El so del silenci


Del 23 al 29 de setembre s’ha celebrat la Setmana Internacional de les Persones Sordes, reivindicant així la seva inclusió i l'eliminació de barreres de comunicació en aquest col·lectiu. CODA són les inicials de Child of Deaf Adult (fill d'adult sord) que fan referència a la persona oient que ha estat criada per pares sords que viu entre la comunitat sorda i la comunitat oient, i conseqüentment, s'enriqueix de les diferències que existeixen ambdues. És tenir una identitat.

Créixer tenint uns pares sords comença per haver d'anar a l'escola i haver de fer d'intèrpret amb quatre anys entre professor/a i pares perquè l'escola no està preparada per establir una conversa amb llengua de signes. El mateix passa amb els metges o les gestions burocràtiques. Què sentirien ells davant d'aquesta situació? Impotència i frustració són els adjectius que crec que millor ho podrien definir. Arran de com els hi ha anat en la societat, les persones sordes solen ser desconfiades, una característica que coincideix en la majoria d'ells.

Recordo un cop que vam anar al metge i no ens va poder acompanyar cap persona oient ni cap intèrpret. El metge em feia les preguntes directament a mi, preguntant-me si menjava fruita cada dia o quants cops menjava llegums per setmana. Com havia de saber jo amb cinc anys el què menjava o deixava de menjar? És més, no sabia ni què eren els llegums! Va ser en aquest moment, quan m'ho va explicar el metge i ho vaig descobrir... També recordo poder assajar flauta per l'examen de música de l'escola totes les hores que calgués sense molestar a ningú a excepció dels veïns, o bé llançar una sabata cada vegada que volgués cridar els meus pares per avisar-los que se m'havia acabat el paper de vàter.

Ser CODA implica assumir responsabilitats abans d'hora i enfrontar-te a converses que ni tu mateix entens, tot perquè has de poder traduir i gestionar als teus pares aspectes importants o bé quotidians, i que la majoria de societat no pot perquè no està preparada per conviure amb les persones sordes. A mesura que et vas fent gran, te n'adones de les dificultats comunicatives a les quals avui en dia encara s'han d'enfrontar i el molt que ens queda per reflexionar com a persones oients.

El fet de conviure entre les dues comunitats et permet ser molt observador i alhora empatitzar amb dues perspectives culturals totalment diferents, ja que també t'exposes a la diversitat així com als estereotips marcats molt més abans que qualsevol altre nen/a, i per tant, et sensibilitzes i et consciències d'aquestes dues realitats. El terme CODA ens permet tenir una identitat a aquelles persones que ens trobem en aquests dos mons; de la qual podem partir i continuar lluitant per a reduir totes aquestes situacions injustes que passen desapercebudes per a la majoria de societat.

Una de les preguntes que mai falla quan algú em coneix és: i com vas aprendre a parlar en llengua de signes? Sempre responc amb la pregunta de: “I tu, te'n recordes de com vas aprendre a parlar?”. Actualment, gràcies a una de les meves llengües materna (la llengua de signes catalana) treballo en un CRAE amb dos adolescents sords i veure la rapidesa i les ganes amb la qual la resta de nens i nenes, així com els companys de feina, han après la llengua de signes, m'esperança a l'hora de poder visibilitzar aquesta llengua i conseqüentment, reduir les barreres de comunicació tan presents actualment.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Irene Peña Sant Cugar
2.

Felicidades Natalia! Y gracias por compartir tu experiencia. Animo y adelante con esta tarea de visibilizar y luchar contra las barreras. Me ha encantado tu carta!

  • 1
  • 0
Cristina
1.

Enhorabona per aquesta reflexió tant important i que segueix en alguns aspectes tant estereotipada. Explicar una experiència en primera persona és clau per poder arribar a empatitzar amb tots els que es troben aquestes complicacions. Unes situacions de les quals ningú en fa ressó i, en conseqüència, segueixen sense ser solucionades. Gràcies a articles com aquest, s'inicia una sensibilització que permet fer un pas per dur a terme accions.

  • 4
  • 0

Comenta aquest article