Com motivar les persones perquè siguin voluntàries?

La motivació és un factor clau de continuïtat i estabilitat en l'acció voluntària. Normalment la motivació de la persona voluntària pateix canvis o transformacions durant el seu recorregut a l'entitat a causa d'una diferent visió de la realitat des que participa en l'organització o també degut a circumstàncies vitals personals.

Cal una escolta activa i continuada per detectar aquestes motivacions, acompanyar-les i acceptar-les, justament perquè són canviables. A les organitzacions hi ha llocs de voluntariat definits segons les necessitats detectades. Està bé seguir un cert ordre, però és un repte ser creativa i tenir els ulls oberts a oportunitats que se'ns presenten. Quan fem selecció de voluntariat, o durant el recorregut a l'entitat, podem arribar a descobrir juntament amb el voluntari/ària un lloc on encaixa i que li motiva.

La selecció de voluntariat esdevé així un procés d'encontre i coneixement mutu. La decisió de ser voluntari/ària es pren des de la llibertat i la filantropia. L'entitat és avaluada i escollida alhora que les entitats seleccionen. Posteriorment la bidireccionalitat sorgeix també en la relació que es dóna entre el voluntariat i les persones ateses.

En la decisió personal de fer un voluntariat poden coexistir les motivacions de tipus altruista i solidari amb altres que generen una gratificació personal. Tot i que les persones voluntàries consideren principals les primeres, actualment tenim integrat i acceptat que ambdues viuen en sintonia.

Una de les motivacions és el paper de les entitats en la transformació social. Les entitats socials suposen una oportunitat de participar i pertànyer a una comunitat que promou canvis socials a favor de les persones vulnerables.

L'entitat aporta informació, formació i experiències que contribueixen al creixement personal: vivències en relació a les persones que pateixen exclusió, el treball en equip, a la vida “associativa”, etc. L'entrada de voluntàries, alhora, sempre aporta “aire fresc” a l'organització. Són persones que provenen d'altres disciplines, d'altres treballs professionals i amb experiències vitals diferents.

El fet de compartir el projecte provoca que el voluntariat desenvolupi un paper d'informació i sensibilització social: el treball amb voluntariat té un efecte multiplicador, ja que aquest transmet la seva experiència a amistats, família, coneguts, etc. Compartir el nostre projecte significa comunicar també la missió, valors i una determinada cultura de l'organització.

Perquè les motivacions inicials vagin creixent cap a una manera diferent de veure la vida i cap a una cerca més sòlida de transformar la societat cal propiciar la formació. Una organització pot posar el seu accent en el saber fer o en el fet de saber ser i estar. En el voluntariat el saber ser i estar hauria de ser l'eix dels itineraris educatius del voluntariat. I per tant la formació informal té un pes important: observar i aprendre a través del fer dels altres i de les mateixes interaccions amb la comunitat.

Transmetre a les persones voluntàries el valor de la seva tasca i que formen part de l'equip és vital. El voluntariat té un paper complementari al treball professional i contribueix a una autèntica integració i socialització de les persones acollides/ateses per l'organització. La persona voluntària aporta una font de relacions diferents de les dels professionals que treballen als serveis. I valors com l'altruisme, el compromís, l'amistat i la confiança.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article