El teatre, un art (de tots) per a viure

El teatre és un art que té l'objectiu d'expressar i emocionar, entre moltes altres coses. La gran diferència amb la resta de corrents artístics és que necessita cos i ànima per a materialitzar-lo; i això és el que el fa màgic. La persona és la tela on es pintarà la història i aquest fet provoca a l'actor i a l'actriu un viatge cada cop que puja dalt de l'escenari.

El teatre és jugar. Ja ens ho explica la seva traducció a l'anglès: play. I una de les millors formes d'aprendre és amb el joc. Amb el teatre aprenem a socialitzar-nos, a escoltar-nos, a sentir-nos i a emocionar-nos. Aprenem a connectar amb nosaltres mateixos, amb els nostres companys i amb el nostre entorn. A treballar en grup, a l'entendre que tots estem a favor de l'escena. A valorar la feina de cadascú de nosaltres perquè la peça assoleixi la màxima qualitat. I tot això ho aprenem de la forma més divertida. Des de la Fundació Ludàlia tenim molt presents tots aquests valors dels quals et nodreix el teatre i trobem imprescindible aplicar aquest art a les persones amb qui treballem, persones amb discapacitat intel·lectual.

Molta gent se sorprèn en assabentar-se que fem teatre amb persones amb discapacitat intel·lectual, i creuen que la dificultat ha de ser enorme. Però tots, pel fet de ser persones, tenim la capacitat d'expressar, d'emocionar-nos i d'emocionar. Independentment de si es té una discapacitat intel·lectual, física o sensorial, tots tenim les eines necessàries per a pujar a l'escenari i jugar.

Tenint clara aquesta darrera idea, treballem sense limitar la posada en escena, sense limitar les interpretacions dels nostres actors i actrius, ja que, com qualsevol altra persona, tenen la capacitat de sentir i emocionar-se dalt de l'escenari. D'aquesta forma, hem aconseguit esprémer la imaginació amb improvisacions i aprendre conjuntament, sorprenent-nos de fins a on es pot arribar jugant. Gràcies a aquesta llibertat actoral i emocional, els nostres actors i actrius construeixen històries increïbles que ens ensenyen a superar totes aquestes limitacions que encastem a la creació artística, trencant patrons establerts per a explicar quelcom: històries que acaben sent les funcions exposades a final de temporada.

Els resultats que hem obtingut en escena han estat increïbles i d’un nivell molt alt, gràcies al treball i la dedicació de tots els actors i actrius del grup. Per consegüent, hem aconseguit expressar i emocionar, a part d'entretenir i divertir als nostres espectadors. Ens hem transformat en altres personatges per jugar amb els nostres companys i crear diferents històries. Però encara són més increïbles els resultats fora d'escena.

Hem percebut com la corporalitat dels nostres actors i actrius canviava i com ho adquirien en el seu dia a dia. I també hem comprovat com passava el mateix amb la projecció de la veu i amb la sociabilitat de molts d'ells. Perquè fora de l'escena, fora del personatge fictici, es demostra com afecta el treball actoral, com et modifica ser la tela de la pintura que explicarà la història.

La màgia del teatre afecta sobre l'espectador fent-lo riure, plorar, patir; en una paraula, emocionant-lo. Però en canvi, aquesta màgia impacta sobre l'actor i l'actriu fent-lo créixer, fent-lo enèrgic, al cap i a la fi, fent-lo viure.