Necessitem un congrés de l’acció social?

La primera setmana de juliol, les professionals del sector social estem convocades al II Congrés de l’Acció Social Inclusió.cat, organitzat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Universitat de Vic, a la mateixa capital d’Osona. Després d’una primera edició dedicada a l’atenció integrada social i sanitària des dels serveis socials, enguany l’eix del congrés és la promoció de l’autonomia personal i l’atenció des de la proximitat.

Però, necessitem un congrés de l’acció social? Per al Sistema català de Serveis Socials és absolutament necessari sumar tots els esforços que calguin per sistematitzar el coneixement ja existent, construir coneixement científic, categoritzar-lo i transferir-lo. Perquè el coneixement científic ha de ser la palanca de canvi que construeixi, a partir del consens, l’espai comú per abordar les necessitats socials, més enllà d’ideologies i projectes polítics.

En aquesta edició, Inclusió.cat se centra en la promoció de l’autonomia personal i l’atenció de proximitat que, tal com veurem la setmana vinent a Vic, ha de ser preventiva, comunitària i, per tant, proactiva, per donar cobertura a tota la població, endarrerint la institucionalització i situant-la només on i quan sigui necessària.

L’aposta per la construcció –consensuada– de coneixement científic i la promoció de l’autonomia personal a partir de l’atenció de proximitat són part del nou paradigma del Sistema català de Serveis Socials que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies vol impulsar, en tant que un país que no deixa ningú enrere és un país que atén a més persones, abans, per atendre menys persones –i millor–, després.