Aquí, allà, la degradació ambiental farà migrar

Temperatures extremes i sufocants. Platges i aigües del mar envaïdes de plàstic. Incendis. Núvols de contaminació sobre la metròpoli. Qui no s'ha preocupat aquest estiu de la degradació ambiental a Catalunya? Qui no ha sentit últimament en la pròpia pell aquesta amenaça, fins ara molt llunyana, anomenada canvi climàtic? Qui no s'ha preguntat recentment si algun dia, on vivim, ja no seria un lloc habitable? Si la possibilitat ens sembla aquí encara remota, no és el cas en molts indrets del món.

Un factor ambiental en gairebé tots els desplaçaments forçats

“No soc un refugiat, he vingut perquè vull millorar la situació de dura pobresa de la meva família”, ens deia recentment un home de Bangladesh establert a Catalunya. A Bangladesh, el canvi climàtic provoca la baixada de rendiment de la producció agrícola, i la degradació ambiental deguda a la sobrepesca i al turisme intensiu és la causa de la disminució dels recursos aqüífers i la desaparició de terres, entre d’altres. Bàsicament, l'alimentació, i per tant la vida de milions de persones, hi és amenaçada. Si bé aquest home no s'identifica com a víctima d'aquesta situació, hi ha clarament una relació entre la seva migració i la degradació del seu lloc de vida, fet que ha provocat la situació de pobresa que descriu. Serien suficients algunes preguntes més per descobrir el factor ambiental subjacent.

De fet, la degradació ambiental i l'accés als recursos naturals sovint no són secundaris en els conflictes armats: aquests poden derivar d'una qüestió de possessió dels recursos naturals cada vegada més escassos. En resum, els motius de les migracions forçades s'entrellacen, però en gairebé cada desplaçament forçat, podríem trobar un motiu ambiental.

I estem davant d'una crisi ambiental molt greu. I ens n'adonem molt tard, quan ja realment, la degradació ambiental la tenim davant del nostre nas, fet que provocarà un augment de les migracions forçades.

Criminalització de la defensa del medi ambient

Davant d'aquests canvis, una –massa petita– part de la societat civil s'organitza per defensar el medi ambient. Sí, també em refereixo a Greta Thunberg, però no només a ella, tot i que és una inspiració benvinguda pel jovent europeu. Els i les defensores del medi ambient són legió al Sud-est asiàtic, Àfrica i Amèrica Llatina, en particular entre els pobles originaris que veuen arrabassades les seves terres, els seus rius i les seves selves.

I, a diferència de Greta Thunberg, aquestes persones defensores ambientals són assetjades, criminalitzades i fins i tot assassinades per la seva tasca. La ONG Global Witness acaba de treure el seu informe 'Enemies of the State'. Una de les dades més colpidores és que cada setmana, tres persones són assassinades al món per la seva lluita per un medi ambient sa.

D'aquesta criminalització de la lluita ambiental, en tenim testimonis a Catalunya també. Des del 2017 el programa català de protecció a defensors i defensores de drets humans amenaçats impulsat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat acull durant una temporada a una persona defensora dels drets humans per tal de protegir-la de les amenaces que planegen sobre ella pel sol fet de defensar drets. De les persones que s'han beneficiat o es beneficien del programa, el 75% han estat defensors i defensores del medi ambient i de la terra, de l'aigua, i en general de l'accés als recursos naturals per a les poblacions locals. Defensar el medi ambient és perillós! Quina contradicció, quan sabem que ens hi va la vida a tots i totes.

Transversalitzar la lluita per un medi ambient sa en tot el món social

Si avui hi ha una lluita transversal que afecta a tota la societat, és clar que és la del medi ambient sa. Des del món de les migracions forçades, les entitats de la societat civil haurem de pressionar perquè es prengui més en compte el factor ambiental en la protecció a les persones desplaçades, hagin passat una frontera internacional o no. Les institucions internacionals i estatals hauran d'accelerar els processos d'implementació de les respostes proposades per les persones expertes, com des de la Iniciativa Nansen.

I, des de tota la societat civil, haurem de prendre exemple sobre aquests defensors i defensores anònims que s'organitzen per prevenir i revertir els danys fets per empreses extractives transnacionals o macroprojectes agrícoles que malmeten el seu lloc i els seus mitjans de vida, i sumar-nos ja a la seva lluita perquè els models de desenvolupament siguin sostenibles, beneficiïn les comunitats locals i protegeixin el planeta.