Quin horitzó per al Sistema Català de Serveis Socials?

Fa anys que hi ha certs consensos al Sistema Català de Serveis Socials (SCSS) que requereixen passar de la paraula al text i del text als fets, per tal d'assegurar que Catalunya no deixa ningú enrere.

El primer consens és que el SCSS necessita un horitzó al que dirigir-se -per tal de refer-se- després de tots els esdeveniments que han succeït en la darrera dècada: l'impacte de la crisi, les polítiques d'austeritat o el desplegament (amb llums i ombres) de nous drets socials.

El segon consens és la necessitat de respondre als reptes de les societats avançades al s. XXI: el reconeixement de la diversitat, la longevitat o les desigualtats globals que impacten localment.

El tercer consens és la necessitat de reorientar el SCSS per tal que doni cobertura a les necessitats socials de tota la població, al llarg del seu cicle vital. Trencant, així, amb l'imaginari que el sistema només atén les persones en una situació de vulnerabilitat extrema, i les persones amb situació de dependència.

Amb l'objectiu de traslladar aquests consensos en acció, el passat dia 13, el conseller Chakir El Homrani presentava el document de bases del Pla Estratègic de Serveis Socials. Aquest document està a disposició de tots els actors del sistema i de la ciutadania a partir d'aquell moment i fins al mes de novembre, per tal de recollir les aportacions que en millorin l'orientació i el contingut: https://participa.gencat.cat/

El Pla Estratègic de Serveis Socials estableix, com a missió del SCSS, promoure, prevenir i protegir les interaccions; oferir a totes les persones la cura i els suports necessaris perquè s'apoderin i siguin autònomes en el desenvolupament del seu projecte de vida, i en la integració i vinculació al seu entorn familiar i comunitari.

Per tal, doncs, de construir un sistema preventiu, vertebrat a partir de l'atenció primària i comunitària, i que garanteixi el contínuum assistencial, proposem un document estructurat en cinc palanques de transformació, (1) Les persones i les professionals: motors del sistema; (2) La vertebració i la reorganització: millor qualitat i integració; (3), L'acció comunitària i la prevenció: un sistema més proactiu; (4) La governança i el coneixement: decisions basades en l'evidència; i (5) La intersectorialitat: intervenció holística.

Amb l'aprovació i posterior desplegament del nou Pla Estratègic de Serveis Socials, la ciutadania disposarà d'un model d'atenció social més proper i adaptat a les seves necessitats, proactiu, preventiu i comunitari. Les professionals disposaran de diferents i millors condicions i entorn de treball. El Sistema Català de Serveis Socials ampliarà la seva cobertura. L'Estat del Benestar a Catalunya es reforçarà amb un dels seus pilars bàsics i imprescindibles, per assegurar l'equitat, la cohesió i la justícia social.

Ajudeu-nos a millorar el document i a desplegar les accions que facin que, a Catalunya, ningú queda enrere.