Profe, per què he de saber primers auxilis?

Des de fa un temps s'està parlant molt, en l'àmbit d'Educació, de fer canvis al currículum de primària i secundària per adaptar-lo a la realitat social i a les necessitats individuals del nostre alumnat. Caldria introduir matèries com l'Educació emocional, el Teatre o l'Economia domèstica, i en aquest paquet jo també introduiria un tema com els primers auxilis, ja que a més d'ensenyar a tenir cura de les persones, treballa uns valors i capacitats molt interessant en la formació a nivell personal.

El títol de l'article fa referència a la pregunta que em fan alguns/es dels/de les meus/meves alumnes el primer dia de classe quan presento el mòdul. I no per esperada, deixa de sorprendre'm, venint de persones que treballaran amb persones i, en molts casos, persones que tenen problemes de salut o poden patir accidents.

Aquest any vaig decidir no donar peu a què em fessin aquesta pregunta i la vaig fer jo a la classe. Les respostes van ser molt variades i en algun cas molt concret, força encertades, però la majoria no va encertar. D'aquesta manera vaig poder introduir el concepte de primers auxilis i de la responsabilitat envers els/les nostres usuaris/es i la resta de la societat.

Els explico que en el cas dels primers auxilis existeix una triple responsabilitat què hauria de fer-nos actuar, o com jo dic, una triple obligació, una obligació ètica, una obligació professional i una obligació legal. Una obligació ètica, ja que formem part d'una societat i és una qüestió de solidaritat el fet d'intervenir davant d'un accident i ajudar.

Pel que fa a l'obligació professional, tots els cicles de la Família professional de Serveis a la Comunitat, tenen com a mínim una competència professional que fa referència a les actuacions i protocols de Primers Auxilis. En el cas del cicle d'Animació Sociocultural i Turística, hi ha fins a set competències professionals referides al mòdul de primers auxilis, ja que inclouen aspectes com la generació d'entorns segurs per a la realització de les activitats.

La tercera obligació, l'obligació legal és la que castiga l'incompliment de les dues anteriors. El Codi Penal tipifica tres delictes pel que fa a la no actuació o actuació equivocada en primers auxilis, l'Omissió del deure de socors, la Denegació d'auxili i el delicte d'Imprudència, que es castiguen amb multes, pèrdua de feina i sou i fins i tot presó.

Després d'aquesta reflexió sobre les obligacions, els pregunto sobre els coneixements previs que tenen en aquest àmbit. I aquí apareix el problema que justifica la meva preocupació i que hagi escrit aquest article. No saben gairebé res o el que saben no és l'actuació correcta. Tot i que no entro en qüestions molt complicades, una hemorràgia nasal, una crisi epilèptica o un mareig. La majoria d'informació que tenen, l'han obtingut de sèries o programes de televisió, pel·lícules o remeis familiars, i aquesta informació no és correcta i menys les actuacions que es realitzen. Fins i tot, les persones que tenen el carnet de conduir no prenen les decisions correctes en determinades situacions, ja que la part de primers auxilis no l'han explicat correctament a l'autoescola i només l'han llegit.

La meva preocupació no és deguda als coneixements previs del meu alumnat, ja que durant el curs aprendran a fer-ho correctament, és amb les persones a les quals no podré corregir, les que continuaran fent les coses malament encara que hi posin bona voluntat. Per sort crec que hi ha una tendència en determinats àmbits per millorar aquesta situació, com per exemple l'aparició en espais públics de desfibril·ladors, la creació de zones cardioprotegides o la formació en l'àmbit empresarial.

De tota manera caldria introduir aquest tema en l'etapa de formació obligatòria i així tothom podria respondre de forma correcta a situacions on és necessari saber primers auxilis. Els països que ho han fet, han aconseguit millorar molt els resultats i les taxes de supervivència en accidents i malalties sobtades, per exemple a Israel la taxa de supervivència a una aturada cardiorespiratòria extrahospitalària és superior al 40%, en canvi a la UE freguem el 10%, la diferència s'anomena formació.