcies a les ciències socials, als feminismes i als estudis de gènere, sabem i constatem que el gènere no respon a causes biològiques, per molt que els estudis sociobiologicistes intentin demostrar que el cervell dels homes i el de les dones són diferents. Allò que nosaltres defensem, i la ciència avala, és que el gènere és quelcom que s’aprèn a través dels diversos processos de socialització en els quals els individus s’inscriuen. I mai deixem de construir-nos en el gènere.

L’objectiu de l’ICD és clar: garantir que les polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya s’implementin amb perspectiva de gènere i que es posi fre a la mirada androcèntrica que, històricament, ho tenyeix tot. I, en aquest context, ens hem de preguntar: on són els homes? On són els homes quan les dones els interpel·lem, directament, per a què facin front, ells també, al patriarcat?.

Els homes tenen la responsabilitat, si no l’obligació ètica, de tenir alguna cosa a dir sobre el gènere, sobre la igualtat i sobre les violències masclistes. Maneres de ser homes, per sort, n’hi ha moltes. Algunes, fins i tot, poden ser les nostres aliades.

I sí, cada cop són més els homes que, no només es posicionen a favor de la igualtat, sinó que comencen a pensar i repensar què suposa per a ells uns cànons inaccessibles de masculinitat que, quasi mai, poden acomplir.

Fa moltes dècades que els men studies aborden les construccions de les masculinitats des de diverses disciplines: des de la psicologia a l’antropologia, de l’educació al treball social. Així, en la jornada vam poder escoltar les tesis del sociòleg i director del Centre Interdisciplinari Estudis de Gènere de la Universitat de Vic, Gerard Coll, qui va obrir la reflexió sobre el procés de construcció de gènere subratllant que no només té a veure amb el procés de socialització, sinó també amb un procés individual d’identificació.

Una taula rodona va donar veu al jove filòsof i articulista Lionel Delgado, qui es va referir al concepte de deconstrucció de la masculinitat, com eina massa simplificada que ens pot ajudar a entendre la construcció de la masculinitat però no a solucionar malestars identitaris. També hi va participar el psicòleg Heinrich Geldschläger, de Conexus, per a qui el repte dels homes és posicionar-se contra la violència i participar al 50 per cent en els treballs de les cures de les persones.

L’activista feminista trans i formador afectivosexual de joves Teo Pardo ens va exposar que cal treballar la masculinitat perquè aquesta és la gran reproductora de violència i que cal que els homes assumeixin la responsabilitat que tenen per acabar amb les complicitats masclistes. Per la seva banda, el professor i sociòleg Marcos Pardo de l’Associació Homes en diàleg va reivindicar que la nostra societat pugui ensenyar en els imaginaris masculinitats ètiques que alhora siguin desitjables.

També vam comptar amb l’escriptora Montserrat Barderi, comissària de l’Any Teresa Pàmies, qui ens va parlar del feminisme d’aquesta escriptora de la qual es compleix enguany el centenari del seu naixement, tot recordant que Pàmies en el seu llibre “Mascles, no masclistes”, referencia 2 mil homes no masclistes de tota la història i tots els països. I com va escriure Teresa Pàmies: “no cal ser dona per rebutjar el masclisme. Un home pot veure injustícies i fer-se feminista”.

Finalment un desig: que les nostres demandes siguin també les demandes dels homes.