L'oci no és un espai naïf de contemplació

Segurament que algú encara pensa en l'oci com un terme negatiu, de contemplació i pèrdua del temps de treball. Però quan parlem de l'oci com un espai en contra d'altre, el que fem és convertir tot allò que produeix, però no des d'un terme de desenvolupament econòmic sinó de desenvolupament humà, en algun element sense valor. L'oci és un espai de creixement necessari per a la societat.

L'oci complementa a la persona i la fa créixer en un estat de fluïdesa Csikszentmihalyi, on la noció del temps desapareix i el nivell de concentració i creativitat es dirigeix a una tasca que ens fa estar feliços. Aconseguir aquest estat per part de l'oci, és gràcies a la voluntat de la persona per la realització, no pel resultat que obté d'aquesta. En un món on només és important el resultat i el procés es dilueix en el fi, trobar espais de fluïdesa, fan que l'oci ens ajudi al nostre creixement.

Podem veure, també, com els espais d'oci són espais que complementen a la nostra formació, com per exemple, el programa 'Reconoce', liderar per la Confederación de Centros Juveniles Don Bosco, que acredita competències lligades al voluntariat. També moltes de les pràctiques de lleure associatiu suposen una experiència vital lligada a l'aprenentatge que ajuden al desenvolupament de competències ciutadanes. Els espais d'oci ajuden a desenvolupar un seguit de competències que faciliten viure en aquesta societat, generant així ciutadans més autònoms i solidaris.

Un element que cada vegada es fa més present és el fet que els espais de treball incorporen estratègies de l'oci per poder fluir. Tot i que això significa poder gaudir cada vegada més d'espais de temps no-disponibles, com la feina o els estudis obligatoris. Tal com defineix Trilla, la voluntarietat, el sentit autotèl·lic i el plaer són propis de l'oci i a la feina no es dona. Els espais obligats no es centren en el desenvolupament personal, a trobar la identitat pròpia des de la llibertat d'escollir, sinó condicionat per la voluntat de la feina a desenvolupar allò que interessa.

Per aquest motiu no podem deixar de donar valor a l'oci fora dels espais de treball, i aquest oci ha de ser un espai de participació, esdevenint un element essencial de la democràcia participativa. També ha de ser un espai de propostes d'oci saludable, esdevenint l'espai d'oci com un espai de contemplació a un/a mateix/a, podent triar allò que vols.
L'oci no és només una actitud vers allò que realitzem, també és un tipus d'ús del temps amb un seguit de característiques, per molt que l'escola o el treball vulgui incorporar actituds pròpies de l'oci, en aquest espai obligat, mai tindran la capacitat de triar lliurement d'una manera tan plena com la que realitzem dins les accions d'oci. La dificultat en l'oferta d'activitats d'oci, és aconseguir connectar amb les persones perquè participin plenament de les diferents propostes que es realitzen, fent que les accions que proposen els professionals de lleure ajudin al desenvolupament de la persona.

Avui dia, l'oferta d'oci, moltes vegades complementen a la vida laboral i, en moltes altres, es transforma en un oci de consum que promou actituds poc sostenibles. La dificultat dels professionals de l'Animació Sociocultural és oferir propostes d'oci alternatiu, que no només ens ajudi a l'individu a identificar-se, sinó que a més, ajudi a créixer i transformar l'entorn, creant unes propostes motivadores que facin a les persones protagonistes del seu espai d'oci. Aquest plantejament d'un oci diferenciat des de la singularitat, per poder aportar diversitat al conjunt de la societat, és el que pot ajudar a crear processos de canvi i transformació, que vagi més enllà dels canvis que promouen els espais formals, institucionalitzats o mercantilitzats.

Els animadors i animadores socioculturals, en espais d'oci, poden fer que les persones construïm societats més plurals i que ajudin a identificar motivacions i interessos. De manera que no depenguin només de l'oferta del mercat, sinó de l'interès propi de l'individu, dotant d'un contingut molt més profund a les activitats d'oci, en l'àmbit personal i social.