Llei Aragonès o l’arma de destrucció massiva dels serveis públics catalans

Els temps de les retallades ha arribat a la fase final. El Govern ha decidit que ja n'hi ha prou, de benestar social, i ha posat en marxa una arma de destrucció massiva anomenada Llei de Contractes de Serveis a les Persones (LCSP), forma elegant de dir que hem gaudit dels serveis públics per sobre de les nostres possibilitats i mereixements.

La Llei Aragonès, que és el nom pel qual es coneix popularment l'esmentada LCSP, va néixer amb molt poca llum, en silenci; mentre a la FaPaC estàvem denunciant la voluntat d'externalització que s'estava duent a terme amb el tristament famós decret de menjadors, va transcendir que una de molt grossa s'estava preparant. I un cop vam donar la veu d'alarma, la maquinària propagandística es va posar en marxa ràpidament i ens van intentar desacreditar dient que no ens havíem llegit la llei.

Després de demostrar que no només ens l'havíem llegit, sinó que havia estat sotmesa a un exhaustiva anàlisi per part del nostre equip jurídic, han intentat convèncer-nos amb altres arguments: Europa ens obliga, incorporem clàusules socials, és una Llei Anti-Florentino o aquesta Llei és necessària perquè el sector afectat la reclamava. Anem per parts:

Europa no obliga a externalitzar serveis públics. Cap disposició de la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu ni del Consell obliga als Estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació de serveis que desitgin prestar ells mateixos i, a més, s'ha obviat un informe demolidor del Tribunal de Comptes Europeu que critica durament la participació privada en infraestructures i serveis públics perquè provoca, diu, insuficiències generalitzades, despeses ineficaces, falta de transparència, endarreriments i sobrecostos.

Clàusules socials...o no. L'article 7 parla de la responsabilitat social dels licitadors, però el que diu és que s'ha de valorar la responsabilitat social en algun dels aspectes que enumera l'article, però en cap cas es menciona l'obligatorietat del compliment. És a dir, les empreses que gestionin aquests serveis bàsics podrien, perfectament, no incloure clàusules socials als seus contractes o, el que és més probable, incloure-les però no complir-les.

Llei Anti-Florentino Pérez. La llei Aragonès no parla de barracons escolars, per tant, no farem menció de quines són les empreses més beneficiades i qui és el seu propietari a l'hora de les adjudicacions per proporcionar aquest producte tan utilitzat a casa nostra, però estarem d'acord en què exposar aquest argument per defensar la llei Aragonès és un atac a la intel·ligència. Som conscients del mínim respecte que inspirem a gran part de l'espectre polític, cada cop més espectre i cada cop menys polític, però intentar fer creure que les empreses de Florentino Pérez són les úniques perilloses a l'hora de fer-se càrrec dels serveis anteriorment coneguts com a públics, no deixa de ser d'una puerilitat insultant.

Quin sector afectat reclama aquesta llei? L'article 3.1 de la Llei diu que “queden subjectes, amb independència del seu valor estimat, els contractes onerosos del sector públic qualificats de serveis i de concessió de serveis, que tinguin per objecte alguna de les prestacions que es defineixen al capítol V i que estiguin incloses en algun dels codis CPV que consten a l'annex I de la Llei”. També estableix que “a efectes d'aquesta llei, s'entén que un contracte és onerós quan el contractista obté algun tipus de benefici econòmic, sigui de forma directa o indirecta”.

Com a entitat del sector educatiu ens sorgeixen algunes preguntes, tenint en compte el que diu la llei i les justificacions del Govern: Quin és el sector afectat que demana obtenir algun tipus de benefici econòmic dels serveis d'ensenyament preescolar, dels serveis d'educació especial i dels serveis de tutoria?

A què es refereix la llei quan parla de serveis escolars diversos? Volen dir que tot el que afecti l'ensenyament públic és susceptible de ser sotmès a contractació pública?

La llei Aragonès ens ha fet entrar en pànic perquè, en cas de ser aprovada, suposarà un canvi de model social on els serveis públics passaran a formar part d'allò que es coneix com a mercat, i on passarem de ser ciutadanes a ser clients, la qual cosa ens situa en una cruïlla on es troben dues maneres radicalment diferents de percebre la realitat social.