Educació social amb gust de cafè


Els professionals del sector social tendim, massa sovint, a tancar-nos als despatxos. Possiblement per una necessitat a protegir-nos de les realitats en les quals ens movem, a la que se li suma una tendència tecnòcrata i burocràtica dels encàrrecs, que ens ocupen gran part de les nostres jornades laborals, i no descartaria que també hi influeixi un cert gust per la sensació de classe superior que ens donen quatre parets, una taula i un ordinador. Però al carrer, a les comunitats, és on hi hauríem de dedicar el nostre temps, perquè és on hi ha l'epicentre de les relacions, els moviments i la diversitat. Els educadors i educadores socials hem d'aproximar-nos des del fet quotidià i per a fer-ho hem de situar-nos en llocs estratègics. Seure a fer el cafè, un dia qualsevol, a les onze del matí, en una taula del bar més freqüentat pels veïns i veïnes del barri, és sense cap mena de dubte, un dels llocs més idonis per a impregnar-nos de tot allò que mai arribarà als despatxos. L'educació social, que a més, s'ha de basar en la proximitat, en el vincle, en l'horitzontalitat de les presències i en l'abolició de l'expertesa; està convocada als carrers i les places.

Nosaltres, com a professionals, ostentem un cert coneixement acadèmic, al que, sovint, ens aferrem massa, però hem d'estar disposats i disposades a deixar que les persones i el bullici de les comunitats ens qüestionin i aprofitar per a posar en dubte certes dinàmiques tecnòcrates i interventores que se'ns inculquen com si fossin la panacea per a salvar a les persones. A més, la pregunta seria: ens han demanat que els salvem? L'exclusió no sempre és causada per les conductes de les persones; les conductes de les persones solen ser la resposta a una dinàmica social discriminatòria. No es tracta d'adoctrinar-los per a "normalitzar-los", com aquell qui ensinistra a un animal; es tracta de convertir la campana de Gauss en una línia recta per la qual es pugui transitar, sense topar-nos amb marges ni fronteres.

Així doncs, reivindiquem l'educació social, també, com a quelcom corpori i tangible que es situa estratègicament amb la plena consciència de tot allò que comportarà. Mostrem-nos i observem, toquem, escoltem, utilitzem els sentits i les sensacions, deixem-nos travessar. Perquè en allò que alguns poden interpretar com a caòtic i decadent, uns pocs són capaços de veure una bellesa aspra, provocadora, carregada de certeses i motius, que només tenen sentit en certs espais i territoris conquerits. I és allà on ens hem de fer presents, on hem de ser convidats i ser accessibles, perquè certes històries, algunes confessions, les pors més angoixants o els potencials més amagats, rarament afloren en despatxos asèptics. Solen tenir gust de cafè, olor de tabac i converses de fons.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article