La guspira que encén tots els començaments

Avui escric armada amb la guspira dels començaments. Perquè em fa il·lusió parlar d'un projecte que comença amb l'arribada a Girona de dues professionals vingudes de Guatemala, la setmana passada, però que ve de lluny, de dotze anys enrere i una mica més. I és que aquesta és la dotzena vegada que la seu de Plataforma Educativa rep a dues persones que vénen de batallar amb la realitat social del seu territori i tenen el coratge d'aprendre i desaprendre però també d'explicar la seva realitat tan lluny de casa. I encara em faig creus de com pot ser que, cada any, tot i l'expertesa, tot i saber-nos els ambaixadors d'un projecte ja consolidat al territori, tingui el cuquet que em remou de quan comencem de nou qualsevol iniciativa a la vida. Bé, qualsevol no, aquesta és molt especial i per això penso que val la pena parlar-ne i explicar-la.

Es tracta del projecte Nahual. El Nahual és una iniciativa d'educació per al desenvolupament i de sensibilització ciutadana. Cada any, una persona facilitadora de la creativitat i la innovació treballa durant tres mesos amb la xarxa de Centres Cívics a Girona (grups d'usuaris i treballadors) per realitzar un intercanvi socioeducatiu al territori. Gairebé sempre es tracta de facilitadores guatemalenques que, gràcies als projectes de cooperació internacional que s'han realitzat al seu país, han pogut formar-se, estudiar i convertir-se en agents de canvi i transformació a les seves comunitats.

Segurament us preguntareu què és un facilitador o una facilitadora. Ho explico sovint, perquè a Guatemala, el meu país d'origen, és una figura molt assimilada, les funcions de la qual són ben conegudes però aquí no tant. És una figura a cavall del treballador social i l'educador, també de l'integrador sociocultural o del mediador. Un facilitador obre camí, essent molt coneixedor del territori, de les possibilitats de cada persona i, en el cas dels facilitadors formats a l'EFCI (Escola de Facilitadors per la Creativitat i la Innovació, on em vaig formar jo i tants líders comunitaris) és algú que posa en valor el talent d'altri a través de les seves pròpies potencialitats.

Sembla molt abstracte, oi? Doncs no ho és, són gent viva, amb inquietuds i coneixements i amb unes ganes terribles de posar-les en pràctica i desencallar situacions que, sense l'acció social continuarien encallades. És la traducció d'un treball en xarxa entre tots els actors del territori, al cap i a la fi, treball conjunt en comunitat aprofitant els talents individuals per avançar conjuntament. Us en poso exemples: Marleny Macario (Nahual 2012), que va ser ambaixadora indígena del seu país i ara dirigeix una ONG al seu poble natal centrada en les dones víctimes d'un sistema heteropatriarcal violent i abusiu; on col·laboren altres companys com Pedro (Nahual 2013) i Eulalia (Nahual 2016) que formen part de l'equip de formadors; o l'Ana Chaclan (Nahual 2013) coordinadora del Projecte Infància en Risc, una iniciativa que permet entre altres coses l'intercanvi amb alumnes practicants d'infermeria que col·laboren directament al territori i aprenent d'altres realitats.

Així podria continuar dient més noms. Els recordo a cadascú per les seves paraules a l’hora d'explicar la seva experiència durant aquests mesos que dura la vivència Nahual. I mal sigui dir-ho, jo mateixa, que vaig ser una Nahual l'any 2009. Durant la meva estada vaig engegar un espai de trobada per dones, que va ser el punt de partida del que, a dia d’avui, encara funciona a les ribes del riu Ter. Aquesta ha estat la meva pròpia guspira per canviar de territori i quedar-me treballant en diferents projectes i col·laborant amb la Fundació Utopia.

Avui puc dir que faig de facilitadora de facilitadors (allà en diem formadora de formadors). Les dues companyes Nahual 2019 que venen aquí ho fan per créixer i emportar-se l'experiència per continuar fent-ho al seu territori, jo els faig de guia, els facilito el camí per posar en pràctica els objectius del projecte: Conscienciar la població de Girona i Salt de la importància de la lluita pels drets humans, que estan essent vulnerats en molts llocs del món; de la necessitat de no discriminar les ètnies minoritzades que habiten la nostra terra, i de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones sempre, arreu. Compartint tallers, cursos, activitats, xerrades... Moure's, moure's, moure's i facilitar el moviment.

Per acabar, m'agradaria destacar que el valor del projecte no rau només en les persones que venen cada any, sinó amb el treball en xarxa que fem els professionals socials d'aquí. Les altres entitats que participen en el projecte Nahual són imprescindibles per al seu funcionament, perquè és un projecte coral i construït segons el treball que es realitza als nostres barris i ciutats, on incloem la iniciativa de sensibilització Nahual per arribar al màxim de ciutadania.

El Nahual no seria possible sense la complicitat i el suport de l'Ajuntament de Girona, la vinculació dels centres cívics de la ciutat, les entitats i ONG's de Girona i comarques, i fins i tot d'altres entitats amb cobertura a tot Catalunya, com els Minyons Escoltes.

Nahual, en definitiva, no deixa de ser la torxa que recull el foc d'una cursa que canvia de corredors cada any. Amb avitualladors, via per córrer i companys de cames. Una cursa de fons per al foment de la cooperació i la defensa dels drets humans portant a casa nostra l'acció dels beneficiaris directes de la cooperació internacional, aquells que dia rere dia veuen vulnerats els seus drets, especialment les dones indígenes d'escassos recursos econòmics, que viuen una triple discriminació: ser dona, ser indígena i alhora empobrida.

Elles tenen molt a ensenyar-nos, no per aquest motiu sinó per la transformació que representen, que els ha permès continuar lluitant i encomanant la guspira que encén tots els començaments.