Sí, escola pública. Però podem escollir?

Aposto fermament per l'escola pública. Perquè és un servei que ha de ser el pilar de la nostra societat. Una columna vertebral de les estructures polítiques, culturals i socials. I, per tant, ha de ser gestionat per l'Administració pública, essent gratuïta, inclusiva i accessible.

Entenc que la família és el principal agent educatiu, però l'escola és l'espai on els infants passen més hores en el seu dia a dia i, per tant, esdevé un element significatiu en la construcció de les seves identitats. I en aquests dies on les famílies amb infants estem fent matrícules i tràmits, penso que cal una reflexió davant la problemàtica que causa la possibilitat d'escollir escola.

Des d'una mirada global, podríem pensar que qualsevol escola pública hauria de garantir els mateixos drets i oportunitats, oferir pedagogies innovadores, etc. Però la realitat és que els centres no tenen l'autonomia suficient per desenvolupar certs canvis pedagògics, les lleis d'educació són generalistes i solen canviar amb els colors polítics i no tothom està disposat a fer canvis metodològics.

Per tant, les famílies ens podem trobar amb escoles públiques, dins la mateixa població, amb mirades pedagògiques antagòniques. En algunes, es respecten els ritmes i processos dels infants, es treballa per competències i per projectes, els càstigs desapareixen per donar lloc a conseqüències lògiques i assumibles pels infants, s'introdueixen els límits d'una manera clara i respectuosa; sense crits ni amenaces, es treballa des de la bidireccionalitat, es trenca amb la passivitat de la relació educador-educand, i un llarg etcètera.

Però també trobem escoles on tots aquests elements no són una prioritat i s'identifiquen amb altres valors com la competitivitat, l'adquisició de coneixements per repetició, la disciplina o l'èxit a qualsevol preu.

Davant d'aquesta disjuntiva, crec que les famílies hauríem de tenir el dret a escollir l'escola on ens sentim més identificades, perquè precisament és on les nostres filles i fills hi estaran millor. En els últims anys, estem veient com el model educatiu tradicional ha entrat en crisi i conseqüentment hi ha una demanda creixent per projectes on la mirada pedagògica s'ha renovat.

Aquesta situació no hauria de passar desapercebuda pel Departament d'Ensenyament, i crec que hauria de posar facilitats a les famílies per poder escollir escoles que estan apostant per aquestes transformacions. En Jordi Mateu en el Diari de l'Educació ens deia: “Aviat seran els centres no innovadors els que hauran de justificar perquè continuen funcionant d'acord amb pràctiques pedagògiques pròpies del segle XIX.“

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article