Paritat a la UE: un aparador o motor de canvi real?


Fa poques setmanes hem vist com els caps de govern de la UE,sense fer cas a les recomanacions de l'Eurocambra, s'han repartit els llocs de poder de les institucions comunitàries. Per primera vegada una dona presidirà la Comissió Europea, amb l’elecció de l'alemanya Ursula von der Layer, mentre que la francesa Christine Lagarde opta a ser presidenta del Banc Central Europeu. Les forces progressistes sembla que han augmentat al Parlament Europeu i per primer cop hi haurà paritat al tauler de poder comunitari, però per què aquesta fita no ha estat celebrada amb gran entusiasme pels col·lectius i moviments feministes?

La nostra és una cursa de fons i la lluita feminista a la UE està tot just començant, però sabem prou per poder distingir entre la paritat o la igualtat formal i les polítiques transformadores d'igualtat real. Fins ara, l'agenda d'igualtat ha estat marginada al govern comunitari: en els últims 5 anys a la Comissió Europea només ha tirat endavant una proposta (la nova Directiva de conciliació laboral i familiar). La resta de directives, fins i tot el Conveni d'Istanbul, estan aturades al Consell Europeu des de fa mesos per part dels Estats membres.

Més enllà de la declaració d'intencions de la recentment nomenada presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Layer, demanant a cada país membre la designació de dos candidats, un home i una dona, per ser comissaris europeus i formar un Executiu totalment paritari, la primera prova de foc del nou govern comunitari serà la futura Estratègia d'Igualtat de Gènere. Aquest document, que la Comissió Europea haurà de presentar pròximament, marcarà el full de ruta pels pròxims 5 anys i en la seva redacció hi han participat moltes organitzacions i entitats civils a través de les seves aportacions i propostes. Però per no quedar en paper mullat, aquesta estratègia hauria de marcar els objectius i les polítiques de futur immediat de forma clara i amb indicadors vinculants.

Un altre pas cap a la igualtat real seria la necessària aprovació de directives contra la violència de gènere i també contra la discriminació salarial. Reconèixer l'Institut Europeu d'Igualtat de Gènere, fins avui l'agència europea més infrafinançada, marcaria sens dubte un posicionament clar a favor de les polítiques d'igualtat, gens visibles tampoc al projecte de pressupostos de l'Eurogrup que ja s'ha avançat. Una altra mesura imprescindible seria la desitjada repetició de la macro enquesta sobre violències masclistes a la UE, no actualitzada des del 2014.

El moment actual, d'obertura i de contrapunt als discursos reaccionaris de l'extrema dreta és essencial doncs per la lluita feminista. És el moment no només d'imposar una agenda, sinó d'aconseguir que aquesta comporti polítiques transformadores de veritat per a la igualtat de gènere. No ens conformem amb la paritat al capdavant de les institucions europees, volem polítiques feministes reals. Des de sota els moviments i col·lectius socials hem de seguir fent sentir la nostra veu, articulant la nostra capacitat de mobilització demostrada els darrers anys, i des de dalt, les institucions han de pressionar els Estats membres perquè aquests siguin més ambiciosos i avancin en matèria d'igualtat. És el moment que l'agenda feminista a la UE sigui no només visible, sinó que esdevingui un veritable motor de canvi per a la societat europea que volem.

Per això, cal que les organitzacions feministes perdem la por a influir a Europa, cal que ens organitzem i ens empoderem per a constituir-nos com a lobby fort, amb una mirada interseccional i de defensa dels drets socials. És necessari que enfortim les nostres xarxes locals per refermar una xarxa a Europa, tot potenciant la nostra capacitat d'incidència política.

Conscients del moment que vivim, hem de continuar incidint i reivindicant que les agendes polítiques, europea, estatal, autonòmica i de govern local, vagin alineades en la nostra demanda del caràcter vinculant pels estats membres d'un compromís real per l'avenç cap a 3 eixos fonamentals: 1. El treball decent i en condicions d'igualtat, 2. La salut sexual i reproductiva i l'autonomia sexual 3. La vida digna en condicions d'equitat i sense discriminacions, acompanyat d'una priorització suficient de les inversions en serveis socials i mesures específiques de suport a les dones.

És urgent incorporar l'equitat de gènere com un dels valors essencials de l'acció social també a escala europea. Només amb una mirada utòpica cap a una Europa feminista podrem frenar l'amenaça de les dinàmiques que ataquen radicalment els drets i interessos de les dones, de totes les dones. 'Europa és una dona' va piular Ursula Von der Layer tot just fer-se pública la seva candidatura, però 'els drets de les dones mai es donen per adquirits' -recordem-ho-, doncs estem en un escenari hostil.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article