Artesans i professionals: les experiències

“L’ànima escull la seva societat, llavors tanca la porta” (Emma Donoghue,L’habitació,2010).

“El que ens fa persones normals és saber que no som normals” (Haruki Murakami, Tokio Blues, 1987)

“És tota una experiència viure amb por, veritat? Això és el que significa ser un esclau” (Blade Runner, 1982)

El dia a dia, allò que passa contínuament, com si fos un automatisme i que ens fa funcionar com a humans robotitzats, sense cap mena de pensament aliè o crític a aquest, se'ns menja en les professions de cura i acompanyament de persones. Ens escorta en les nostres queixes sobre la nostra feina i, en certes ocasions, ens impossibilita a mostrar-nos creatius a l'hora d'enfrontar-nos a aquest dia a dia i trencar-lo o transformar-lo en una altra cosa. No negaré, tampoc, la importància que tenen les rutines i el dia a dia en les nostres feines i l'estabilitat emocional que aporta als usuaris i usuàries com als seus familiars.

Cal complementar aquest dia a dia amb altres ingredients, amb altres elements perquè no se'ns mengi i puguem omplir les històries de vida i les motxilles dels i les nostres usuàries i usuaris d'experiències i vivències que es puguin portar al seu creixement integral i vital com a persones. Crear espais, moments, històries que puguin ser viscudes com a úniques, encara que siguin en grup, i que puguin permetre el record de les mateixes i reconciliar-se amb el moment vital que sentin o estiguin vivint, donant l'oportunitat d'acceptar-ho per tirar endavant en el seu procés.

La possibilitat de sentir i viure experiències noves o desconegudes (escoltar a un conta contes, anar al museu, un concert, compartir jocs a un parc, descobrir la natura, un aliment nou, ...), els retorna amb el ser i estar en la vida. A recuperar parts amagades o “protegides” d'un mateix, de la seva pròpia ànima i, que, per circumstàncies vitals han estat oblidades o desconnectades de la persona. En els infants i joves, aquest element es mostra més clar, ja que molts d'ells, es neguen a experimentar, a tastar coses noves, que, possiblement, ja havien tastat o sentit en períodes vitals anteriors.

A les institucions i als centres, aquest pes del dia a dia, és més visible i quasi es pot parlar del "físic d'aquest dia a dia", ja que pesa a nivell estructural i de convivència. Els horaris dels professionals, les rutines marcades, les diferenciacions dels caps de setmana, el mateix ritme de la nit i de les allitades i aixecades. Quasi tot és dia a dia i rutina, i es menja el temps de pensar, de reflexionar, de crear, de relació i quasi de vinculació amb els usuaris i usuàries d'aquestes institucions. I després també està l'acceptació del subjecte, de l'altre, vers aquesta possibilitat de fer alguna cosa diferent fora del dia a dia, de les rutines que l'ajuden a sentir-se acompanyat i mirat.

Provocar experiències, moments, activitats, que surtin del seu dia a dia, d'allò conegut, provoca noves reaccions en el subjecte que el poden ajudar a créixer o, com a mínim, conèixer de nou. Els professionals que ens dediquem a acompanyar persones hauríem de pensar a oferir aquestes possibilitats, apropar-los a altres realitats i formes d'entendre el món que els sorprenguin i els pugui dir alguna cosa, els faci plantejar-se dubtes, nous horitzons, nous somnis que els deixi tornar a agafar el sentit de les seves vides i oblidin l'esclavatge que ha suposat la por, el “no puc” o “no serveixo per fer això”, …

Oferint experiències ens apropem a la vida i al canvi continuat que significa viure. Oferint experiències ens apropem a la llibertat d'escollir, de sentir que controlem la nostra existència i no que altres decideixen per nosaltres i que, a sobre, ens sentim acompanyats, mirats, que existim per algú a qui importem, encara que, de tant en tant, ens reconeguin que ho fem per diners o que, “ara sí, però acabaràs marxant a casa teva i jo em quedaré aquí”.

Acompanyar en experiències que poden ser una simple conversa passejant o abans d'anar a dormir. Donar experiències de família, d'altres tipus de família per poder observar altres realitats però sempre respectant la pròpia. Experiències que poden transformar, que poden ajudar i arribar a alguna cosa concreta i que permet acompanyar des d'una altra expectativa: l'expectativa de l'esperança, de l'enriquiment personal i cultural, el fet de sentir el temps, el pas del temps i sentir-ho dins nostre com la calor que ens pot ajudar a ser allò que sempre hem desitjat ser: persones reconegudes i socialment lliures.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article