Aspàsia, un model contra la discriminació

Vivim en una societat que ens té acostumats que el protagonisme el tenen els homes, són els grans savis, els bons científics, els excel·lents estrategues, els millors polítics... En definitiva, on encara s'utilitza i és acceptada aquella dita en la qual s'afirma que 'darrere un gran home hi ha una gran dona'.

L'imaginari col·lectiu ha defensat al llarg del temps que la figura masculina és aquella que actua en l'àmbit públicessent el protagonista de la majoria d'activitats i de fets rellevants de la societat, són ells els que fan la història, quedant la dona relegada a l'àmbit privat i domèstic, amb una manca de reconeixement de la vàlua del talent femení. Malgrat aquesta constatació, hem de dir que es va fent més evident, encara que tímidament, que la dona té veu pròpia com a professional, intel·lectual, o política, i tot i que aquest procés és lent i ple de dificultats, estem més a prop de la desitjada societat igualitària, en la que tots i totes som responsables d'impulsar iniciatives que ajudin en aquesta lluita.

La creació del premi Aspàsia per part de Ddipas i l'Observatori del Tercer Sector és una petita mostra d'aquest objectiu. En crear-lo, es pretenia evidenciar el què han fet les dones, identificar trajectòries de vides que han lluitat per ajudar a altres dones per aconseguir l'equitat entre homes i dones, per mostrar la seva acció transformadora, per defensar el seu talent, per evidenciar la capacitat i les competències de moltes dones, que probablement sense una intervenció específica que visualitzés les seves actuacions quedarien en l'oblit.

No en va, vàrem denominar aquest premi amb el nom d'Aspàsia de Mileto (470 a C.), una dona de la civilització grega que en arribar a Atenes va treballar en la instrucció de dones joves, iniciativa que no es va acceptar perquè es considerava que aquestes havien de romandre en l'àmbit privat de la llar i no era necessari que rebessin educació. Aspàsia va ser la companya de Pericles, la seva consellera en assumptes d'estat i mestre de retòrica en els seus discursos, i convertí casa seva en un centre literari i filosòfic que tingué molta influència en el pensament del moment.

Aquesta activitat intel·lectual i política li va comportar atacs i crítiques per part d'una societat que considerava que la seva vida es trobava molt allunyada del model tradicional que s'imposava a les dones. L'elecció d'aquesta figura per donar nom al nostre premi, vol ser el reconeixement a aquesta actitud combativa en enfront dels models discriminatoris dominants aleshores i encara avui.

En la breu història d'aquest premi podem trobar perfils biogràfics molt diversos. Inicialment vàrem identificar dones que per la seva trajectòria en l'àmbit de l'acció social s'havien distingit pel seu treball en favor de l'equitat i la justícia. Enguany hem celebrat la setena convocatòria del premi i ens adonem que si els primers anys les trajectòries femenines premiades eren específicament de l'àmbit de l'acció social, com és el treball social amb els més desfavorits, posteriorment hem valorat des d'una mirada més amplia la lluita per l'equitat entre homes i dones en àmbits diversos, com és la salut, la vulneració de drets, l'educació, la recerca, la migració, la política, la cooperació, o el periodisme, entenent que cada una de les biografies premiades contemplen alguns d'aquests aspectes que s'engloben en el concepte de l'acció social, és a dir, la lluita per la igualtat d'oportunitats de la població, amb la voluntat de transformar la societat i contribuir des de diferents àmbits i disciplines a fer-la més justa, equitativa, i amb major benestar per a tota la ciutadania.

El guardó, liurat ahir a la periodista Isabel Muntané, ha valorat les candidatures presentades en aquesta setena convocatòria, totes elles d'una gran vàlua, i que mereixen el nostre agraïment per la tasca feta.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article