Hi ha vida cultural més enllà de les rondes?

Aquesta setmana s'estan fent virals uns vídeos enregistrats amb el telèfon mòbil, amb un ànim de fer vídeo-denúncia, d'uns adolescents que han visitat una petita granja ramadera i n'han denunciat les condicions. Com sol passar en aquest país, les xarxes han començat a bullir i s'han albirat els primers entrenadors del Barça que tot ho saben per donar lliçons des d'una banda i l'altra. El fet essencial és que això ens condueix a pensar que probablement fa falta més coneixement del món rural, i no parlem només de les explotacions ramaderes.

No és gens fàcil viure a Barcelona i pensar més enllà de la gran ciutat. Per molta gent de les àrees metropolitanes, el camp és aquella muntanya maca o aquella parada plena de flors d'estiu que surt a l'espai del Temps de TV3, aquella casa rural on anar a passar un fabulós cap de setmana, o aquell gorg natural on anar a fer caravana per banyar-se un diumenge. Tot això amb les seves notables excepcions, òbviament.

Però rere la fotografia i l'autofoto, la vida. Nosaltres tenim moltes entitats culturals a Barcelona, però també moltes més a fora, i a molts els resultarà increïble de creure que més enllà de les rondes hi ha vida intel·ligent, activa i molt participativa, que s'estima la terra.

Quina vida cultural es pot tenir en pobles de 500 o 1.000 habitants? Tota aquella que els seus habitants vulguin tenir. Les entitats culturals que s'articulen en nuclis de població petits gairebé sempre acostumen a ser el pal de paller de l'associacionisme en aquells indrets. La vida cultural del municipi gira a l'entorn de com de forta sigui aquella entitat, i els socis, acostumen a ser la majoria de veïns del poble. Per això ens trobem amb pobles petits plens d'autoestima perquè són conscients que viuen en una realitat més 'abandonada' i que si els veïns no s'arromanguen, serà difícil que ningú ho vingui a fer per ells.

Donar valor a la cultura i a la vida al camp és molt important per garantir la sostenibilitat i l'equilibri d'un país amb el món urbà i també l'industrial. L'ecologisme cada vegada ha de tenir un paper més primordial en tots els aspectes de la vida però, per sobre de tot, ens cal més respecte per aquelles realitats que desconeixem.

En definitiva, per fer sostenible la cultura en un entorn rural cal que tothom s'hi impliqui: socis, famílies, regidors locals... Sovint només així es poden sustentar els impostos dels locals, o les factures de les reformes. És l'única manera de fer forta l'entitat i, de retruc, la cultura. Lluitar per l'entitat és aconseguir que hom tingui necessitat de fer seva la casa i participar en la cultura que hi genera.