Professions feminitzades. Construcció social de la feminitat passional i de la masculinitat científica

Una part del moviment feminista que va néixer als anys 70 apunta que la masculinitat i la feminitat són construccions socials, que en molts cops de la història (època de la il·lustració, per exemple) han estat acompanyades per significats basats en la diferencia, tant en l'àmbit biològic, com de temperament es refereix. Aquesta diferenciació ha estat justificada amb arguments pseudocientífics que amagaven la perpetuació de l'ordre social imperant (un ordre patriarcal i heterosexual).

En aquest ordre social, les dones han patit al llarg de la història un paper secundari. Des d'arguments misògins, la feminitat ha estat relacionada amb capacitats allunyades de la reflexió, entesa aquesta com a una capacitat que es relacionava amb la masculinitat. Molts autors de la Il·lustració (Locke, o el mateix Montesquiu) parlaven de la dona com un ésser passional, que necessitava una "protecció", inclús referien a una certa "tutorització" masculina, i que la seva funció principal era la cura dels familiars. En definitiva, se'ls negava la capacitat de reflexió, doncs es partia que aquesta era una capacitat pròpia dels homes.

Dins aquest context històric, les dones han estat ubicades a espais privats, domèstics, mentre que els homes ho han estat en espais públics i polítics. Molt s'ha escrit vers aquest ordre social discriminatori per les dones. Teories feministes d'arrels marxistes es varen centrar en la subordinació femenina, dins una societat patriarcal. La conscienciació d'aquesta situació (alienació en paraules de Marx) era el primer pas cap a la destrucció d'aquest ordre social.

Aquest article parteix no tant d'aquesta ubicació fruit de la dicotomia naturalesa-cultura o la que fa referència a la dicotomia privat-públic, sinó que el que pretenc és centrar-me en l'associació d'un tipus específic de temperament que va conformar les arrels històriques del que coneguem actualment com a feminitat i com a masculinitat, i que amaga una relació de poders i un ordre social imperant que porta a un diferent reconeixement social de les activitats professionals que centren la seva activitat en funcions de caràcter més "masculí" o de caràcter més "femení", com a reflex del significat pejoratiu que molts cops es fa d'allò que és femení, en contraposició d'allò que és masculí. Tot allò, intentant extreure les raons que expliquin les diferents situacions laborals de certes professions en comparació a unes altres.

Professions feminitzades: producció versus reproducció

Seguint aquesta línia, podem prendre com a exemple l'existència d'allò que és conegut com a professions feminitzades, i que té a veure amb les condicions discriminatòries, tan laborals (sous, permisos) com a valoració social (estatus) i reconeixement dins una societat on la producció ha tingut més pes que la reproducció (utilitzarem aquesta dicotomia en el sentit de diferenciar les professions on es produeix quelcom, amb les professions d'atenció o cura a les persones). Intentaré explicar aquesta situació desigual, fruit de les arrels del significat construït socialment que hem fet de la masculinitat i, sobretot, de la feminitat.

Si agafem l'exemple de les professions relacionades amb l'atenció a persones (com poden ser les exercides pel sector sanitari o els serveis socials) sembla clar que si comparem les condicions en les quals es troben els professionals d'aquests sectors amb els i les professionals (molts cops amb la mateixa categoria formativa) que exerceixen funcions "productives", podem concloure que falta molta feina per fer per tal d'aconseguir una societat més justa, i desproveïda de relacions de poder i de situacions discriminatòries arrelades en construccions socials de la diferència.

Si ens centrem en el tema del reconeixement social d'aquestes professions, podem apuntar segons diferents estudis i articles sobre el tema, que la cura d'altres o l'atenció a persones encara es viu com a una funció social de les dones, situació que es remunta a fets com la consideració que les dones estan més preparades per poder realitzar aquestes funcions. El fet que existeixi el terme de professions feminitzades ja és una mostra d'això que en aquest article, només apuntem.

La masculinitat i la feminitat s'han associat al llarg del temps a capacitats contraposades i han estat utilitzades per poder definir les capacitats més idònies i el temperament més adient amb els que valorem socialment com a "perfils aptes" per un tipus de feina o un altre, però en realitat amaguen relacions de poder.

Emocions no científiques versus ciències masculines

Molts cops s'ha parlat de la subordinació que sembla existir de les emocions respecte a la cognició. Si partim d'aquesta situació, podem proposar la hipòtesi que en estar les professions feminitzades relacionades amb funcions on les emocions, les passions, i aspectes vinculats amb paraules com "vocació", que han estat històricament vinculades a les dones, i per altra banda, en estar-hi les professions anomenades productives més relacionades amb aspectes més relacionats amb capacitats reflexives (que la història va vincular als homes) les professions feminitzades han patit situacions de discriminació respecte a les segones. Tot això, té relació amb el que es valora com a femení i com a masculí.

Amb aquest article, vull posar èmfasi al que ja moltes i molts autors han apuntat com la necessitat de construir nous significats de la masculinitat i la feminitat. Tot indica la necessitat de deconstruir els significats basats en les diferències biològiques i de temperament i lluitar per una societat més igualitària i on les condicions laborals siguin més justes. Hem de poder deconstruir el sentit social que hem donat a la feminitat i a la masculinitat i poder encaminar-nos cap a l'oportunitat de començar un camí, no des de la diferència, sinó des de plantejaments més equitatius, i no arrelats en justificacions misògines.

Tota aquesta diferenciació entre professions feminitzades i professions masculinitzades, té un efecte directe en la creença compartida per molts de la impossibilitat d'arribar a arguments científics per part de les ciències socials. Si partim del fet que n'hi ha feines considerades com a feminitzades, tant pel fet que l'ocupin sobretot dones o pel fet que es facin funcions que històricament s'han considerat de dones, fa que es negui la possibilitat de fer ciència a tot allò que no pugui englobar-se com a ciències "masculines". Ja autors com Levi Strauss o Sigmund Freud dubtaven de poder arribar a coneixements científics si no es feia un procés previ de desproveir de tot el que és emocional.

Podem agafar aquest estudi com un intent de deconstrucció del significat de la feminitat i la masculinitat dins la nostra societat, que té molt a veure amb la subordinació que viuen les dones, certes professions i de les emocions respecte a la capacitat reflexiva, així com la percepció dins del camp de les ciències, de la impossibilitat per part de les ciències socials d'arribar a arguments científics.

Com a conclusió, hem parlat de la necessitat de poder començar un camí on sembla necessari l'anàlisi de tot allò que fonamenta situacions de discriminació, tenint clar que les ciències socials poden arribar a arguments científics, malgrat la desconfiança de molts i moltes.

Relacionat amb aquesta desconfiança, podríem acabar de fer-nos la següent pregunta: Potser, aquesta desconfiança es troba arrelada a la qüestió de quines ciències vinculem amb aspectes masculins i quines amb aspectes femenins?