Una trobada per continuar fent gran l'acolliment

A Catalunya fa molts anys que despleguem els acolliments com a mesura de protecció de la infància amb molt bons resultats. Parlem d'una part molt important de tot el sistema, ja que són una eina excel·lent per facilitar als infants i adolescents la seguretat i continuïtat quan més la necessiten. L'acolliment familiar temporal promou el millor entorn possible per al seu desenvolupament mentre no se solucionen les dificultats de la seva família d'origen.

En aquest context, pren especial rellevància la jornada tècnica que hem convocat des d'Intress el 9 d'octubre de 2019 a l'aula magna de la Universitat de Barcelona, i el dia 11 a la ciutat de Palma de Mallorca, en el Parlament Balear.

L'hem organitzada com una trobada d'alt nivell, on treballarem plegades per identificar espais de millora en l'experiència de l'acolliment familiar, perquè volem ser més eficaces i disminuir les ruptures dels acolliments, siguin de família extensa o en família aliena. De fet, aquesta convocatòria és resultat de l'ADN de la nostra entitat: perquè tenim incorporada la reflexió sobre tot allò que fem, i l'impuls i voluntat d'acompanyar molt millor les famílies, els infants i adolescents i també professionals que prenen part d'aquests processos on l'infant és al centre.

Fruit d'aquest caràcter, Intress ha propiciat ara la recerca sobre els centenars d'acolliments en què treballem des dels nostres serveis i que amb el suport de l'administració Catalana (ICAA) s'ha pogut fer realitat a tot el territori de Catalunya. Les investigadores Núria Fuentes i Carme Montserrat, de les Universitats de Barcelona i Girona, han fet un treball d'anàlisi que ofereix dades i resultats rellevants per a la reflexió. Gràcies a l'estudi sabem que al llarg del temps la mitjana d'edat dels infants quan van accedir a una família d'acollida era de 6,6 anys. I sobre el context del qual provenen aquests nens i nenes, les dades ens diuen que en la majoria de casos existia algun tipus de maltractament cap a ells, i en un percentatge també rellevant s'havia detectat una situació de violència de gènere entre els progenitors.

Un aspecte que també assenyalen, tot i ser controvertit, és l'edat dels nois i noies que poden entrar en un acolliment familiar: moltes persones consideren que més enllà dels 11 o 12 anys es tracta d'un propòsit quasi impossible. D'altra banda, també ens trobem sovint amb el tòpic que l'acolliment és un pas previ a l'adopció: doncs no, són dues coses ben diferents, i comporten reptes i respostes ben distintes. De tot això en parlarem.

Però a més d'aquestes temàtiques, entre les ponents participants hem volgut que hi siguin la professora Gillian Schofield, especialitzada en l'àmbit de família i treball social, de la Universitat East Anglia, i la docent de la Universitat de Bristol, Elaine Farmer. Amb elles debatrem sobre les necessitats i el paper dels equips tècnics com a base segura per als nois i noies, i ens preguntarem també: Aposten els adolescents per créixer en acolliment familiar, hi apostem nosaltres?

Acabo animant tothom a assistir a la jornada d'octubre, i torno a dir que Catalunya progressa enormement en l'àmbit de la protecció a la infància, i en especial en l'acolliment de nens i nenes, amb més de 900 famílies o persones que ja ho fan realitat. Per això és de justícia assenyalar que les successives campanyes de difusió i sensibilització ciutadana han estat una eina molt important tots aquests anys per a mantenir l'atenció de les famílies sobre aquesta necessitat social; i entre elles la més recent, que ha rebut per nom: “Fem gran l'acolliment”.